NOMS PROPIS

Torno a casa a mitja tarda, després d'un matí de contactes programats i algun d'imprevist. He passat pel Parlament. Hem coordinat les comissions d'Educació, d'Exteriors i de Salut que es faran el dijous. M'he ofert per defensar el posicionament del govern en alguna de les propostes de Resolució que fan referència al Vallès occidental: concretament una sobre el 4rt Cap de Rubí.

Però volia destacar avui quatre noms propis del dia:

Carme Valls. He pres un llarg cafè amb ella a mig matí. Hem parlat de tot, sobretot de CpC, del futur del moviment, de la Convenció de finals de mes. Hi ha hagut força sintonia i sobretot complicitat. Ella repetirà al capdavant de Ciutadans. Jo em centraré amb la meva tasca de diputat. Tots dos tenim ganes de consolidar l'organització com a plataforma de conscienciació política, d'incentivació de la participació i del compromís polític. Hem parlat de la necessitat de la "pluja fina" que, més enllà de l'estratègia partidista, ha de promoure entre la ciutadania el debat obert i plural sobre els petits i grans reptes del país. Coincidim que hi ha altres iniciatives paral.leles amb les que haurem de buscar complicitats. Ens fixarem més en la ciutadania disposada a recolzar les polítiques federals, les polítiques de l'esquerra plural, del govern d'esquerres. Carme Valls és una dona amb vocació política, que no defalleix, que ara mateix té dues passions: obrir pas al pensament i al projecte federalista i fer que la dona sigui tinguda com a susbjecte de protagonisme social i polític.

Joan Ferran. L'he trobat al Parlament. Hem parlat de les jornades parlamentàries sobre Mitjans de Comunicació que finalment s'han fixat per al mes d'octubre. Estem disposats a abordar les relacions i les interdependències entre Mitjans i Polítics. Volem reflexionar sobre la capacitat dels mitjans per generar complicitats però també, massa sovint, per provocar trencadisses. Joan Ferran el polític socialista que té una imatge d'home dur m'ha parlat avui de poesia. La vessant de polític professional no l'impedeix mirar la vida, la bellesa, l'amor amb ulls de poeta i em confessava que una de les seves evasions és omplir un foli blanc amb paraules d'amor i vivències poètiques. M'ha semblat fantàstic.

Daniel Font. L'he trobat també al Parlament treballant com sempre, molt concentrat davant del portàtil del seu despatx. Afinava la sessió de la Convenció pel Futur que tidrem el divendres a la Pompeu Fabra del carrer Balmes. En Dani és ordenat, rigurós, convençut i preocupat per a que el treball polític no quedi encotillat en les estructures dels partits. Obre finestres, deixa passar aire i llum per enriquir el pensament plural, sempre des de l'esquera, des del catalanisme. No és un home que aspiri al lluïment personal. Busca eficàcia, coherència, complicitats. Una gran persona.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, de CiU. Avui és a Brussel·les amb una colla de gent de Sant Cugat i també del govern per recolzar la candidatura de la ciutat com a seu de l'Institut Europeu de la Tecnolgia. Recoder és un polític de raça, amb futur molt obert dins de les files convergents. Em va demanar que l'acompanyés a l'acte de presentació de la candidatura. Jo surto demà cap a Brusselles per sumar-me a l'aposta de la ciutat com a referent de les noves tecnologies. Aquesta aposta no ha de ser patrimoni de ningú. Es de tots. Recoder ho ha sabut fer. Avui, que no em vull posar en la política municipal del dia a dia, deixo constància del reconeixement a un esforç de la Corporació municipal de Sant Cugat, que presideix Recoder, per projectar internacionalment la ciutat.