dimarts, de maig 19, 2009

El futbol pot deixar de ser opi?

No em resisteixo a parlar de l’espectacle de masses que des de fa quinze dies és el tema més comentat en les converses de milions de persones.... d’aquí i de fora. Em refereixo el futbol del Barça, el futbol del campió de la Copa i de la Lliga. Falta una setmana per la final de la “champions”. Es possible que s’aconsegueixi el triplet que mai ningú no ha aconseguit en la mateixa temporada. Però és igual que no ho aconsegueixi. Com deia dilluns Johan Cruyff “la fòrmula del Barça de Guardiola no deixarà de ser bona si no guanya la Lliga de Campions”.
Un treball rigorós, exigent, col·lectiu, professional, de tota la temporada és el que ha fet que el mateix equip de la lliga passada es convertís avui en el referent mundial del millor futbol que s’hagi practicat de forma continuada. S’han guanyat partits, s’han fet gols, però per damunt de tot s’ha jugat de forma extraordinàriament estable al límit de l’excel·lència.
Aquest estil col·lectiu no improvisat, està redimint el futbol. Després de veure la trajectòria de la lliga més enllà fins i tot dels darrers partits, (el del Chelsea, el de Mestalla i sobretot el del Bernabeu), hom arriba a la conclusió que el futbol ja no és només guanyar el matx sinó jugar amb intel·ligència, oferint bellesa, espectacle i eficiència. I això pressuposa esforç, racionalitat, disciplina, sentit d’equip i naturalment una bona batuta de direcció amb autoritat reconeguda.
Dic que aquest estil de joc del Barça està redimint el futbol que ja no pot ser titllat d’opi de les masses perquè ha esdevingut espectacle de bellesa de primera magnitud. Més d’onze milions d’espectadors van veure la final de la Copa del Rei. Gairebé un milió i mig eren catalans.
Tots gaudint del mateix espectacle i compartint la mateixa admiració pel joc dels jugadors de Guardiola.
Ni els xiulets a l’himne ni les pancartes independentistes van enterbolir aquell dia la victòria neta dels jugadors del Barça. Em vaig congratular de la decisió immediata del director de TVE decidint el cessament fulminant del director d’esports. Potser Julián Reyes no és el culpable immediat de l’intent d’amagar el que se sentia o passava en el camp, però n’era el responsable directe. Sóc dels que penso que un himne xiulat sempre és millor que un himne censurat. En democràcia allò que es vol amagar acostuma a prendre una dimensió que va més enllà dels decibels d’una cridòria que en el pitjor dels casos no deixa de ser senzillament quantificable.
Per acabar: Guardiola ha sorprès pels resultats, però jo vull remarcar que hauria de ser valorat per damunt de tot pel seu rigor, per la seva filosofia, per la seva autoritat guanyada a pols a dins del vestidor, per la capacitat de fer de pal de paller d’unes peces que sovint són difícils d’encaixar sense que se’n resisteixi algun protagonisme comprensible però distorsionador del conjunt. Guardiola ha après de la seva pròpia experiència. Reconegudes les seves qualitats, només cal esperar que ningú no en vulgui fer ara un mite. Els mateixos que avui el posen pels núvols un dia li trauran els mocadors al camp demanant el seu cap. Voldria que aquest dia trigui molt a arribar i que el seu treball i la seva saviesa ens permetin gaudir d’un equip i d’un joc que no deixa de ser un bàlsam per trampejar la crisi amb algunes d’aquestes dosis d’alegries col·lectives.

dilluns, de maig 04, 2009

Amb interrogants i esperances

El blog ha dormit força temps i no per falta de ganes d'escriure sinó per les presses i per l'acumulació de fets, de situacions, de notícies, de sensacions contradictòries que voldrien una reflexió serena que no tinc.
Avui estic sol a casa i m'he decidit a picotejar l'actualitat més immediata.
Penso d'entrada en Euskadi. Demà Patxi López serà investit Lehendakari. Un dia històric carregat de tota mena de presagis. No hi ha dubte que és una fita que dóna un tomb a la política basca. Patxi López serà president d'Euskadi primer gràcies als vots dels seus votants i després gràcies als vots dels diputats del PP. Pot ser una hipoteca. Per a què no ho sigui faran falta dues voluntats: La del PSE de no recolzar-se exclusivament amb el PP i la del PNB si sap allargar la mà per una etapa de transició que superi la visió maquiavèlica que divideix el país en bons (nacionalistes-euskalduns) i els dolents o venuts a les "forces d'ocupació" (espanyolistes). Patxi Lópex té el repte de superar aquest binomi. Jo vull creure que té voluntat de fer-ho, de posar els instruments per aixecar barreres divisòries i construir un país de sensibilitats diverses però que aplega ciutadans que miren el futur d'Euskadi amb voluntat de sumar per fer possible la convivència, el silenci de les pistoles i el projecte compartit d'un País Basc obert a totes els projectes viables de futur.

He seguit la represa del columnista d'El País, Enric Gonzàlez, que ha estat quatre dies sense escriure i ha generat moltes especulacions. La seva columna d'avui és un acte de fe en el periodisme lliure. Lliure d'hipoteques empresarials o de presions d'interessos inconfessables. No és gens fàcil avui dia. "L'ésser humà -diu- és capaç del millor i del pitjor ..." i amb ironia continua: "en general, fem el pitjor i somniem el millor" i acaba citant en Manuel Vàzquez Montalbán quan diu "estem rodejats. Queda per veure si aquest setge acabarà com Numància o Estalingrad". El periodisme avui està molt condicionat per les empreses periodístiques, la seva línia editorial, les seves complicitats polítiques... I el periodista de base poca força té quan el mercat és precari. Jo voldria que els mitjans públics, alliberats de les pressions governamentals puguin ser un referent exemplar de periodisme lliure, crític (que no vol pas dir antigovernamental) sinó rigurós, contrastat, plural.

El President Montilla espera del govern central fets i no només bones paraules. El país no pot continuar posant nous terminis. sobre el finançament el President ha dit que ens separen encar "milions" però també "visions diferents respecte al model". M'agrada la fermesa del President Montilla. Vull pensar que Rodriguez Zapatero no jugarà amb foc en un moment que necessita d'avals generadors de confiança. Arribaràa al debat sobre l'Estat de la Nació amb tots els deures fets?.