divendres, de febrer 02, 2007

Competències polítiques i demandes socials

Probablement com a polític hauria d 'estar preocupat aquests dies sobre el presumpte conflicte de competències entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat en dos àmbits molts sensibles: el de l'educació i el derivat de la llei de dependència. Confesso, tanmateix, que predomina en mi la preocupació sobre els destinataris dels decrets més que no pas la instància governamental que s'ha avançat a regular continguts i recursos. Em preocupa per damunt de tot el com afecten les mesures i les normatives "decretades" més que no pas qui les ha signades. I entenc naturalment que no podem deixar d'analitzar a qui li pertoca organitzar el sistema educatiu o gestionar els serveis socials.

Els serveis jurídics per una banda i el Consell Consultiu per una altra ja han dit la seva i pertoca ara al govern, als partits i al Parlament pronunciar-se sobre si cal, si procedeix o si és oportú donar curs a recursos que permetin dirimir els àmbits de les respectives competències. Però m'incomoda com a ciutadà constatar que els mitjans s'omplen de planes o de minuts sobre el debat competencial i no dediquen apenes espai i temps en la substància dels decrets o de les lleis que han donat peu a la polèmica.

Decret sobre la tercera hora de castellà.

Em pregunto: L'increment d'una hora més de castellà o en castellà, qüestiona de debò l'aposta del nostre sistema educatiu que té el català com a llengua vehicular de l'ensenyament? Va en detriment de la capacitació dels alumnes en la llengua catalana que a Catalunya empapa tot l'aprenentatge escolar? Què hi diuen els pares? Què hi diuen els mestres? No seria convenient que bona part del debat actual se centrés en discutir entre tots els sectors de la comunitat educativa la manera de reforçar i garantir des de primària el domini oral, escrit i comprensiu del català, del castellà i progressivament també de l'anglès? No seria bo que creguéssim de debò en l'autonomia de centres i deixéssim que cada escola estructuri horaris, reforci els punts febles i compensi els dèficits que hi puguin haver segons el marc sociològic i lingüístic extraescolar del centre? En definitiva: No valdria la pena que ens preguntéssim si hi ha nens i nenes en els barris perifèrics de Barcelona o en els petits nuclis rurals del territori que tenen més mancança d'una llengua que d'una altra i que en funció d'això es programés una atenció, un temps o una resposta diferenciada? Per ser rigurosos, no hauríem de fer estudis ben transparents i per saber el substrat lingüístic de la població escolar d'arreu del territori per respondre amb mitjans pedagógics als deficits o demandes que puguin aparèixer? No hauríem d'afrontar el debat públic i mediàtic en aquestes coses i no centrar-lo exclusivament en l'esfera política dels drets competencials?

Llei de la dependència.

El Consell Consultiu ha estat contundent: Assegura que la llei aprovada al Congrés dels Diputats per tots els grups parlamentaris ( menys CiU i el PNB), envaeix competències del nou Estatut en una proporció del 70%. Amb aquesta única dada caldria concloure que s'ha de recórrer al Constitucional per blindar l'àmbit competencial de la Generalitat. No hi ha dubte que ens tornem a trobar en el debat políticament correcte i necessari: la defensa del marc competencial. Però aquest debat polític sobre competències relega a un segon pla els comentaris, valoracions i abast dels continguts de la nova llei a un segon pla. Les informacions i les tertúlies mediàtiques no discuteixen sobre l'impacte social que poden tenir les mesures d'una llei que consagra per primera vegada l'atenció a les persones dependents com a un dret universal i fonamental, que estableix uns criteris objectius per a definir graus i riquisits que donen dret a uns serveis universals, independentment de quina sigui l'administració que atorga o gestiona aquests ajuts. Cal dir i recordar que l'aplicació de la llei suposarà una atenció efectiva i programada a casa nostra a més de 200.000 persones que pateixen ara algun tipus de dependència. Aquest és el fons que segurament interessa i preocupa al ciutadà i que hauria de ser avaluat i discutit en l'àmbit de l'opinió pública. No oblidem que el recurs podria eventualment, encara que no necessàriament, aturar el compte enrere de l'aplicació d'aquesta llei.

Cal afegir també que aquesta llei estatal no és cap obstacle per a la tramitació d'una llei pròpia de Serveis Socials anunciada pel govern de la Generalitat i que, en aquest marc podrà implementar la llei del govern central.

Resumint: Que el debat de competències es faci i es mantingui en les instàncies polítiques que correspongui però que no sigui motiu o excusa per silenciar o escamotejar el debat públic sobre reptes educatius o deficits socials que estan a la base d'unes mesures legals o administratives que pretenen donar-hi resposta.