divendres, de maig 25, 2007

Algú em diu: " Malgrat tot aniré a votar"

Som divendres, a dos dies d'anar votar. Més d'un repeteix que es respira un ambient abstencionista. Precisament arran d'això he rebut avui unes reflexions d'una amiga que m'han semblat molt interessants i que seria bo de poder compartir amb qui obri el meu blog. Amb el seu permís us les penjo.

----

"Reflexions de metro"

No sé si el que teniu són ganes de guanyar amb el canvi, o be preferiu utilitzar els politics, encara que sigui per tenir un nou alcalde, o una alcaldessa, per sistema...

Jo tinc una mica de desgana. Ahir vaig llegir algun paper d'aquests que ens envien a casa i vaig quedar sorpresa del nivell de pragmatisme i concreció de la major part de propostes.

No puc evitar-ho, el canvi no em sembla de debó, l'utilitza'ns és clarament equívoc, el nou alcalde i el seu equip esta encarrilat en velles idees i els fora sistema estàn massa lligats. Tanmateix, la política deu ser això, deu trascórrer arran de terra i no pels núvols de l’inédit viable, que és una de les moltes definicions de la utopia.

Pujar el nivell deu ser cosa de tothom, sobretot si ens apuntem a abandonar l’adotzenament i la mediocritat que ens atenalla. Si interioritzem de debó això que un món millor és possible i assumim la nostra responsabilitat de col•laborar en aquesta millora, si participem a través de noves tecnologies o de velles artesanies, però quotidianament, si...

Sense eufòria, però aniré a votar! He seguit algunes de les accions fetes per l’ajuntament i he comprovat que no és indiferent qui governi. He participat en algún dels plens del meu districte i he vist les dificultats per conciliar prioritats i interessos legítims, però que l’acció política tenía sentit i utilitat. També he estat al cas d’alguns moviments veïnals de la zona, en oposició a alguns equipaments col•lectius, i he vist la poca claredat d’alguns sectors, tant muninicipals com veïnals, i que era necessari intervenir per trobar-hi solucions.

M’agradaria més votar a St. Pere de Torelló, per l’Entesa, perquè veus els regidors i les regidores més a prop, i també les coses que es poden o que cal fer, perquè podria discutir amb ells més de cara a cara, sense tant reglament i preguntes formulades a l’avançada. Deu ser el que us deu passar a les que voteu en municipis més abastables que Barcelona.

Sense eufòria, amb una mica de desgana però votaré. Vaig estar massa anys sense poder-ho fer per desaprofitar ara l’oportunitat. Encara que sigui entretant no apliquem un sistema millor. Ni que sigui, com li vaig sentir a dir a la Montserrat Roig un dia : votar, perquè d’altres més purs que jo es puguin abstenir. Si no voteu per puresa o bé perquè feu opció per una altra fórmula, d’acord, però, sisplau, que no sigui per desídia.

25 de maig de 2007




dilluns, de maig 21, 2007

Incentivar el vot o legitimar l'abstenció

PRIMERA HISTÒRIA. Catalunya Ràdio. Tertúlia del matí: dilluns dia 21. Barbeta, Capdevila, Culla i Añoveros. Escolto la tertúlia i acabo tenint la impressió en primer lloc que els tertulians (no sé si molt plurals) de la nostra ràdio pública estaven d’acord amb una previsió: hi haurà un alt índex d’abstenció en les eleccions de diumenge. En segon lloc es van dedicar a justificar-la: cansament de la política, idees velles, falta de lideratges, manca de programes alternatius... ganes de castigar els partits i els governants...D’aquí en treien una conseqüència: els elegits perden representativitat. Malgrat que en Culla va advertir que l’abstenció era dolenta 'per se' pel sistema, la conversa, com deia, va derivar cap a una justificació i una argumentació sobre la legitimitat política de l’abstencionisme. En Bassas hi va posar cullerada defensant la bondat d’anar a votar però tot seguit suggeria l’opció del vot en blanc com una manera de demostrar el divorci entre ciutadans i politics.

Vaig quedar astorat per no dir indignat com a oient de Catalunya Ràdio. Primer per aquesta mena de derrotisme democràtic. D’entrada ningú va fer esforç per incentivar el vot. Tenien tots el to no sé si de ressentits o de desencantats. Em va doldre, d'altra banda constatar que la nostra ràdio pública, en un dels seus programes més emblemàtics, donés la impressió de trobar-se més còmode fent-se altaveu dels sectors més crítics del sistema i jugant a la contra. Venien a dir: abans estàvem millor!.

