Escric des de Bot, a la Terra Alta, després d'un dia de celebració del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre. A Mora d'Ebre s'hi està celebrant un Congrés internacional. Avui a Corbera d'Ebre el President Montilla ha inaugurat el "Centre d'interpretació 115 dies" que recull testimonis, fotografies, objectes i documentació sobre aquells quatre mesos de combats, de destrucció, d'acarnissament, de morts.
A la tarda, tot sol, he visitat el poble vell de Corbera d'Ebre. He quedat corprès en veure les cases destruides pels bombardejos que han romàs tal com van quedar. La vida s'ha refet a la vall i l'església antiga guarda el campanar i les parets refetes com a testimoni de tot el que va suposar la guerra en aquest front de l'Ebre. Els habitants de Corbera tenen cada dia davant dels seus ulls la imatge de desfeta que va deixar la guerra. Hi viuen néts dels que hi van morir. Alguns recordaven avui vells records i les llàgrimes els humitejaven els ulls. Que difícil per a ells ha de ser oblidar i en canvi, com costa transmetre encara avui a les noves generacions aquesta història relativament recent però alhora tan silenciada i tan poc coneguda per les joves generacions.
Trepitjar el que fou el camp de batalla ajuda a pensar, a imaginar la vida, la mort, el dolor, les famílies destrossades. Corbera tenia 2.5oo habitants en el moment de la guerra. Setanta anys després en té 1.100. En el que queda de runa i destrucció del poble vell s'hi aixeca una mena de monument imaginari en honor als caiguts en la batalla de l'Ebre. Un monument fet d'obres escampades en els antics carrers del poble vell i que porta el nom d'ABECEDARI DE LA LLIBERTAT. Són com a 28 poemes (les 28 lletres de l'abcedari) que es canverteixen en poemes de pau i crits de llibertat.
N'he apuntat fragments:
"En el present, preserveu les vostres petjades i proclameu la pluralitat. No permeteu que us podin. Perseguim el perfum del pacifisme".
"Ben caminats siguin tots els K mtrs. que us duguin pel camí d'una feliçllibertat. Fem K amí, és la joia de la vida. Conèixer-vos un k arnaval d'idiosincràcies".
"Qué puedo decirte hijo? Tu abuelo era como tu ahora y su padre uno más de cuantos se sumaron al grito que acabó con la palabra. Imagínate, hijo, el no del sin palabra y el sol ardiente sin palabra y sin palabras el fuego, la luna cayendo rota sobre los tejados, el éxodo descalzo y la amenaza enquistada del otro, el que siembra el camino de clavoss y envenena las fuentes... ¿Qué puedo decirte sin palabra? Conocían, eso sí, los nombres de algunos muertos. Nada. El silencio sólo de las ruinas guarda quizá alguna respuesta".
Val la pena visitar els escenaris d'una guerra fratricida que la nostra generació no ha sabut transformar en memòria regeneradora de la democràcia.
Avui maleïa un cop més el dictador i em preguntava si nosaltres hem sabut explicar als nostres fills el drama que va suposar plantar cara al feixisme i haver de suportar després la humiliació del vençut.
A la tarda, tot sol, he visitat el poble vell de Corbera d'Ebre. He quedat corprès en veure les cases destruides pels bombardejos que han romàs tal com van quedar. La vida s'ha refet a la vall i l'església antiga guarda el campanar i les parets refetes com a testimoni de tot el que va suposar la guerra en aquest front de l'Ebre. Els habitants de Corbera tenen cada dia davant dels seus ulls la imatge de desfeta que va deixar la guerra. Hi viuen néts dels que hi van morir. Alguns recordaven avui vells records i les llàgrimes els humitejaven els ulls. Que difícil per a ells ha de ser oblidar i en canvi, com costa transmetre encara avui a les noves generacions aquesta història relativament recent però alhora tan silenciada i tan poc coneguda per les joves generacions.
Trepitjar el que fou el camp de batalla ajuda a pensar, a imaginar la vida, la mort, el dolor, les famílies destrossades. Corbera tenia 2.5oo habitants en el moment de la guerra. Setanta anys després en té 1.100. En el que queda de runa i destrucció del poble vell s'hi aixeca una mena de monument imaginari en honor als caiguts en la batalla de l'Ebre. Un monument fet d'obres escampades en els antics carrers del poble vell i que porta el nom d'ABECEDARI DE LA LLIBERTAT. Són com a 28 poemes (les 28 lletres de l'abcedari) que es canverteixen en poemes de pau i crits de llibertat.
N'he apuntat fragments:
"En el present, preserveu les vostres petjades i proclameu la pluralitat. No permeteu que us podin. Perseguim el perfum del pacifisme".
"Ben caminats siguin tots els K mtrs. que us duguin pel camí d'una feliçllibertat. Fem K amí, és la joia de la vida. Conèixer-vos un k arnaval d'idiosincràcies".
"Qué puedo decirte hijo? Tu abuelo era como tu ahora y su padre uno más de cuantos se sumaron al grito que acabó con la palabra. Imagínate, hijo, el no del sin palabra y el sol ardiente sin palabra y sin palabras el fuego, la luna cayendo rota sobre los tejados, el éxodo descalzo y la amenaza enquistada del otro, el que siembra el camino de clavoss y envenena las fuentes... ¿Qué puedo decirte sin palabra? Conocían, eso sí, los nombres de algunos muertos. Nada. El silencio sólo de las ruinas guarda quizá alguna respuesta".
Val la pena visitar els escenaris d'una guerra fratricida que la nostra generació no ha sabut transformar en memòria regeneradora de la democràcia.
Avui maleïa un cop més el dictador i em preguntava si nosaltres hem sabut explicar als nostres fills el drama que va suposar plantar cara al feixisme i haver de suportar després la humiliació del vençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada