dilluns, de maig 19, 2008

Fets sí, però paraules també

De l'eslogan "Fets i no paraules" en va fer el candidat José Montilla, bandera electoral. Va voler posar l'accent a l'acció de govern més que no pas al debat identitari que ha estat sovint la boira que ha tapat els deficits en l'acció dels governs de CiU.
Portem un any i mig de legislatura i jo ara penso que hem de tornar a donar valor a la paraula que sempre ha d'acompanyar i orientar l'acció política. Donar valor al discurs, al relat que explica les raons de fons que marquen la orientació de la política del govern.
Vaig assistir divendres passat a la Convenció pel Futur i vaig quedar-me a la taula rodona sobre l'acció política. Hi van participar Margarita Saenz Díez, Miquel Caminal, Ernest Maragall, Miquel Iceta, Josep Oliver i Miquel Roca, moderats per en Jordi Font. Els sis ponents van fer una aportació de pensament polític interessantíssim que serveix per veure on som, on volem i on podem anar però també les raons i els perquès, des d'una òptica catalanista i d'esquerres. Per obtenir confiança de la ciutadania els electors han de saber la filosofia que orienta i determina cada iniciativa política important i descobrir que no hi ha res que es faci perquè sí i que el que es fa, té coherència en la defensa d'uns valors, d'una jerarquia de prioritats, d'una consideració de solidaritats, d'una voluntat d'equilibrar el territori, d'unes ganes de projectar el futur de forma planificada i participativa. Això ha de ser així i així ho hem de saber explicar. Si tot això ho donem per sabut o no ho saber explicar ens trobarem que la gent jutja els polítics de la dreta i de l'esquerra amb la mateixa mesura. Tots els partits tenen sempre motius per tirar projectes endavant, però els motius de l'esquerra estan basats en el destinatari principal de l'acció política: les persones i les condicions que afecten el seu benestar i el seu creixement. Cal dir-ho, cal explicar-ho. Cal fer-ne pedagogia un dia i un altre. Si no ho fem així, deixarem que uns altres prenguin el timó.

dimarts, de maig 13, 2008

NOMS PROPIS

Torno a casa a mitja tarda, després d'un matí de contactes programats i algun d'imprevist. He passat pel Parlament. Hem coordinat les comissions d'Educació, d'Exteriors i de Salut que es faran el dijous. M'he ofert per defensar el posicionament del govern en alguna de les propostes de Resolució que fan referència al Vallès occidental: concretament una sobre el 4rt Cap de Rubí.
Però volia destacar avui quatre noms propis del dia:
Carme Valls. He pres un llarg cafè amb ella a mig matí. Hem parlat de tot, sobretot de CpC, del futur del moviment, de la Convenció de finals de mes. Hi ha hagut força sintonia i sobretot complicitat. Ella repetirà al capdavant de Ciutadans. Jo em centraré amb la meva tasca de diputat. Tots dos tenim ganes de consolidar l'organització com a plataforma de conscienciació política, d'incentivació de la participació i del compromís polític. Hem parlat de la necessitat de la "pluja fina" que, més enllà de l'estratègia partidista, ha de promoure entre la ciutadania el debat obert i plural sobre els petits i grans reptes del país. Coincidim que hi ha altres iniciatives paral.leles amb les que haurem de buscar complicitats. Ens fixarem més en la ciutadania disposada a recolzar les polítiques federals, les polítiques de l'esquerra plural, del govern d'esquerres. Carme Valls és una dona amb vocació política, que no defalleix, que ara mateix té dues passions: obrir pas al pensament i al projecte federalista i fer que la dona sigui tinguda com a susbjecte de protagonisme social i polític.
Joan Ferran. L'he trobat al Parlament. Hem parlat de les jornades parlamentàries sobre Mitjans de Comunicació que finalment s'han fixat per al mes d'octubre. Estem disposats a abordar les relacions i les interdependències entre Mitjans i Polítics. Volem reflexionar sobre la capacitat dels mitjans per generar complicitats però també, massa sovint, per provocar trencadisses. Joan Ferran el polític socialista que té una imatge d'home dur m'ha parlat avui de poesia. La vessant de polític professional no l'impedeix mirar la vida, la bellesa, l'amor amb ulls de poeta i em confessava que una de les seves evasions és omplir un foli blanc amb paraules d'amor i vivències poètiques. M'ha semblat fantàstic.
Daniel Font. L'he trobat també al Parlament treballant com sempre, molt concentrat davant del portàtil del seu despatx. Afinava la sessió de la Convenció pel Futur que tidrem el divendres a la Pompeu Fabra del carrer Balmes. En Dani és ordenat, rigurós, convençut i preocupat per a que el treball polític no quedi encotillat en les estructures dels partits. Obre finestres, deixa passar aire i llum per enriquir el pensament plural, sempre des de l'esquera, des del catalanisme. No és un home que aspiri al lluïment personal. Busca eficàcia, coherència, complicitats. Una gran persona.
Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, de CiU. Avui és a Brussel·les amb una colla de gent de Sant Cugat i també del govern per recolzar la candidatura de la ciutat com a seu de l'Institut Europeu de la Tecnolgia. Recoder és un polític de raça, amb futur molt obert dins de les files convergents. Em va demanar que l'acompanyés a l'acte de presentació de la candidatura. Jo surto demà cap a Brusselles per sumar-me a l'aposta de la ciutat com a referent de les noves tecnologies. Aquesta aposta no ha de ser patrimoni de ningú. Es de tots. Recoder ho ha sabut fer. Avui, que no em vull posar en la política municipal del dia a dia, deixo constància del reconeixement a un esforç de la Corporació municipal de Sant Cugat, que presideix Recoder, per projectar internacionalment la ciutat.

