dimarts, de maig 06, 2008

L'Avui, el blog, Carme Valls i CpC

Avui he comprovat que algun/a periodista -vull pensar que excepcionalment o casualment- ha entrat en el meu blog. Si ho ha fet altres vegades no havia trobat mai un motiu per reproduir una reflexió, una valoració personal de l'actualitat. Aquesta vegada li ha semblat noticiable la reflexió meva sobre els prolegòmens de la Convenció de Ciutadans pel Canvi. Escrivint com a polític he comprovat que el titular de la notícia periodística no correspon a la literalitat de la reflexió personal expressada en el blog que he preferit anul.lar per no alimentar ni suspicàcies ni malentesos.
Ciutadans pel Canvi, sense massa ressò mediàtic, va fer una revisió a fons de la seva raó de ser, va marcar uns principis, unes prioritats de presència en la vida pública i en la vida política. Després ha revisat els estauts interns per fixar els criteris d'organització interna i de projecció externa. Ara ve la nova Convenció que ha d'elegir l'equip de portar tot això endavant.

La Presidenta ha estat fins ara la Carme Valls. La Carme Valls és una dona d'una gran personalitat, molt preparada políticament i intel.lectualment. Metgessa de prestigi, dona d'àmplies relacions aquí i a la resta de l'Estat. Una dona amb principis, amb coratge humà i polític, activa, estimulant. Ha estat i és la cara visible de Ciutadans. Els interrogants i les crisis del que som, del que volem i del que podem ser s'haguessin accentuat sense el seu lideratge.
I vull recordar que ha portat el pes del moviment de Ciutadans i ha mantingut un diàleg amb el PSC i amb altres forces polítiques amb la fermesa de qui defensa principis i valors. Alguna vegada em consta que ha tingut la sensació que pel fet de ser dona potser li han regatejat protagonisme públic. Es injust que encara passi això.

Dit això, vull reafirmar-me en la reflexió que feia fa dos dies en el sentit que una nova etapa a
Ciutadans, amb una precisió de noves prioritats, amb un nou reglament i amb la voluntat de projectar-se més com a moviment cívic aconsella, al meu entendre, un canvi de referent, un canvi de portaveu i referent cívico-polític. El canvi crea l'expectativa que les coses es mouen, es renoven, agafen un nou impuls i des de fora obliga a interessar-se pels nous objectius o els nous matisos, o les noves prioritats ... No és dolent el canvi, és positiu perquè la renovació de qualsevol direcció política forma part d'una filosofia que sempre hem defensat a Ciutadans. I ho penso sense negar que la Carme Valls ha portat amb dedicació i empenta el pes de la Presidència i la responsabilitat com a membre de la permanent en els dos darrers mandats.

Fetes aquestes precisions queda clar que personalment no tinc res en contra de la vàlua de Carme Valls i vull afegir d'una manera molt explícita que si la Carme Valls acaba decidint de tornar-se a presentar per formar part de la Junta Rectora amb disponibilitat de repetir a la Presidència JO LA VOTARÉ.