divendres, de gener 26, 2007

Perquè posen llenya al foc?

No puc deixar de pronunciar-me i de manifestar la meva discrepància i la meva preocupació per la sentència de la Sala Penal de l'Audiència Nacional de denegar l'excarceració de De Juana Chaos per a poder complir la pena de presó al seu domicili i evitar així el risc de morir a la presó com a consequència de la seva vaga de fam. Ha estat una decisió majoritària al dels Magistrats de l'Audiència: 12 contra 4. Però aclarim bé que ha estat un Ple forçat per evitar precisament que rebés llum verda la petició del fiscal que demanava l'excarceració i que els tres jutges encarregats del cas tenien intenció d'avalar.
Jurídicament s'ha d'acatar la resolució però tots tenim el dret d'opinar sobre l'oportunitat d'una decisió judicial i sobre la càrrega política que traspua. Ho reflecteixen les reaccions que ha generat. Hi ha un rerefons de venjança en veus procedents d'AVT. Hi ha instrumentalització partidista quan el PP responsabilitza no només al Fiscal General sinó també el govern d'haver plantejar l'alternativa legal de l'excarceració. Hi ha baixesa moral quan Rajoy diu que la sentència ha estat una de les alegries més grans de la seva vida.
Voldria recordar que el senyor De Juana Chaos compleix aquesta sentència d'empresonament no pas pels crims o assassinats comesos en 11 atemptats teroristes. Per això ja va complir la pena imposada al seu dia. Ara està a la presó per dos articles de premsa que van ser considerats com una amenaça terrorista. Si 12 anys de presó per un delicte d'opinió ja és una cosa força gruixuda, mantenir unes condicions en el compliment de la pena que poden portar a la mort de l'etarra, considero que sobrepassa les consideracions jurídiques per posicionar-se en l'estratègia política d'una determinada manera de lluitar contra el terrorisme. Jo dic NO a la politització de la justícia. Vull confiar ara en el Suprem. Mentrestant, si estimem la vida i si volem trobar camins de pacificació, si us plau senyors jutges, no posin més llenya al foc.

dimecres, de gener 24, 2007

Eutanàsia: un dret que ha de madurar des de baix

Els drets no s'imposen. Quan són col.lectius s'han de protegir. El blindatge dels drets col.lectius prenen forma de llei.
És un dret l'eutanàsia? Hi ha divisió d'opinions perquè, entre d'altres coses, no tots o no sempre tothom vol dir el mateix quan defensa o condemna l'eutanàsia.
El malalt que té una malaltia incurable que li porta sofriments permanents i difícilment suportables pot desitjar escurçar-se la vida i/o demanar que no li allarguin mecàniment. El meu pare va morir als 99 anys. En les quatre darreres setmanes, quan patia per la insuficiència respiratòria cfeixent, repetia sovint: perquè costa tant de morir! Hi ha gent que no és la vellesa la que tanca el seu cicle vital sinó la malaltia que impedeix de viure amb un mínim de dignitat.
Cada vegada que es dóna un cas de persona que al desig de morir hi ha afegit uns mitjans que li han permès d'acomplir la seva voluntat d'escurçar la vida, es replanteja el debat ètic de la legitimitat de l'eutanàsia. El cas de la mort fa uns dies de Madeleine Z n'és una mostra. Carme Figueras en va fer una consideració valenta en el seu blog que després Pilar Rahola va citar i va ampliar. S'han publicat cartes. N'hi havia una a El País signada per Ana Alonso de Las Palmas de Gran Canaria que deia que probablement per insuficiència de suport social el govern Zapatero no promourà la despenalització de l'Eutanàsia. Probablement tingui raó. Les lleis arriben quan hi ha un gruix de demanda social i la demanda social es produeix després d'un ampli debat en l'opinió pública. Cal aprofitar el moment per obrir-lo a fons.
El cas de Ramon Sampedro i la pel.licula Mar adentro, el cas de l'italià Piergiorgio Welby i el cas de Madelaine Z ha tornat a incidir en aquest debat ètic. És important que en aquest debat hi diguin la seva els metges, les associacions per a la mort digna, l'església, els psicòlegs i també els partits polítics o els polítics individualment. Jo penso que cal anar a una despenalització. Jo penso que ho hem de dir i ho hem d'argumentar amb tots els matisos que facin falta.
Curiosament la setmana passada llegia a El País les discrepàncies que sobre aquest punt tenien dos cardenal de l'església catòlica: El cardenal Camillo Ruini, president de la Conferència epìscopal i el cardenal Martini, arquebisbe de Milà. Martini demana un debat al si de l'església sobre aquest punt i afirmava que la renúncia a un aferrissament terapèutic no es podia anomenar eutanàsia. Per tant, ho justificava èticament. Són nous simptomes d'un debat que s'obre camí fins i tot al si d'institucions que tenen la defensa de la vida i la condemna de l'eutanàsia com un element nuclear de la seva doctrina.
Us convido a sumar-vos-hi.