dimarts, de maig 06, 2008

L'Avui, el blog, Carme Valls i CpC

Avui he comprovat que algun/a periodista -vull pensar que excepcionalment o casualment- ha entrat en el meu blog. Si ho ha fet altres vegades no havia trobat mai un motiu per reproduir una reflexió, una valoració personal de l'actualitat. Aquesta vegada li ha semblat noticiable la reflexió meva sobre els prolegòmens de la Convenció de Ciutadans pel Canvi. Escrivint com a polític he comprovat que el titular de la notícia periodística no correspon a la literalitat de la reflexió personal expressada en el blog que he preferit anul.lar per no alimentar ni suspicàcies ni malentesos.
Ciutadans pel Canvi, sense massa ressò mediàtic, va fer una revisió a fons de la seva raó de ser, va marcar uns principis, unes prioritats de presència en la vida pública i en la vida política. Després ha revisat els estauts interns per fixar els criteris d'organització interna i de projecció externa. Ara ve la nova Convenció que ha d'elegir l'equip de portar tot això endavant.

La Presidenta ha estat fins ara la Carme Valls. La Carme Valls és una dona d'una gran personalitat, molt preparada políticament i intel.lectualment. Metgessa de prestigi, dona d'àmplies relacions aquí i a la resta de l'Estat. Una dona amb principis, amb coratge humà i polític, activa, estimulant. Ha estat i és la cara visible de Ciutadans. Els interrogants i les crisis del que som, del que volem i del que podem ser s'haguessin accentuat sense el seu lideratge.
I vull recordar que ha portat el pes del moviment de Ciutadans i ha mantingut un diàleg amb el PSC i amb altres forces polítiques amb la fermesa de qui defensa principis i valors. Alguna vegada em consta que ha tingut la sensació que pel fet de ser dona potser li han regatejat protagonisme públic. Es injust que encara passi això.

Dit això, vull reafirmar-me en la reflexió que feia fa dos dies en el sentit que una nova etapa a
Ciutadans, amb una precisió de noves prioritats, amb un nou reglament i amb la voluntat de projectar-se més com a moviment cívic aconsella, al meu entendre, un canvi de referent, un canvi de portaveu i referent cívico-polític. El canvi crea l'expectativa que les coses es mouen, es renoven, agafen un nou impuls i des de fora obliga a interessar-se pels nous objectius o els nous matisos, o les noves prioritats ... No és dolent el canvi, és positiu perquè la renovació de qualsevol direcció política forma part d'una filosofia que sempre hem defensat a Ciutadans. I ho penso sense negar que la Carme Valls ha portat amb dedicació i empenta el pes de la Presidència i la responsabilitat com a membre de la permanent en els dos darrers mandats.

Fetes aquestes precisions queda clar que personalment no tinc res en contra de la vàlua de Carme Valls i vull afegir d'una manera molt explícita que si la Carme Valls acaba decidint de tornar-se a presentar per formar part de la Junta Rectora amb disponibilitat de repetir a la Presidència JO LA VOTARÉ.

dilluns, de maig 05, 2008