Abajo el capitalismo! Viva la clase obrera!
Als anys setanta havia vist i participat no poques vegades en manifestacions antifranquistes en les que es corejaven repetidament dues consignes: Abajo el capitalismo! Viva la clase obrera! En el moviment obrer es veia el règim franquista com la forma que prenia el sistema capitalista a Espanya. Anar contra Franco era anar contra el capitalisme. Eren els temps on molts havíem après a debatre el “catecisme” del materialisme dialèctic de la Marta Harnecker.
Després va venir la transició, la democràcia, la caiguda de mur del Berlín i la caiguda del comunisme que s’havia presentat com l’alternativa al capitalisme imperialista americà.
Ara resulta que aquells “revolucionaris radicals” dels anys setanta han sortit al carrer per celebrar la victòria electoral d’un president nord-americà i ho han fet pensant que tal vegada el capitalisme salvatge de Bush podria reformar-se i fins i tot humanitzar-se amb Barack Obama. Els mateixos treballadors de Nissan, tot reivindicant els seus llocs de treball, es mostraven satisfets pels resultats de les eleccions nord-americanes.
Es que el capitalisme ja no es qüestiona? Ens hem convençut que és el menys dolent dels sistemes? Recordem la definició que en fa el diccionari: Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d’una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici.
Justament ens trobem en el pitjor dels escenaris socioeconòmics derivats de la dialèctica implacable del sistema. Però vet aquí que avui la sortida ja no és l’abjuració del capitalisme ni tampoc és la classe treballadora la protagonista de la gran revolució. Ara la consigna dels experts és “refundar el capitalisme”. A això es dedicaran els dies 14 i 15 a Washington els màxims mandataris del planeta. Difícil tasca per no dir impossible.
Ja m’agradaria que fossin capaços de rebaixar el poder absolut dels amos de les grans finances, que imposessin a aquest sector totpoderós el necessari control públic i que en garantissin la transparència. Que proclamessin convençuts que no es pot deixar tot a la llei del mercat i que la riquesa produïda pel treball de tots ha de revertir en serveis més universals i qualitat de vida col·lectiva.
La veritat és que tot es veu molt fosc però com que és humà agafar-se al més petit bri d’esperança, voldria creure que amb el lideratge d’Obama potser el futur no serà tan negre.
Josep M Balcells
diputat
Als anys setanta havia vist i participat no poques vegades en manifestacions antifranquistes en les que es corejaven repetidament dues consignes: Abajo el capitalismo! Viva la clase obrera! En el moviment obrer es veia el règim franquista com la forma que prenia el sistema capitalista a Espanya. Anar contra Franco era anar contra el capitalisme. Eren els temps on molts havíem après a debatre el “catecisme” del materialisme dialèctic de la Marta Harnecker.
Després va venir la transició, la democràcia, la caiguda de mur del Berlín i la caiguda del comunisme que s’havia presentat com l’alternativa al capitalisme imperialista americà.
Ara resulta que aquells “revolucionaris radicals” dels anys setanta han sortit al carrer per celebrar la victòria electoral d’un president nord-americà i ho han fet pensant que tal vegada el capitalisme salvatge de Bush podria reformar-se i fins i tot humanitzar-se amb Barack Obama. Els mateixos treballadors de Nissan, tot reivindicant els seus llocs de treball, es mostraven satisfets pels resultats de les eleccions nord-americanes.
Es que el capitalisme ja no es qüestiona? Ens hem convençut que és el menys dolent dels sistemes? Recordem la definició que en fa el diccionari: Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d’una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici.
Justament ens trobem en el pitjor dels escenaris socioeconòmics derivats de la dialèctica implacable del sistema. Però vet aquí que avui la sortida ja no és l’abjuració del capitalisme ni tampoc és la classe treballadora la protagonista de la gran revolució. Ara la consigna dels experts és “refundar el capitalisme”. A això es dedicaran els dies 14 i 15 a Washington els màxims mandataris del planeta. Difícil tasca per no dir impossible.
Ja m’agradaria que fossin capaços de rebaixar el poder absolut dels amos de les grans finances, que imposessin a aquest sector totpoderós el necessari control públic i que en garantissin la transparència. Que proclamessin convençuts que no es pot deixar tot a la llei del mercat i que la riquesa produïda pel treball de tots ha de revertir en serveis més universals i qualitat de vida col·lectiva.
La veritat és que tot es veu molt fosc però com que és humà agafar-se al més petit bri d’esperança, voldria creure que amb el lideratge d’Obama potser el futur no serà tan negre.
Josep M Balcells
diputat
2 comentaris:
Tens tota la raó
Tens tota la raó
Publica un comentari a l'entrada