Embolica que fa fort!

Si no ens hi juguéssim el futur això seria un espectacle entretingut. Però és massa important el que està en joc per deixar que la lluita contra el terrorisme, l'aposta per aconseguir una convivència sense violència, el procés de pacificació al país basc i el final d'Eta es converteixin en instrument de confrontacio partidista entre el govern i el primer partit de l'oposició. Resoldre el problema de la violència terrorista no és una aposta de partit. Es un repte per a l'estat democràtic. Partits i ciutadans tenim el deure de fer pinya per forçar el final del terrorisme. Lamentable l'espectacle el d'ahir al Congrés amb un Rajoy agressiu fins a l'extrem d'afirmar que si no hi ha bombes és un simptoma que el govern està fent concessions i que els terroristes les posen quan el govern no cedeix a les seves demandes. El debat del Congrés va ser l'escenificació d'un combat polític de boxa més que un debat per trobar la unitat dels demòcrates contra els que no saben, no volen o no poden reconstruir un procés que posi punt final a una dinàmica de terror.
Partits i societat hem de fer un crit ben fort per dir: No al terror. No a ETA. Sí a la llibertat i sí també a la discrepància democràtica. Però una cosa hem de tenir tots ben clar: qui ha de liderar el procés ha de ser el govern democràticament elegit. Avui ha de ser el govern de Rodríguez Zapatero. Si un dia Rajoy arribés a president també tindriém el deure de fer-li costat en el lideratge en la lluita terrorista. Ara li ha tocat i encara li toca de fer-ho a Rodríguez Zapatero. Té dret a assejar nous camins, a explorar, quan es donin noves circumstàncies, nous diàlegs. Ho ha de poder fer amb el suport i el coixí dels partits i de la societat. Ara no toca, o no és el moment. Ara cal pair la trencadissa, però no es pot renunciar a aprofitar qualsevol escletxa nova que el futur depari per a intentar-ho de nou. Una condició bàsica és la discreció. No es pot fer ni mullader mediàtic ni lluita electoralista amb el terrorisme. Em va agradar l'observació que va fer el portaveu del PNB al Congrés Josu Erkoreka referint-se al paper dels mitjans. Va dir: el procés irlandès no hauria resistit ni una sola tertúlia radiofònica espanyola. Hem frivolitzat el repte del procés de pau i l'hem exposat al vent i als cops de qui comparteixen taula mediàtica amb la funció de donar un espectacle dialèctic. El procés per ell mateix delicat i fràgil no pot aguantar els cops creuats i necessàriament contradictoris d'unes tertúlies plantejades com a fòrums de confrontació i no pas de consensos.
Acabo per avui. Eta potser es frega les mans. Els demòcrates no ens podem quedar esperant a veure qui ha de moure fitxa o a comentar qui treu més rendiments electorals d'aquest situació. Ara cal aixecar la veu reclamant pau, però també unitat, reclamant suport a qui té la responsabilitat de liderar el procés polític: Zapatero i el seu govern i exigir alhora una paraula, un gest, un posicionament clar de l'esquerra abertzale desmarcant-se del terror i condemnant tota forma de violència. Batasuna ha quedat desconcertada i fora de joc. Només sobreviurà si és capaç de dir prou al terror. Quan ho faci, si arriba finalment aquest moment, potser es podran obrir nous camins que aplanin un nou procés de pau.