diumenge, de setembre 23, 2007

DURAN SE L’EMPASSA



A sis mesos de les eleccions generals, baixen tèrboles les aigües de CiU. Volgudament o inexplicablement han escenificat no només la la lluita pel lideratge dins de la federació sinó també la confrontació de dos models o de dues concepcions del que ha de ser l’encaix de Catalunya i Espanya. Aquesta vegada ha arribat tan lluny la picabaralla que més d’un pensava que la trencadissa era ja inevitable. Finalment la ruptura s’ha salvat in extremis. Duran ha cedit. Duran se l’ha hagut d’empassar. No s’ha atrevit a encapçalar en solitari les eleccions generals. La treva fins al proper pols no serà pacífica. Les bases de CDC i de UDC no baixaran la guàrdia. D’aquí al 20 de novembre, data de proclamació del projecte de refundació catalanista d’Artur Mas, probablement no deixaran de tocar-se els “cataplins”. Des de CDC, com ha assenyalat Oriol Pujol voldran “polir” el candidat i les bases d’Unió interpretaran que el que realment volen és “polir-se’l”. Vindran després les llistes. Duran, preveient que la ruptura pot venir a mig termini pugnaran per equipar-se amb gent seva i gent de la seva corda. La treva sona a armistici.

Aquesta crisi convergent sumada a la proliferació de plataformes més o menys sobiranistes i a l’invent d’un horitzó 2014 obert a l’independentisme, han estat l’aperitiu del nou curs polític. Un curs que sens dubte estarà molt marcat per les eleccions generals. Els ciutadans demanen, tanmateix, que Govern i Parlament, no estiguem condicionats per les eleccions. Hauria de ser un curs recordat per dues coses: l’aplicació i desplegament de l’Estatut per una banda i un gruix d’iniciatives governamentals i legislatives per una altra. Aquí hem de centrar l’esforç, el temps i la dedicació política tots els actors implicats.

Sortosament arrenquem el curs amb una primera collita estatutària. Una collita llargament reivindicada i recollida a l’Estatut: La garantia d’inversió de 31.000 milions d’euros fins el 2013. Només per a l’any vinent, 4.271 milions d’Euros. Qui pot dir que l’Estatut no serveix per a res? Caldrà gestionar-los. Gestionar-los amb rigor, amb transparència, amb participació ciutadana, amb projectes que millorin les condicions de vida col.lectives.

Paral.lelament, el Parlament té a punt una colla de projectes de llei ambiciosos: Llei de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, Llei de Serveis Socials, Llei de l’Habitatge, Llei del Memorial Democràtic, Llei del Consell de Cultura i de les Arts... Lleis que van configurant un marc progressista que el Govern d’Entesa ha posat en marxa. No són paraules. Són fets. Són recursos per modernitzar el país i posar la seva/nostra capacitat d’acció al servei de la ciutadania.
La batalla pels lideratges interns dels partits catalans no hauria d’afectar aquest pla ambiciós de país que el Govern d’Entesa ha posat en la graella de sortida del curs 2007/2008.