Montserrat Nebrera va entrar a la política per curiositat intel.lectual de la mà de Josep Piqué. Penso que els Mitjans de Comunicació la vam posar a l'aparador i l'ala renovadora del PP es va fixar que aquella professora de la Universitat Internacional tenia ganxo com a polemista. Jo recordo, dirigint a Barcelona Televisió un espai de debat que en moments d'absència de portaveus del pensament conservador vam descobrir-la: una dona que sabia parlar, que argumentava bé, que tenia bona imatge i es va convertir en un referent dels tertulians de la dreta civilitzada del país.
M'he retrobat amb ella al Parlament. Hem tingut l'ocasió de comentar la nostra experiència política, cadascú en posicionaments ben diferents però els dos amb ganes d'aportar aire fresc a les nostres formacions polítiques.
Avui Nebrera s'ha fet políticament gran. Ha madurat als ulls dels militants del PP i als ulls de l'opinió pública. Continua sent de dretes, continua defensant els valors conservadors en el camp dels models familiars, dels models econòmics, dels models d'estructura territorial de l'Estat... però és una dona que no s'ha sotmès a la dinàmica interna de les jerarquies de partit. Ha estat heterodoxa en aquest sentit. Ha estat rebel i ha lluitat per la llibertat de pensament al si del partit que la va acollir com a militant.
Això li ha exigit esforç, tenacitat, duresa, valentia... I ha aguantat. Per això li dic "santa" Nebrera. Li dic també verge en sentit figurat perquè s'ha deixat estimar sense tastar encara la mel del poder. amb una certa ingenuitat s'ha tirat a la piscina sene tenir en compte que la podria trobar sense aigua o hi podria trobar els cocodrils esperant-la per cruspir-se-la. Li dic màrtic perquè l'han crucificat, l'han pressionat, l'han desqualificat i han intentat de marginar-la. N'ha sortit victoriosa moralment. Per això ahir al vespre li vaig enviar un correu amb aquest text:
"Et felicito molt sincerament!. Penso que avui has fet un gran servei no només al PP sinó a la dinàmica interna dels partits. Has estat no només una rebel sinó una dona que té unes idees, una manera de veure la política i la funció del propi partit i ho sap defensar. Segur que has passat hores baixes, de molta tensió... però la pròpia militància al final t’ha donat un suport que ni tu mateixa et deuries imaginar. Jo que he seguit de prop la teva trajectòria me n’he alegrat i m’he sentit solidari de la teva gosadia. No sé que faràs ara amb la nova presidenta. Què et deixaran fer al Grup parlamentari. Tindrem ocasió de parlar-ne. De moment, descansa de l’esforç però amb aquella íntima sensació que ha valgut la pena!."
Ella m'ha contesat agraint les meves paraules.
I això no treu que demà mateix ens tornarem a veure les cares en el debat perlamentari des d'optiques polítiques ben diferents, però amb el respecte que dóna saber que tens davant una dona amb una trajectòria de coherència.
vvfkfyp
M'he retrobat amb ella al Parlament. Hem tingut l'ocasió de comentar la nostra experiència política, cadascú en posicionaments ben diferents però els dos amb ganes d'aportar aire fresc a les nostres formacions polítiques.
Avui Nebrera s'ha fet políticament gran. Ha madurat als ulls dels militants del PP i als ulls de l'opinió pública. Continua sent de dretes, continua defensant els valors conservadors en el camp dels models familiars, dels models econòmics, dels models d'estructura territorial de l'Estat... però és una dona que no s'ha sotmès a la dinàmica interna de les jerarquies de partit. Ha estat heterodoxa en aquest sentit. Ha estat rebel i ha lluitat per la llibertat de pensament al si del partit que la va acollir com a militant.
Això li ha exigit esforç, tenacitat, duresa, valentia... I ha aguantat. Per això li dic "santa" Nebrera. Li dic també verge en sentit figurat perquè s'ha deixat estimar sense tastar encara la mel del poder. amb una certa ingenuitat s'ha tirat a la piscina sene tenir en compte que la podria trobar sense aigua o hi podria trobar els cocodrils esperant-la per cruspir-se-la. Li dic màrtic perquè l'han crucificat, l'han pressionat, l'han desqualificat i han intentat de marginar-la. N'ha sortit victoriosa moralment. Per això ahir al vespre li vaig enviar un correu amb aquest text:
"Et felicito molt sincerament!. Penso que avui has fet un gran servei no només al PP sinó a la dinàmica interna dels partits. Has estat no només una rebel sinó una dona que té unes idees, una manera de veure la política i la funció del propi partit i ho sap defensar. Segur que has passat hores baixes, de molta tensió... però la pròpia militància al final t’ha donat un suport que ni tu mateixa et deuries imaginar. Jo que he seguit de prop la teva trajectòria me n’he alegrat i m’he sentit solidari de la teva gosadia. No sé que faràs ara amb la nova presidenta. Què et deixaran fer al Grup parlamentari. Tindrem ocasió de parlar-ne. De moment, descansa de l’esforç però amb aquella íntima sensació que ha valgut la pena!."
Ella m'ha contesat agraint les meves paraules.
I això no treu que demà mateix ens tornarem a veure les cares en el debat perlamentari des d'optiques polítiques ben diferents, però amb el respecte que dóna saber que tens davant una dona amb una trajectòria de coherència.
vvfkfyp
1 comentari:
Doncs em sembla un bon anàlisi. El mateix dia que tu el feies vaig tenir ocasió de fer una tertulia amb ella a Rac 1. La veritat es que té una bona base filosofica, i varem estar de acord en que en el futur les primaries hand e ser la formula per elegir candidat. La vaig felicitar publicament per haver aguantat tanta pressió.
ja va fer una neumonia, i estava molt prima i cansada. val la pena tan esforç??
Carme Valls-Llobet
Publica un comentari a l'entrada