Abajo el capitalismo!, viva la clase obrera!

Em limito aquesta vegada a penjar l'article que vai g enviar al diari digital eldebat.com.

Abajo el capitalismo! Viva la clase obrera!

Als anys setanta havia vist i participat no poques vegades en manifestacions antifranquistes en les que es corejaven repetidament dues consignes: Abajo el capitalismo! Viva la clase obrera! En el moviment obrer es veia el règim franquista com la forma que prenia el sistema capitalista a Espanya. Anar contra Franco era anar contra el capitalisme. Eren els temps on molts havíem après a debatre el “catecisme” del materialisme dialèctic de la Marta Harnecker.
Després va venir la transició, la democràcia, la caiguda de mur del Berlín i la caiguda del comunisme que s’havia presentat com l’alternativa al capitalisme imperialista americà.
Ara resulta que aquells “revolucionaris radicals” dels anys setanta han sortit al carrer per celebrar la victòria electoral d’un president nord-americà i ho han fet pensant que tal vegada el capitalisme salvatge de Bush podria reformar-se i fins i tot humanitzar-se amb Barack Obama. Els mateixos treballadors de Nissan, tot reivindicant els seus llocs de treball, es mostraven satisfets pels resultats de les eleccions nord-americanes.
Es que el capitalisme ja no es qüestiona? Ens hem convençut que és el menys dolent dels sistemes? Recordem la definició que en fa el diccionari: Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d’una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici.
Justament ens trobem en el pitjor dels escenaris socioeconòmics derivats de la dialèctica implacable del sistema. Però vet aquí que avui la sortida ja no és l’abjuració del capitalisme ni tampoc és la classe treballadora la protagonista de la gran revolució. Ara la consigna dels experts és “refundar el capitalisme”. A això es dedicaran els dies 14 i 15 a Washington els màxims mandataris del planeta. Difícil tasca per no dir impossible.
Ja m’agradaria que fossin capaços de rebaixar el poder absolut dels amos de les grans finances, que imposessin a aquest sector totpoderós el necessari control públic i que en garantissin la transparència. Que proclamessin convençuts que no es pot deixar tot a la llei del mercat i que la riquesa produïda pel treball de tots ha de revertir en serveis més universals i qualitat de vida col·lectiva.
La veritat és que tot es veu molt fosc però com que és humà agafar-se al més petit bri d’esperança, voldria creure que amb el lideratge d’Obama potser el futur no serà tan negre.
Josep M Balcells
diputat

OBAMA: El futur es veu menys negre

No em puc estar de reflectir avui aquella íntima sensació de veure i de viure un moment obert al canvi i a l'esperança en el context internacional. Obama ha guanyat! Hi ha un abans i un després. Segurament d'aquí a uns mesos la dura realitat ens farà tocar novament de peus a terra però tenim dret avui a sentir la satisfacció d'una nit que ens obre a l'esperança. "L'esperança, deia el senador Obama a Iowa el 7 de gener d'enguany, no és l'optimisme cec, sinó una cosa que portem a dins nostre i que ens diu que, malgrat que tot sembla anar en direcció contrària, ens espera un futur millor si tenim el valor de creure-hi, de treballar i de lluitar per ell".
Obama ha guanyat i tenim la impressió que tots hem guanyat. Ha guanyat la democràcia intuitiva del poble nordamericà. El món sencer ha estat pendent d'aquestes eleccions. Els mitjans de comunicació d'arreu del planeta estaven pendents dels EUA, dels resultats d'unes eleccions històriques, a l'espera que hi hagués un senyal de canvi creïble. I la victòria històrica d'Obama ha estat el senyal inequívoc que ens trobem en una nova perspectiva de futur que no vindrà només del nou President sinó que ell farà que no hi hagi obstacles insalvables per fer-lo viable. El candidat Obama deia la nit del 7 de gener: "El destí no serà escrit per a nosaltres sinó per nosaltres".
Europa ara té un repte o una disjuntiva: esperar que els Estats Units liderin el canvi o apostar per coliderar aquest canvi. Hi ha el perill que el desconcert de l'etapa Bush que Europa no ha sabut aprofitar per forçar un relleu de lideratge internacional sigui substituit per la resignada posició de simple aliat que es resigna i accepta sense més ni més l'hegemonia nordamericana.
El futur d'aquest món globalitzat està condicionat a decisions econòmiques, energètiques, polítiques de gran transcendència però caldrà veure fins a quin punt aquestes decisions tenen com a objectiu les persones, els drets de les persones i dels pobles, de tots els pobles o continuen condicionades als interessos dels que sempre han controlat els poders.
Acabo aquesta primera reacció joiosa reproduint un troç del mateix discurs al qual em referia al començament, el discurs d'Obama del 7 de gener, després de la victòria a Iowa: Deia el senador i ara president electe dels Estata Units: "Tot és dur en la vida, però alguna vegada, només alguna vegada, hi ha nits com aquesta, una nit que d'aquí a uns anys, quan hagim fet els canvis en els que creiem, quan més famílies es puguin permetre d'anar al metge, quan els nostres fills, els meus i els vostres heretin un planeta una mica més net i segur, quan el món vegi els Estats Units d'una manera diferenti els EUA es vegi a si mateix menys dividit i més unit, llavors sereu capaços de mirar enrere i dir que fou en aquest moment quan tot va començar"
Jo tinc ávui la sensació que aquest nit tot ha començat. Tenim dret a l'esperança. Penso, de debò, que el futur amb Obama es veu avui menys negre.