SEGONA HISTÒRIA. Sant Pau d’Ordal, municipi de Subirats: diumenge al vespre. Al local del Centre agrícola. Debat obert amb els quatre caps de llista: CiU, PPC, ERC i PSC/PM. Més de 200 persones omplien la sala a vessar. Debat disciplinat, ben moderat, tocant tot allò que afecta la vida del Municipi i dels nuclis de població dispersa que el componen. Llenguatge planer, directe, contrastant projectes i punts de vista. Exemplar. Preguntes dels veïns interessant-se per la manera com pensaven resoldre problemes col•lectius. Dues hores de debat seguit amb una gran atenció pel públic de totes les edats. Una lliçó de democràcia, de participació, d’interès per al debat polític de ciutadans d'un municipi rural.

No sé què passarà el diumenge, però de les dues històries que he comentat, m’agrada més la segona. No ho va recollir cap televisió ni cap cadena de ràdio. Com l’acte de St. Pau d’Ordal potser n’hi ha hagut molts que no han tingut ressò mediàtic. La crítica de centrar la crònica de campanya molt exclusivament a les grans capitals no és culpa exclusiva dels partits. Potser també ho és dels mitjans. Els partits han d’incentivar la participació i el vot però els mitjans, i sobretot els públics tenen també un compromís amb tot allò que reforci la qualitat del sistema democràtic. I això no és fa ressaltant els dèficits sinó reforçant les raons del compromís de la ciutadania amb els seus representants polítics.

dilluns, de maig 07, 2007

LLISTES CONTAMINADES

La dinàmica democràtica grinyola al País Basc. Aplicant la discutida i discutible llei de partits, el Suprem ha anul·lat les 246 llistes d'Abertzale Sozialistak i 133 que aspiraven a presentar-se sota les sigles d'ANV. La sentència venint com ve del Suprem s'ha d'acatar però això no obsta que es pugui expressar la preocupació per una situació que toca molt de prop els drets fonamentals en què es basa el nostre sistema democràtic: el dret al sufragi. El dret a votar i ser votat. Puc entendre la iniciativa del govern i del fiscal a l'hora de presentar les impugnacions a les llistes per tal de fer cumplir la llei de partits, però anul·lar més de la meitat d'unes llistes que van ser prèviament avalades per més de 85.000 firmes no deixa de plantejar interrogants sobre la viabilitat de l'exercici dels drets fonamentals i el marc legal que el condiciona. La decisió del Suprem, recolzada en l'aplicació de la llei de partits es tradueix en una limitació del sufragi passiu. L'argument és la presumpta o probable vinculació d'alguns noms amb Batasuna.
Jo em pregunto: Si el govern de l'Estat i el govern basc ha pogut dialogar amb els líders de Batasuna per explorar un escenari que permeti engegar o encarrilar el procés de pau, perquè no tenen dret els ciutadans que se senten a prop de les tesis de Batasuna a ser escollits per participar en el procés democràtic d'una eleccions municipals?
Aquí hi ha hagut sens dubte l'escenificació d'un pols entre l'esquerra abertzale i el govern. Batasuna, resistint-se a condemnar i renunciar a la violència, s'ha aixoplugat en una formació política, ANV, que sí que exclou la violència però això no ha estat suficient per obtenir la llum verda del Suprem i han estat les persones integrades en les seves llistes les que han estat objecte d'anàlisi personalitzat per la seva vinculació directa amb Batasuna. Una formació política, la que lidera Otegui, arrelada legalment o il.legal en tot el territori havia d'aparèixer en el conjunt de llistes de l'esquerra abertzale. El partit pot ser o no legal però els candidats, si no estan declarats inhàbils per sentència, tenen dret a ser elegits en el sufragi universal. Però, vet aquí que apareixen les "llistes contaminades!.
Segons Javier Perez Royo el dret de participació política no té limits. En un article a El País del dissabte dia 5 el catedràtic afirmava que no es poden posar límits a l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu. Amb dues úniques excepcions: que hi hagi sentència judicial ferma que comporti alhora la pèrdua del dret de sufragi pel temps fixat en la sentència o la incapacitat judicialment declarada.
Alguna cosa grinyola en el país basc. De ben segur que la dependència de Batasuna de l'estratègia de la banda terrorista ETA juntament amb la pressió partidista del PP està condicionant els marges de maniobra per a una sortida del problema però això no ha d'impedir que es pugui demanar valentia democràtica a totes les parts. I probablement en un moment o altre caldrà revisar la polèmica llei de partits que el mateix Pérez Royo considera inconstitucional i que, com és sabut, està recorreguda davant el Tribunal d'Estrasburg.