L'actualitat que m'interessa cada dia té noms propis. Avui en destaco dos: Antoni Bassas i Juan José Ibarretxe.
L'Antoni Bassas, anuncia que deixa la direcció del seu programa Els matins de Catalunya Ràdio després de 14 anys de dirigir-lo i presentar-lo. Demà i durant no sé quants dies es dirà de tot sobre el periodista, sobre el programa, sobre els directius de la Ràdio Nacional de Catalunya, sobre les motivacions del relleu... Jo avui només vull aportar unes consideracions.
L'Antoni Bassas, anuncia que deixa la direcció del seu programa Els matins de Catalunya Ràdio després de 14 anys de dirigir-lo i presentar-lo. Demà i durant no sé quants dies es dirà de tot sobre el periodista, sobre el programa, sobre els directius de la Ràdio Nacional de Catalunya, sobre les motivacions del relleu... Jo avui només vull aportar unes consideracions.
He valorat sempre en positiu la professionalitat de l'Antoni Bassas si per professional entenem el que sap estar davant del micròfon cinc hores cada dia, portant amb ritme un magazin d'actualitat rabiosa, d'entrevistes calentes, d'informació, d'entreteniment... L'Antoni és, en aquest sentit, un dels millors professionals de Catalunya. El que ha fet o ha demostrat també en Bassas, de forma progressiva, és que un bon professional, davant el menú diari d'actualitat rabiosa, no hi pot estar indiferent. Ha mostrat clarament que la objectivitat periodística, entesa com aquella forma d'explicar les coses de forma incolora, inodora i insípida, no existeix i més consentida abans o més desenfadada i explícita darrerament ha volgut donar el pas, sempre arriscat, de manifestar el propi posicionament davant una realitat, sobretot política, que de forma oberta o sibilina sempre es pot aplaudir, es pot qüestionar, desqualificar o valorar de forma personal. Amb aquest atreviment ignoro si ha pretès o s'ha trobat convertit en una mena de referent que divideix amb més o menys grau l'audiència: aquells que se senten més còmodes i amb més sintonia amb el discurs de fons que destil.laven les seves editorials, les seves entradetes o les seves valoracions de l'actualitat i aquells altres que s'han pogut sentir sovint incòmodes amb el seu discurs que traspuava una manera d'entendre Catalunya, Espanya, la llengua, el govern d'abans i el govern d'ara... els líders polítics d'ara o els d'abans... d'una manera molt decantada a posicionaments de partits o de col.lectius ben lícits però alhora també discutibles en el debat de les idees o del projecte de país. Té alguna cosa a veure això en el desenllaç professional anunciat?
Probablement Antoni Bassas ha sabut entendre que la seva trajectòria havia arribat a un punt que, si més no, calia clarificar per definir la nova etapa. Les raons de la "no entesa" amb el director, el Sr. Oleguer Sarsanedas, potser les coneixerem aviat o potser no. No sé si es pot tractar de condicions retributives, de condicions de línia editorial, de marges de llibertat o de criteris d'empresa. Jo, avui, volia posar només sobre la taula les coordenades d'una trajectòria, la valoració professional, i la funció de la Ràdio Pública. Aquesta penso que està cridada a ser veu dels ciutadans, de tots els ciutadans, i alhora compromesa a acompanyar la marxa del País en la direcció marcada per la voluntat democràtica dels electors.
Un altre nom: Juan José Ibarretxe. Avui el Parlament basc ha donat llum verda al projecte de llei que ha de regular la consulta popular a l'octubre d'enguany per posar en marxa un procés que hauria de desembocar en un referèndum el 2010 sobre l'autodeterminació.
El govern de l'Estat ja anunciat que presentarà recurs davant del Ttribunal Constitucional per barrar aquest procés. El recurs suposa aturar la tramitació. El TC no emetrà el seu dictàmen abans de l'octubre. Per tant, la consulta no es podrà dur a terme en el calendari previst.
De moment dues reflexions: Es democràtica la iniciativa del lehendakari i del parlament de Vitòria a tramitar un projecte de llei de consulta al poble. Es també democràtic el recurs del govern de Madrid. I haurà de ser democràtica l'acceptació de la sentència del TC, sigui quina sigui la valoració que en facin.
No pot ser mai dolent saber què pensa la gent d'un territori sobre qualsevol tema que els afecti. Els governants saben que l'estat d'opinió no obliga a fer el que la gent pensa sinó a actuar amb criteris polítics tenint en compte les opinions i els sentiments de la gent.