divendres, de gener 19, 2007

Diputat i territori

Des del Parlament toques de prop l'acció de govern, les propostes, els projectes de llei, els decrets i les normatives de funcionament d'una administració pensada per servir el país i per executar un projecte de govern. Des del Parlament coneixes les preocupacions dels diputats, els de la majoria i els de l'oposició, que pregunten al govern, que demanen explicacions, que proposen resolucions... T'adones que la política es pensa i es fa al llarg d'una legislatura i que el moment fort no és precisament el de l'etapa preelectoral. De mica en mica es fa perceptible les sensibilitats dels grups parlamentaris i la traducció en mesures de govern que acabaran de definir el prfil d'una legislatura.
Personalment tinc interès en fer de mediador d'interessos i de preocupacions de la gent del territori, en el meu cas del Vallès. Per suggeriment de la Federació del Vallès Oest del PSC he enviat una carta de presntació a entitats cíviques de la comarca oferint la meva mediació en tot allò que pugui necessitar un diàleg, una resposta, una complicitat amb el govern d'entesa. No han passat gaires dies per rebre ja peticions de contacte. Coses diverses: La Teresa Casals, vol saber a qui s'ha d'adreçar per saber si pot rebre algun ajut una ONG de Terrassa vinculada solidàriament amb El Alto de Bolívia on hi voldria aportar ajuda a centres infantils o escolars. El SR. Rafael Montero, portaveu de l'Associació catalana pel benestar familiar del menor està interessat en que es promoguin mesures legislatives que evitin el dolor de fills de famílies que han passat per una ruptura matrimonial. La Sra. Antònia Domènech que reclama ajuts per poder continuar reforçant uns serveis a persones dependents que no arriben a poder resoldre el seu problema asmb els seus recursos... Són problemes, són iniciatives, són respostes solidàries que el govern ha de conèixer i ha de poder recolzar. Penso que la tasca de diputat del territori ha de permetre canalitzar demandes i reforçar inciatives ciutadanes d'aquesta mena quan depassen l'àmbit municipal, sobretot quan van lligades amb un compromís solidari.

Es una tasca sovint desconeguda però alhora important de fer.

dimarts, de gener 16, 2007

Embolica que fa fort!

Si no ens hi juguéssim el futur això seria un espectacle entretingut. Però és massa important el que està en joc per deixar que la lluita contra el terrorisme, l'aposta per aconseguir una convivència sense violència, el procés de pacificació al país basc i el final d'Eta es converteixin en instrument de confrontacio partidista entre el govern i el primer partit de l'oposició. Resoldre el problema de la violència terrorista no és una aposta de partit. Es un repte per a l'estat democràtic. Partits i ciutadans tenim el deure de fer pinya per forçar el final del terrorisme. Lamentable l'espectacle el d'ahir al Congrés amb un Rajoy agressiu fins a l'extrem d'afirmar que si no hi ha bombes és un simptoma que el govern està fent concessions i que els terroristes les posen quan el govern no cedeix a les seves demandes. El debat del Congrés va ser l'escenificació d'un combat polític de boxa més que un debat per trobar la unitat dels demòcrates contra els que no saben, no volen o no poden reconstruir un procés que posi punt final a una dinàmica de terror.
Partits i societat hem de fer un crit ben fort per dir: No al terror. No a ETA. Sí a la llibertat i sí també a la discrepància democràtica. Però una cosa hem de tenir tots ben clar: qui ha de liderar el procés ha de ser el govern democràticament elegit. Avui ha de ser el govern de Rodríguez Zapatero. Si un dia Rajoy arribés a president també tindriém el deure de fer-li costat en el lideratge en la lluita terrorista. Ara li ha tocat i encara li toca de fer-ho a Rodríguez Zapatero. Té dret a assejar nous camins, a explorar, quan es donin noves circumstàncies, nous diàlegs. Ho ha de poder fer amb el suport i el coixí dels partits i de la societat. Ara no toca, o no és el moment. Ara cal pair la trencadissa, però no es pot renunciar a aprofitar qualsevol escletxa nova que el futur depari per a intentar-ho de nou. Una condició bàsica és la discreció. No es pot fer ni mullader mediàtic ni lluita electoralista amb el terrorisme. Em va agradar l'observació que va fer el portaveu del PNB al Congrés Josu Erkoreka referint-se al paper dels mitjans. Va dir: el procés irlandès no hauria resistit ni una sola tertúlia radiofònica espanyola. Hem frivolitzat el repte del procés de pau i l'hem exposat al vent i als cops de qui comparteixen taula mediàtica amb la funció de donar un espectacle dialèctic. El procés per ell mateix delicat i fràgil no pot aguantar els cops creuats i necessàriament contradictoris d'unes tertúlies plantejades com a fòrums de confrontació i no pas de consensos.
Acabo per avui. Eta potser es frega les mans. Els demòcrates no ens podem quedar esperant a veure qui ha de moure fitxa o a comentar qui treu més rendiments electorals d'aquest situació. Ara cal aixecar la veu reclamant pau, però també unitat, reclamant suport a qui té la responsabilitat de liderar el procés polític: Zapatero i el seu govern i exigir alhora una paraula, un gest, un posicionament clar de l'esquerra abertzale desmarcant-se del terror i condemnant tota forma de violència. Batasuna ha quedat desconcertada i fora de joc. Només sobreviurà si és capaç de dir prou al terror. Quan ho faci, si arriba finalment aquest moment, potser es podran obrir nous camins que aplanin un nou procés de pau.

