diumenge, d’octubre 05, 2008

Joan Carrera: Un bisbe que creia en el Vaticà II

Ha mort el bisbe Carrera. El coneixia bé. Durant una llarga etapa el vaig tenir com a convidat quinzenal en un programa de Barcelona Televisió en un cara a cara amb Ramon Espasa: Un agnòstic i un creient parlant de l'actualitat però tocant sobretot temes relacionats amb els valors. No defugia cap qüestió i es pronunciava amb valentia i alhora amb prudència sobre temes morals i socials fregant sovint l'heterodòxia eclesiàstica. Era bisbe "auxiliar". Això té connotacions de "criat de l'amo" i l'amo era el Cardenal Ricard M. Carles. Les relacions entre el Cardenal i el seu bisbe auxiliar no sempre van ser plàcides. Les discrepàncies es van accentuar en moments concrets i Joan Carrera vivia amb dolor però alhora amb fermesa aquesta manera diferent de veure l'església però sobretot la manera diferent de veure el món. Carrera era un bisbe del Vaticà II, convençut que l'Església és sobretot "poble de Déu" més que Jerarquia autoritària. És vivència més que no pas ritual de pràctiques, és consciència més que no pas dogma.
El bisbe Carrera valorava els mitjans de comunicació. Els veia com una eina transmissora de valors i de missatges i volia que els valors i els missatges de l'evangeli puguessin passar també a través de les ones. Ell va impulsar Ràdio Estel, però no va fer una ràdio sectària ni propagandística, sinó un mitjà per donar cabuda a la paraula de l'església i dels valors humans. Res a veure amb l'altra emissora episcopal -la Cope- que ell havia denunciar públicament com a sectària.
Ha mort Joan Carrera. Ha mort un pont de diàleg amb la societat civil, amb els partits polítics. Ell era partidari del compromís polític. Ell havia participat en el naixement d'Unió Democràtica. Un home proper al món obrer. Un home que vivia en barri obrer. Un bisbe que entenia els capellans compromesos amb els moviments veïnals. Un bisbe que era comprensiu amb els capellans que es secularitzaven i mantenia amb ells l'amistat de sempre. Era sosbretot un home de fe, de conviccions, de coherència. Era no només una bona persona sinó una persona bona.
He perdut un amic. Hem perdut un home senzill i compromès. L'església ha perdut un referent del Vaticà II.
L'església avui ja no fa bisbes de la talla de Joan Carrera. Quina llàstima!.

1 comentari:

Carme Valls-Llobet ha dit...

Gracies per el teu testimoni. M'agrada saber que encara hi han homes i dones que creuen en el compromis politic, encara que no tinguin càrrecs ni lucre personal.
No solsament ens falten bisbes, sino persones que realment pensin que les seves vides, tenen sentit si la viuen per canviar el seu entorn, si es comprometen amb el rigor, i la profunditat dels seus arguments i de les seves propostes.
De persones treballant superficialment n'estem plens, inclosos tots els directius de les entitats financeres que han provocat la crisis mes gran del sistema económic des de el 29. Que el exemple de la gent compromesa com el Bisbe Carrera i tu mateix fructifiqui.
Carme Valls-Llobet