No ens posem nerviosos. No desqualifiquem ni el Lehendakari, ni el tripartit que dóna suport al govern d'Ibarretxe ni els partits que estan a l'oposició ni els abertzales radicals que tiren la pedra i amaguen la mà. Ara caldrà esperar les màximes instàncies del Constitucional, lamentablement amb un prestigi molt devaluat darrerament. Mentrestant que tothom opini. És bo que s'obri un debat però no només sobre els mètodes o les formes sinó sobre el fons dels tema plantejat. La maduresa democràtica de tots hi està en joc.
Probablement Antoni Bassas ha sabut entendre que la seva trajectòria havia arribat a un punt que, si més no, calia clarificar per definir la nova etapa. Les raons de la "no entesa" amb el director, el Sr. Oleguer Sarsanedas, potser les coneixerem aviat o potser no. No sé si es pot tractar de condicions retributives, de condicions de línia editorial, de marges de llibertat o de criteris d'empresa. Jo, avui, volia posar només sobre la taula les coordenades d'una trajectòria, la valoració professional, i la funció de la Ràdio Pública. Aquesta penso que està cridada a ser veu dels ciutadans, de tots els ciutadans, i alhora compromesa a acompanyar la marxa del País en la direcció marcada per la voluntat democràtica dels electors.
Un altre nom: Juan José Ibarretxe. Avui el Parlament basc ha donat llum verda al projecte de llei que ha de regular la consulta popular a l'octubre d'enguany per posar en marxa un procés que hauria de desembocar en un referèndum el 2010 sobre l'autodeterminació.
El govern de l'Estat ja anunciat que presentarà recurs davant del Ttribunal Constitucional per barrar aquest procés. El recurs suposa aturar la tramitació. El TC no emetrà el seu dictàmen abans de l'octubre. Per tant, la consulta no es podrà dur a terme en el calendari previst.
De moment dues reflexions: Es democràtica la iniciativa del lehendakari i del parlament de Vitòria a tramitar un projecte de llei de consulta al poble. Es també democràtic el recurs del govern de Madrid. I haurà de ser democràtica l'acceptació de la sentència del TC, sigui quina sigui la valoració que en facin.
No pot ser mai dolent saber què pensa la gent d'un territori sobre qualsevol tema que els afecti. Els governants saben que l'estat d'opinió no obliga a fer el que la gent pensa sinó a actuar amb criteris polítics tenint en compte les opinions i els sentiments de la gent.
No ens posem nerviosos. No desqualifiquem ni el Lehendakari, ni el tripartit que dóna suport al govern d'Ibarretxe ni els partits que estan a l'oposició ni els abertzales radicals que tiren la pedra i amaguen la mà. Ara caldrà esperar les màximes instàncies del Constitucional, lamentablement amb un prestigi molt devaluat darrerament. Mentrestant que tothom opini. És bo que s'obri un debat però no només sobre els mètodes o les formes sinó sobre el fons dels tema plantejat. La maduresa democràtica de tots hi està en joc.
3 comentaris:
Reconeixes que us heu carregat (PSC) un "periodista professional" per interessos polítics i insinues que és en favor de la pluralitat. Si la ràdio pública ha der ser la veu de tots els ciutadans, no és la seva audiència el més clar i bon indicador de la seva pluralitat? Vés per on, segons vosaltres, no.
I TV3, batent rècords històrics de baixes audiències. No és casual. Suposo que és l'hora de Cat Ràdio. De la mà del PSC.
Esteu dilapidant els pocs mitjans que queden a una llengua en un trist però objectiu retrocés.
Personalment, em vaig sentir enorgullit durant anys d'escoltar Cat Ràdio, i pensar que era la meva ràdio, objectiva, rigorosa, competent, responsable i respectuosa.
Salutacions.
Eduard
Primer,dir te que mai escoltava a bassas,perque no m agrada. Pero lo que heu fet demostra que sou gent perillosa,que als qui no pensen con vosaltres,els liquideu,sou molt negatius per la gent i per la societat en general,sou gent intervencionista i limitadora de drets.
A mes tu, Balcells....periodista com tu, com pot dir lo que dius?
No creus que es una mica gran ja per fer segons quins papers?
Nomes hi ha una paraula: fastig.
Soposo que no hem censuraras perque no hi ha cap insult.
Pol
com sempre els progres totalitaris només esteu a favor del canvi quan us convé i així aniquileu tota la dissidència. Pot ser que estigueu creant un nou sistema social i econòmic bassat en el pitjor del liberalisme i del control social de dictadures o d'èpoques comunistes funestes?
Publica un comentari a l'entrada