dilluns, de gener 15, 2007

No ens equivoquem/ Aposta pel territori

Aquesta tarda Zapatero fixarà el seu posicionment sobre la lluita antiterrorista. El debat parlamentari reflectirà probablement la polèmica mantinguda arran de les manifestacions de dissabte. El perill és que el debat serveixi més per a la batalla partidista que per fixar estratègiqes unitàries democràtiques davant la barbàrie d' ETA. I és impresentable, al meu entendre, que després d'unes convocatòries amb vocació d'unitat a les que s'hi va negar tant el PP com AVT ara surti el Fòrum d'Ermua convocant-ne una altra per al dia 3. L'objectiu no és un altre que posar a provar el govern i el PSOE sobre la seva presència en aquesta convocatòria a la que de ben segur s'hi cumarà el PP. Continua la guerra partidista que no és la millor per fer front a ETA i al terrorisme. Lamentable. Zapatero no ha de renunciar a liderar el procés per acabar amb el terrorisme. Zapatero no ha de negar que el final últim d'aquest procés ha de ser dialogat. Però ha de continuar reclament unitat. Ho hem de dir i repetir. Hem de fer costat al president Zapatero i hem de fer una crida al mitjans perquè acompanyin també aquest procés. La setmana passada vaig veure un ebat pel Canal 9 sobre el tema. Sis participants moderats per una periodista: tots qüestionant la política de Zapatero. Ni una sola veu matisant o defensant el posicionament del govern. Impresentable. Aquesta intoxicació mediàtica sectària fa mal. Són massa els mitjans que intoxiquen en la mateixa direcció. Es difícil d'adonar-se'n des de Catalunya però això és el que crea un determinat estat d'opinió a la resta de l'Estat que no ajuda a crear les condicions per a una estratègia antiterrista unitària i democràtica. Des de Ciutadans pel Canvi hem de fer una treball d'informació, d'explicació, de mobilització activa per clarificar on és l'enemic que fa impossible la pau. Perquè no ens enganyem: mentre hi hagi guerra entre els partis democràtics, ETA en treurà rendibilitat.

Territori.

El Grup Parlamentari Socialistes/CpC vam tenir dos dies de reflexió sobre el nou curs parlamentari. Ho vam fer a Deltebre. Els Consellers nadal, Maragall i Castells ens avn explicar els projectes dels seus respectius Departaments. Interessant el que van dir, el que van explicar però sobretot la sensació de capacitat i de convicció. S'ho creuen i alhora en saben. Però una altra vesant de la trobada va ser el contacte amb el territori: Terres de l'Ebre. Contacte no només amb alcaldes regidors i càrrecs electes d'aquelles terres sinó també amb cooperatives d'allà. Jo vaig visitar la Cooperativa de cítrics Exportadora d'Agris d'Alcanar. Viuen preocupats per la crisi: preus de venda per sota dels costos de producció. Ens deiemn que un 25% de la collita es quedarà als arbres perque no és rendible el cost de la collita amb el de la venda posterior. Demanen atenció: ajuda per retirar la fruita dels camps i suport via reduccions dels impostos entre d'altres.
Considero interssant aquesta atenció als problemes del territori. Els parlamentaris ens n'hem de fer ressò i buscar propostes que hi donin resposta.
Més a prop, també rebo peticions d'entitats i associacions de la comarca del Vallès on intento fer de diputat territorial, que plategen problemes i demanen ajuats. El diputat ha de fer si més no, de canal d'intermediació per a donar resposta a reptes i problemes de petits o grans col.lectius. En tornaré a parlar un altre dia.

