De qui i per a qui és la cultura

Sovint el debat polític és un pim-pam-pum entre oposició i govern. Hem de ser capaços, tanmateix, de focalitzar la reflexió en reptes que estiguin més a mig i a llarg termini de l'acció de govern. Són aquells àmbits on es juga el dia a dia dels ciutadans: salut, treball, habitatge, convivència... També cultura o polítiques culturals en una Catalunya canviant i en el marc d'un món sense fronteres.

Divendres el conseller Tresserras farà la primera compareixença davant la comissió de cultura del Parlament. S'estrena d'alguna manera com a Conseller en la instància parlamentària encarregada de fer el seguiment de l'acció de govern en l'àmbit cultural. No comença de zero. Es hereu d'una acció de govern que ha fet de la cultura un referent nou del model de l'estat del benestar. Parteix de la convicció que la cultura és una eina bàsica en la construcció de l'imaginari d'una nació i és l'instrument més eficient per a la convivència dels seus ciutadans.

Ferran Mascarell, l'antecessor de l'actual conseller Tresserras, havia remarcat les quatre dimensions en què s'expressa avui la cultura: la dimensió simbòlica, la dimensió creativa, la dimensió econòmica i la dimensió social. La cultura , per tant, no és només l'àmbit de la llengua, instrument indispensable encara que no únic, de l'expressió cultural. La cultura és coneixement. Com a tal produeix valor afegit a tot allò que toca, a tot allò que porta l'imprompta de l'home, sobretot en la seva dimensió col.lectiva. Per això la cultura és patrimoni de tots els que se senten integrats en la col.lectivitat. Per això és important que tots els que conviuen en un territori se sentin formant part d'aquest col.lectiu nacional que genera drets i deures.

La cultura feta per homes i dones que comparteixen territori i projecte de país esdevé un patrimoni el gaudi del qual ha de ser a l'abast de tothom.

Afavorir la creativitat, garantir la difusió i incentivar el consum d'aquesta productivitat col.lectiva és tasca del govern. I aquí és precisament on es juga avui la seva grandesa el govern d'entesa de la Generalitat que presideix José Montilla i que té el Conseller Tresserras com a responsable polític d'aquest àrea fonamental de l'executiu.

Catalunya és una nació que al costat del capital cultural acumulat al llarg de la seva història viu avui una transformació sociològica d'una enorme transcendència: la derivada de l'allau d'una immigraciò massiva procedent de cultures d'origen ben divers. Tenim clar avui que la immigració no és només mà d'obra, sinó que és també capital humà. Per tant, és també potencial cultural que porta el segell de la diversitat. Es un col.lectiu amb drets d'accés al consum dels béns culturals del país d'acollida. Aquesta nova realitat, complexa en sí mateixa, exigeix una política ambiciosa i atrevida per part del govern. El conseller Tresserras ho sap. Sap que aquest país som set milions de catalans. Set milions, la meitat dels quals tenen la matriu de la Catalunya històrica però l'altra meitat són fills de les migracions i la barreja que han comportat. Set milions, per tant, no tallats amb el mateix patró. Set milions que sense haver begut de les mateixes fonts culturals, tots es poden sentir amb més o menys capacitat de crear i de produir cultura. Set milions amb dret a consumir i gaudir d'aquesta riquesa cultural heretada i produïda en el passat o en el present.

Caldrà incentivar la creativitat, la productivitat i l'excel.lència. Caldrà protegir l'especificitat catalana d'aquesta producció cultural però també la seva diversitat i la seva pluralitat. Caldrà mantenir i augmentar les inversions en equipaments. I caldrà repensar la política de comunicació per trobar la complicitat dels mitjans que permeti una millora substantiva en la difusió i la distribució d'aquesta riquesa cultural que ha de ser patrimoni de tots.

Desitjo i confio que el conseller Tresserras ens pugui presentar un projecte ambiciós, integrador i il.lusionant.