dilluns, de juliol 21, 2008

PSC: Fermesa i complicitats per anar més lluny

En el seu moment m'agradarà expressar les sensacions de viure per dins el Congrés del PSC. Avui em limito a transcriure l'article que he publicat al diari digital "eldebat.com".

Un congrés de partit no és l’aplec d’un col·lectiu homologat per un carnet i una militància disciplinadament homogènia convocat per ratificar els dictats de la direcció. És el moment de formular els grans principis inspiradors de la seva acció política degudament actualitzats a partir d’un debat intern mantingut primer a les bases de les agrupacions i perfilat definitivament amb esmenes i transaccions debatudes i votades pels seus delegats.
El PSC ha celebrat el seu onzè congrés. Al seu darrera, trenta anys d’història. Al seu present unes responsabilitats de govern. Al seu davant uns reptes de societat i de país.
Ciutadans pel Canvi ha pogut fer sentir també la seva veu al Congrés del PSC. Des de l’autonomia i alhora des de la complicitat de fons. Si hagués d’assenyalar matisos o diferències diria que són de ritme: les reformes s’han d’accelerar, s’ha de fer a més velocitat. En alguns punts són de grau: cal anar més enllà, cal anar més lluny. Són d’accents: el protagonisme ha de recaure per damunt de tot en la ciutadania i amb plena complicitat amb els seus representants democràtics
Ciutadans pel Canvi ha reclamat una llei electoral catalana basada en un principi de major proporcionalitat i mirant de trobar, en determinades consultes, fórmules de llistes obertes i de limitació de mandats.
Ciutadans pel Canvi ha reivindicat consultes puntuals entre períodes electorals. Cal trobar mecanismes de participació democràtica de la ciutadania sobre punt o dilemes d’interès col·lectiu. El divorci entre partits polítics i ciutadania només se salva si som capaços d’articular nous mecanismes de participació i nous llenguatges que permetin un diàleg franc i permanent amb els col·lectius dinàmics de la societat.
Ciutadans pel Canvi ha demanat més concreció en l’aplicació de la laïcitat de l’Estat. La laïcitat és compatible amb les bones relacions amb l’església catòlica i les altres religions, amb respecte per la seva llibertat d’expressió i amb no poques complicitats amb totes al servei del poble, però això no ha de generar mai cap privilegi ni cap tracte de favor ni en el sistema fiscal ni en el camp educatiu ni ha de permetre cap interferència en la gestació o aplicació de les lleis.
Ciutadans pel Canvi comparteix amb el PSC l’aposta federal d’Espanya, però demanem sense embuts la reforma de la Constitució que ho faci viable.
Ciutadans pel Canvi, dins d’aquesta estratègia federal vol que els diputats socialistes catalans puguin anar més lluny a l’hora de marcar un perfil propi. Que puguin tenir veu pròpia i que això es tradueixi en el moment oportú en grup propi al Congrés. Catalunya és plural. No volem que siguin només els nacionalistes els que s’apropiïn a Madrid de la representativitat dels catalans.
Ciutadans pel Canvi ha demanat exigència i celeritat en el desplegament de l’Estatut. En aquest marc hem demanat aquell nou model de finançament que permeti la suficiència financera de les polítiques públiques i obri la porta a un autèntic federalisme fiscal.
Del Congrés en sí mateix vull remarcar-ne tres coses. Primera: el perfil dels delegats i de la nova executiva: pluralitat de sensibilitats, de gènere, de procedència territorial i d’història personal: el botó més significatiu és el nou President, Isidre Molas i el Primer Secretari Jose Montilla. Segona: la fermesa de José Montilla a l’hora de proclamar davant de José Luis Rodriguez Zapatero que per damunt de tot ell i el partit es deuen a Catalunya i els seus ciutadans. Tercera: La convocatòria de la Conferència Oberta per a la Catalunya del futur per aplegar totes les sensibilitats de l’esquerra.
Anirem lluny!