dimecres, de gener 10, 2007

Madrid i Euskadi concentren els focus d'actualitat

No hi ha hagut vacances per Zapatero. No en tindran mai més el dos equatorians morts a Barajas. El desig i l'esperança que el 2007 podia ser un any que ens apropés una mica més a la pau a Euskadi i a Espanya ha quedat frustrat per la bomba d'ETA del dia 30.
Quin sarcasme el comunicat de la banda. Han prostituit les paraules que havien generat expectatives de pau. L'alto el foc i la treva en llavis d'ETA no tenen cap credibilitat i per això el diàleg no és possible. Perquè el diàleg es construeix amb mots i paraules que els interlocutors han de poder interpretar sense ficció.
Entenc que ara cal obrir un període de reforçament de la unitat dels que creuen en la possibilitat de la pau. I aquí hi haurien de ser tots els partits democràtics i tota la societat espanyola. Les bombes de Barajas han fet una trencadissa: han segat vides humanes, han destrossat la T-4 però també han fet miques el referent polític de Batasuna que ja no pot erigir-se com a pont o mitjancer entre els violents i el govern. Batasuna ha desaprofitat l'ocasió de la condemna sense matisos de l'atemptat. Li serà difícil, per no dir impossible, reivindicar una presència en el joc democràtic d'una eleccions municipals que són a la cantonada. Zapatero ha quedat també sorprès i descolocat i el PP, renunciant un cop més al sentit d'Estat, ha volgut aprofitar el trencament de la treva per erosionar l'autoritat del govern culpant-lo de la tragèdia.
Jo vull creure que es tornaran a donar les condicions per a la represa d'un procés de pacificaciò. No es podrà fer amb els mateixos termes i potser tampoc amb els mateixos interlocutors, però caldrà un dia o altre tornar a asseure's en una taula per generar les condicions per a una pau estable al País basc.
De moment, el que cal és reforçar la unitat i la cohesió de tota la ciutadania. La crida a sortir al carrer ha der tenir una resposta massiva. Els que se n'excloguin demostraran que busquen alguna cosa diferent de la condemna del terrorisme.

Josep M Balcells
diputat

dimarts, de gener 09, 2007

Salutació

El dia 1 de novembre vaig ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a proposta de Ciutadans pel Canvi en les llistes de la candidatura del PSC-CpC que encapçalava José Montilla. Després d'una llarga trajectòria professional en el camp del periodisme audiovisual se'm va donar una oportunitat inesperada de viure el compromís polític des del lloc més noble que no és altre que el de la representativitat democràtica en el Parlament. Una experiència. Un repte. Uns anys de servei al país i al programa del govern d'entesa que es va formar arran dels resultats electorals i dels pactes posteriors entre els partits de l'esquerra catalana.
Entenc que un diputat representa no només els seus electors sinó el conjunt dels ciutadans de Catalunya. En aquest sentit considero un deure mantenir alguna mena de lligam i de comunicació amb l'electorat. Aquesta comunicació, més enllà dels partits i els grups parlamentaris que poden expressar-se de forma col.legial, es pot traduir també a escala personal o individual en informació i valoració de l'actualitat, en comentaris sobre fenomens socials, sobre estats d'opinió, sobre tendències, sobre valors, sobre iniciatives parlamentàries, sobree l'acció de govern, o sobre reaccions i posicionaments de l'oposició i un llarg etcètera sota l'única i exclusiva responsabilitat de qui ho signa, en aquest cas el diputat de més edat del Parlament de Catalunya, Josep M Balcells. L'objectiu és establir un punt de comunicació que no voldria que fos només en una direcció sinó que permetés el comentari extern d'aquells lectors que puguin accedir al blog. Les noves tecnologies ens permeten aquest diàleg, aquesta capacitat de donar a conèixer el punt de vista propi i rebre el comentari i el contrapunt dels lectors. D'entrada la iniciativa és meva, la d'un diputat que no parlarà mai en nom del grup ni tan sols en nom del moviment de Ciutadans pel Canvi al qual pertany. És una pressència testimonial, lliure, que em permetrà expressar el meu pensamewnt de forma espontània i fresca. No pretenc, per tant, dogmatitzar ni tenim sempre la raó sinó dir senzillament el que penso d'una cosa en aquell moment. Pot ser que l'endemà canvii d'opinió com a resultat de reflexions d'altris o d'elements nous que facin madurar el primer punt de vista expressat.
però tot plegat pot ajudar a promoure i dinamitzar la participació dels ciutadans en el debat polític
Es a partit d'aquest marc que enceto il.lusionat el meu blog.
Des del primer moment, una salutació a tots els que tinguin curiositat de llegir-me. Si a mes de llegir us veieu en cor de contestar, criticar, aplaudir o senzillament comentar algun aspecte... podrem experimentar l'enriquiment que es deriva d'un diàleg frang entre persones que porten a dins la inquietud de la vida col.lectiva.

Josep M Balcells