De l'eslogan "Fets i no paraules" en va fer el candidat José Montilla, bandera electoral. Va voler posar l'accent a l'acció de govern més que no pas al debat identitari que ha estat sovint la boira que ha tapat els deficits en l'acció dels governs de CiU.
Portem un any i mig de legislatura i jo ara penso que hem de tornar a donar valor a la paraula que sempre ha d'acompanyar i orientar l'acció política. Donar valor al discurs, al relat que explica les raons de fons que marquen la orientació de la política del govern.
Vaig assistir divendres passat a la Convenció pel Futur i vaig quedar-me a la taula rodona sobre l'acció política. Hi van participar Margarita Saenz Díez, Miquel Caminal, Ernest Maragall, Miquel Iceta, Josep Oliver i Miquel Roca, moderats per en Jordi Font. Els sis ponents van fer una aportació de pensament polític interessantíssim que serveix per veure on som, on volem i on podem anar però també les raons i els perquès, des d'una òptica catalanista i d'esquerres. Per obtenir confiança de la ciutadania els electors han de saber la filosofia que orienta i determina cada iniciativa política important i descobrir que no hi ha res que es faci perquè sí i que el que es fa, té coherència en la defensa d'uns valors, d'una jerarquia de prioritats, d'una consideració de solidaritats, d'una voluntat d'equilibrar el territori, d'unes ganes de projectar el futur de forma planificada i participativa. Això ha de ser així i així ho hem de saber explicar. Si tot això ho donem per sabut o no ho saber explicar ens trobarem que la gent jutja els polítics de la dreta i de l'esquerra amb la mateixa mesura. Tots els partits tenen sempre motius per tirar projectes endavant, però els motius de l'esquerra estan basats en el destinatari principal de l'acció política: les persones i les condicions que afecten el seu benestar i el seu creixement. Cal dir-ho, cal explicar-ho. Cal fer-ne pedagogia un dia i un altre. Si no ho fem així, deixarem que uns altres prenguin el timó.
Portem un any i mig de legislatura i jo ara penso que hem de tornar a donar valor a la paraula que sempre ha d'acompanyar i orientar l'acció política. Donar valor al discurs, al relat que explica les raons de fons que marquen la orientació de la política del govern.
Vaig assistir divendres passat a la Convenció pel Futur i vaig quedar-me a la taula rodona sobre l'acció política. Hi van participar Margarita Saenz Díez, Miquel Caminal, Ernest Maragall, Miquel Iceta, Josep Oliver i Miquel Roca, moderats per en Jordi Font. Els sis ponents van fer una aportació de pensament polític interessantíssim que serveix per veure on som, on volem i on podem anar però també les raons i els perquès, des d'una òptica catalanista i d'esquerres. Per obtenir confiança de la ciutadania els electors han de saber la filosofia que orienta i determina cada iniciativa política important i descobrir que no hi ha res que es faci perquè sí i que el que es fa, té coherència en la defensa d'uns valors, d'una jerarquia de prioritats, d'una consideració de solidaritats, d'una voluntat d'equilibrar el territori, d'unes ganes de projectar el futur de forma planificada i participativa. Això ha de ser així i així ho hem de saber explicar. Si tot això ho donem per sabut o no ho saber explicar ens trobarem que la gent jutja els polítics de la dreta i de l'esquerra amb la mateixa mesura. Tots els partits tenen sempre motius per tirar projectes endavant, però els motius de l'esquerra estan basats en el destinatari principal de l'acció política: les persones i les condicions que afecten el seu benestar i el seu creixement. Cal dir-ho, cal explicar-ho. Cal fer-ne pedagogia un dia i un altre. Si no ho fem així, deixarem que uns altres prenguin el timó.
1 comentari:
Em sembla interessant la teva reflexió final sobre pedagogia. Malhauradament, la meva experiència al PSC és que de fa temps guanya la tendència a considerar els ciutadans com a clients, a pensar (equivocadament), que els ciutadans compren coses concretes: els xecs, els serveis, ... Gairebé tota l'acció política ve condicionada per gestos mediàtics i el marketing electoralista.
Llàstima.
Publica un comentari a l'entrada