divendres, d’agost 21, 2009

La "tirania del present"

La convalescència aquests dies m'ha permès sobretot llegir. Tres llibres han ocupat simultàniament la capçalera: "Anatomia de un instante" de Javier Cercas. "Maquiavel en democràcia" d'Édouard Balladur i "El futuro y sus enemigos" de Daniel Innerarity. Anàlisi d'una etapa històrica el primer, anàlisi dels mecanismes del poder en la societat democràtica, el segon i reflexions filosòfico-morals sobre el pes del present i del futur en l'acció política, el tercer. El llibre de Cercas sobre l'entrellat del 23F m'ha ben enganxat. Potser perquè em recordava moments viscuts i noms i protagonistes ben coneguts. Interessant la distinció que fa al llarg de tot el llibre de la talla política d'Adolfo Suàrez que qualifica més aviat mediocre i del seu rellevant paper en la transició que considera molt reeixit fins a les postrimeries del seu mandat. Em va captivar el paral.l-lisme i el contrast personal i polític que dibuixa Cercas de tres parelles de protagonistes d'aquell moment: Suàrez-Armada, Tejero-Carrillo, Milans del Bosch-Gutiérrez Mellado.

El llibre de Balladur recopila els trets més destacables de la dinàmica del poder en temps de democràcia, les formes noves de seduir el poble (l'electorat) que té periòdicament en les seves mans la capacitat d'escollir els seus governants, les formes noves de guanyar aliats, les formes noves de vendre els èxits o de silenciar els errors, el pes dels mitjans de comunicació...

El llibre d'Innerarity és més filosòfic però es tracta no pas d'una filosofia de les essnències sinó la filosofia de l'acció política, de la política democràtica. Interessantíssim. Un dels punts que he trobat més interessants fa referència al que ell anomena la "tirania del present". Els polítics, diu Innerarity, estan excessivament condicionats pel present, per la immediatesa de la seva acció i de les seves decisions. El fet de tenir sempre unes eleccions a la vista i senzillament uns sondejos d'opinió sobre la valoració en el dia a dia que tenen els ciutadans del governant fa que les seves decisions o les seves reaccions estiguin condicionades a obtenir rendibilitat o en les urnes o en els enquestes d'opinió i no saben o no s'atreveixen a actuar en perspectiva de més llarg termini, en perspectiva sobretot de més enllà del seu propi mandat. Els reptes que tenen avui les societats modernes són reptes de futur però d'un futur que va més enllà dels períodes electorals però que cal preveure avui, que cal afrontar des d'avui mateix: reptes com el canvi climàtic, com l'energia nuclear per exemple, exigeixen decisions que no condicionen tant la generació actual com la que vindrà i els afectats de futur que encara no tenen avui ni veu ni vot per exigir polítiques que els condicionaran han de poder tenir portaveus cienjtífics, intel.lectuals però també polítics que demanin als governants garanties i condicions de vida de futur més justes i qualitatitvament més sostenibles. Governar no només per a la immediatesa, no només per als resultats mediàtics del moment sinó amb visió d'Estat, amb visió de governant de país que ha d'afrontar els reptes de futur amb decisions que potser avui no seran valorades per un electorat massa presonar del present.

Penso que caldria que els polítics i els intel.lectuals generéssim debats d'aquesta mena i féssim pedagogia d'una acció política no condicionada exclusivament per la immediatesa de la crítica o de l'aplaudiment dels tertulians "sabelotodo" que monopolitzen cada dia les àgores d'opinió dels nostres mitjans de comunicació.

dilluns, d’agost 17, 2009

Espanya Federal: Defensa de l'Estatut, SÏ. Antiespanyolisme, NO

El ministre de Justícia ho ha expressat amb tota claredat: Validar o no l'Estatut de Catalunya marcarà el futur del model autonòmic de l'Estat. Ens trobem en una fase decisiva del desplegament de l'Espanya de les autonomies. La Constitució va dibuixar un marc prou flexible per encaixar un model d'Estat descentralitzat que després d'uns anys de funcionament i a partir de l'experiència de cada autonomia i de la constatació dels dèficits i alhora de les seves potencialitats han permès obrir camins nous i recollir-ho en la reforma dels respectius estatuts. Després de l'etapa de la transició podem dir que estem en el moment clau de configuració més definitiva del model d'estat. O ens quedem en la reforma simple d'Estat descentralitzat o avancem de forma decisiva cap al model federal. La sentència del TC sobre l'Estatut de Catalaunya donarà les pistes de fins a quin punt el Constitucional considera que avançar cap a l'Espanya Federal és compatible o no amb la Constitució. Moment clau, doncs, per al futur no només de Catalunya sinó també d'Espanya.
El dilema, per tant, no és només si el text estatutari és constitucional o no, sinó si el text constitucional ens permet anar més enllà en la configuració de l'Espanya plural. La resposta negativa donaria arguments als que propugnen obertament l'opció independentista. Aquests sectors desitgen en el fons que la sentència del TC sigui negativa o restrictiva per avalar la dinàmica de ruptura. Els que considerem constitucional l'Estatut aspirem a poder-lo desplegar en tota la seva potencialitat i permetre que Catalunya esdevingui el motor d'una reforma en profunditat de l'Estat.
La proximitat de la sentència del TC dóna peu aquests dies a posicionar-se tant per part dels partits polítics com de l'anomenada societat civil. Es dibuixen clarament dues línies: els que convoquen directament a la protesta i al rebuig de la sentència, sense esperar saber-ne el contingut o l'abast i els que estan a l'aguait de veure'n l'abast per poder calibrar la contundència de la resposta col.lectiva. Per als primers, més que la defensa de l'Estatut, que potser molts ni el van defensar ni el van refrendar en el seu moment, preval el rebuig radical del marc polític que li pot donar sentit. Més d'un desitja apassionadament la sentència negativa per justificar objectius rupturistes. L'antiespanyolisme és molt més fort que la defensa de l'Estatut. Per als segons hi ha un primer moment de prudència a l'espera de conèixer el contingut de la sentència. Si aquesta qüestiona punts claus del text estatutari és evident que la reacció política haurà de ser valenta, col.lectiva, agosarada per recordar, primer que tot, on radica la sobirania que avala una llei orgànica aprovada a les Corts Generals i refrendada pel poble de Catalunya i en segon lloc perquè, qüestionar-la per part del tribunal intèrpret de la Constitució, obligaria a plantejar-se la prevalènça de les instàncies on recau la sobirania democràtica. Grinyolaria, sens dubte, l'estructura orgànica de l'Estat. La resposta seria un posicionament no antiespanyolista sinó una pressió exigent per refer els pactes d'Estat en el marc d'un nou model d'estructuració de l'Espanya plural. Si l'Estatut no cap en la Constitució, potser el que cal és canviar la Constitució. O encara més fàcil, canviar el Tribunal Constitucional.

divendres, d’agost 07, 2009

Noves tecnologies a la Salut pública

He deixat l'hospital: l'etapa de fet més "dolça" d'una intervenció quirúrgica: estàs sempre en mans dels professionals que segueixen el procés amb rigor i amabilitat. La veritat és que només puc fer elogis tant de la professionalitat del Dr. Ferran Montserrat (cirugià) com del Dr. Muniesa (rehabilitador) i dels seus respectius equips de l'hospital de l'Esperança.
He començat a casa la segona fase de rehabilitació, potser més dura i sovint dolorosa, amb viatge diari a l'hospital i atenció personalitzada del personal de trauma. Dimecres TV· va ensenyar l'aposta que ha fet l'hospital de l'Esperança i concretament el Dr. Muniesa per introduir les noves tecnologies en el procés de rehabilitació. Avui m'ha ofert la posssibilitat de participar-hi com a pacient i la fisioterapeuta Mercè m'ha explicat el sistema telemàtic de rehabilitació controlada a distància. Un programa degudament dissenyat permet al pacient fer i veure els exercicis des d'una pantalla d'ordinador que enregistra els moviments, avalua la correcció de cada un d'ells i els arxiva per a que siguin analitzats després pel professional de l'àrea de rehabilitació de l'hospital. Seinzillament fantàstic. Si el pacient des de casa pot procedir telemàticament el seu procés rehabilitador els professionals poden atendre mentrestant altres persones i agiliten i amplien el servei. És bo que sigui la Salut Pública que empenyi aquesta introducció de les noves en el camp de la sanitat pública. N'hem d'estar orgullosos. Sovint es destaquen deficiències, que també n'hi ha, però poques vegades s'epliquen els avenços, les apostes de futur, la qualitat de servei que es vol donar i es dóna en una àrea tan bàsica del servei públic com és la sanitat. Benvinguda tecnologia !.

diumenge, d’agost 02, 2009

represa des de l'hospital

Estic recuperant-me d'una intervenció de pròtesi de genoll a l'hospital de l'Esperança, a Barcelona. La tranquil.litat de l'habitació hospitalària, quan no tens visites, et permet llegir, pensar i escriure. Es una bona ocasió per reprendre la presència al blog que he descuidat durant moltes setmanes arrossegat per l'activitat del curs parlamentari. I, tanmateix, penso que cal trobar l'estona per escriure i per dir en veu alta allò que un sent o veu o pensa o llegeix... El blog l'entenc més com una pàgina personal d'expressió lliure sense massa miraments ni cap pretensió fora de la de obrir el cor i la ment i compartir pensaments o experiències o vivències.
Quan entres a l'hospital toques de prop un món nou, un món especial. Persones forçades a fer una parada curta o llarga en la seva vida "normal". Persones il·lusionades per recuperar la salut o més qualitat de vida. Persones deprimides que veuen que el seu cicle vital està en fase decadent.. Veus els malalts i veus també les persones que els acompanyen: família sobretot, amics... Sents com es valora l'afecte, l'amistat, la companyia, el detall de passar una estona...
Avui feia una passejada amb el genoll operat a la planta quarta de l'hospital. He anat fins a la sala on hi ha geriatria o els malalts de llarga durada. M'ha colpit. Sentia crits, crits que jo no entenia, repetits una i una altra vegada. Persones amb la demència senil accentuada que els passejaven també per aquells passadissos. M'ha impactat la imatge d'un ancià que cridava coses sense cap sentit que era passejat per una dona relativament jove que després he sabut que era la seva filla. Mentre ell criadava, ella molt dolçament li cantava gairebé a cau d'orella, el Virolai. Segur que per a l'ancià tenia una ressonància relaxant o pacificadora però la impressió externa era impactant.
Pensava en el personal. He parlat amb les infermeres. N'hi ha de vocació autèntica. N'hi ha de més funcionarials.. però es queixen totes de la precarietat laboral, dels recursos, dels mitjans tècnics, del manteniment.. tot i reconèixer que professionalment la nostra sanitat és molt bona.
Dies, doncs, per tocar de peus a terra, per entrar en contacte amb un món que sempre hi és però que no tonquem habitualment i que mereix atenció, reconeixement, recursos i ha de ser un referent de la nostra política socialista al servei de la qualitat de vida dels ciutadans.

Serà un agost especial. Sense vacances per poder estar en forma a l'arrencada del nou curs parlamentari. Un curs que serà tens, vital per consolidar l'aposta d'una política d'esquerres: això s'ha de veure i tocar en el camp de la salut, de l'educació, de la seguretat, del medi ambient, de la justícia, de la cultura.
Espero que em sigui una ocasió més per reforçar el compromís de servir al país.