Perquè els politics només sabem parlar de politica? Perquè no parlem mai de poesia? Es que no ens agrada? És que no en llegim?
A la Comissió de Política Cultural vaig proposar –i es va acceptar- de mostrar la satisfacció pel fet que el nostre poeta Joan Margarit fos guardonat amb el Premio Nacional de Poesía.
Margarit és avui un referent d’aquella poesia sorgida d’allò de més preuat que tenim els humans: els sentiments, les emocions.
Margarit és avui un referent d’aquella poesia sorgida d’allò de més preuat que tenim els humans: els sentiments, les emocions.
M’agrada la poesia de Joan Margarit. M’agrada quan diu que “un poema és un procés d’entrada i sortida d’una caixa negra: hi entra una informació i en surt una altra: la informació d’entrada és una persona amb un determinat estat interior, que jo en diria, un grau de desordre. ... La informació de sortida és aquesta persona que, després de llegir el poema, té un grau menor de desordre o, si es vol, se sent més ordenada”.
Margarit posa paraules poètiques a la vida i per això la seva poesia té una càrrega de sentiment i d’humanitat: és el recer que queda en darrera instància quan ens trobem en la intempèrie. Per això diu: “La poesia és ara l’última casa de misericòrdia”.
“Casa de misericòrdia” és el títol del darrer llibre que ha estat la base per justificar el guardó: Premio Nacional de Poesía.
Margarit és arquitecte i catedràtic de Càlcul d’estructures i això no impedeix que sigui un gran humanista, apassionat per la vida, la vida d’avui, el present. En el seu epíleg diu: “Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se’n va la vida. Per això és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer”.
Que a la nostra terra no hi faltin els poetes. Perdríem tots l’última casa de misericòrdia.
Margarit posa paraules poètiques a la vida i per això la seva poesia té una càrrega de sentiment i d’humanitat: és el recer que queda en darrera instància quan ens trobem en la intempèrie. Per això diu: “La poesia és ara l’última casa de misericòrdia”.
“Casa de misericòrdia” és el títol del darrer llibre que ha estat la base per justificar el guardó: Premio Nacional de Poesía.
Margarit és arquitecte i catedràtic de Càlcul d’estructures i això no impedeix que sigui un gran humanista, apassionat per la vida, la vida d’avui, el present. En el seu epíleg diu: “Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se’n va la vida. Per això és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer”.
Que a la nostra terra no hi faltin els poetes. Perdríem tots l’última casa de misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada