El Parlament va organitzar i acollir el dia 20 unes jornades sobre Mitjans Audiovisuals. Hi va haver una riquesa de reflexions sobre la funció dels mitjans en l'àmbit de la cohesió social sobretot en etapes de constants allaus de nouvinguts. Es va debatre sobre si hi ha d'haver límits en la llibertat d'expressió en el ciberespai, a internet, sobre si es poden posar límits en aquest món que sembla que no té més fronteres que les tecnològiques. Es va parlar de les relacions i les interdependències entre periodistes i polítics: qui marca l'agenda. El conjunt d'intervencions seran editades pel Parlament i seran, sens dubte, motiu de consulta i de reflexió.
Però el que a mi em va calar més a fons va ser el col.loqui privat entre els ponents a l'hora de l'àpat del migdia. Va ser l'escriptor Suso de Toro qui va posar sobre la taula una seriosa d'interpel.lació als polítics, intel.lectuals i periodistes catalans sobre el que ell considerava que era la dimissió dels catalans d'afrontar des d'aquí i de forma valenta i pública el nostre model d'Espanya. Suso ens retreia la sensació d'autocomplaença dels catalans pel fet de sentir-nos autosuficients, cultes i feliços amb la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra capacitat emprenadora i el nostre autogovern. Us heu creat -ens deia- una bombolla que us permet dir que esteu feliços i contents d'haver-vos conegut i, consegüentment, poc us importa del que passa fora.
Suso de Toro ens venia a dir que Espanya és també cosa nostra i que la seva permanent refundació ha de ser cosa de tots. Novament posava sobre la taula no només l'encaix de les comunitats hidstòriques dins de l'Espanya autonòmica sinó el projecte de futur d'una Espanya plural, federal potser, que no es pot deixar només a les mans del centralisme madrileny sinó que els catalans, gallecs i bascos hi tenim molt a dir. I ho hem de dir des d'aquí i des d'allà, sense complexes si no volem assistir a la consolidació d'una estructra d'Estat aliena a la sensibilitat dels pobles amb més autoconsciència nacional .
En Fèlix Riera que compartia taula, li va oferir la seva editorial, per posar negre sobre blanc les seves idees i li va proposar el títol: Diàlegs amb Catalunya. Jo he escrit a Suso demanant-li que escrigui i li proposo d'organitzar un cop més un gran debat obert sobre el repte de fons de la seva interpel.lació.
Però el que a mi em va calar més a fons va ser el col.loqui privat entre els ponents a l'hora de l'àpat del migdia. Va ser l'escriptor Suso de Toro qui va posar sobre la taula una seriosa d'interpel.lació als polítics, intel.lectuals i periodistes catalans sobre el que ell considerava que era la dimissió dels catalans d'afrontar des d'aquí i de forma valenta i pública el nostre model d'Espanya. Suso ens retreia la sensació d'autocomplaença dels catalans pel fet de sentir-nos autosuficients, cultes i feliços amb la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra capacitat emprenadora i el nostre autogovern. Us heu creat -ens deia- una bombolla que us permet dir que esteu feliços i contents d'haver-vos conegut i, consegüentment, poc us importa del que passa fora.
Suso de Toro ens venia a dir que Espanya és també cosa nostra i que la seva permanent refundació ha de ser cosa de tots. Novament posava sobre la taula no només l'encaix de les comunitats hidstòriques dins de l'Espanya autonòmica sinó el projecte de futur d'una Espanya plural, federal potser, que no es pot deixar només a les mans del centralisme madrileny sinó que els catalans, gallecs i bascos hi tenim molt a dir. I ho hem de dir des d'aquí i des d'allà, sense complexes si no volem assistir a la consolidació d'una estructra d'Estat aliena a la sensibilitat dels pobles amb més autoconsciència nacional .
En Fèlix Riera que compartia taula, li va oferir la seva editorial, per posar negre sobre blanc les seves idees i li va proposar el títol: Diàlegs amb Catalunya. Jo he escrit a Suso demanant-li que escrigui i li proposo d'organitzar un cop més un gran debat obert sobre el repte de fons de la seva interpel.lació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada