Deixant l'escó, però no el compromís polític

Ahir el Diari de Sant Cugat em publicava aquest article.

....Deixant l'escó, però no el compromís polític

Demà el Consell Nacional del Partit dels Socialistes aprovarà la llista de candidats al Parlament de Catalunya per a les eleccions del 28N. No hi figurarà el meu nom. En la llista del 2006 hi constava amb a número 16. Fa unes setmanes vaig comunicar al president Montilla la meva renúncia a optar a la continuïtat. No han estat aliens, a l’hora de prendre la decisió, dos factors: la consciència de trobar-nos davant d’un moment polític complex que requerirà reformes en profunditat, i el convenciment que per afrontar precisament els nous reptes és del tot necessari de facilitar l’entrada de nova saba i donar pas a una nova generació de polítics que tinguin coratge i capacitat per repensar els mecanismes del nostre sistema democràtic, el paper dels partits i la implicació de la ciutadania en la gestió dels afers públics.
L’experiència d’aquests quatre anys al Parlament ha estat apassionant. He comprovat la grandesa de la política. També les mesquineses dels qui mercadegen amb la política. Sobresurt, tanmateix, el record estimulant de la feina feta: He viscut els debats parlamentaris amb interès. Gairebé sempre amb passió. He recolzat l’ acció del govern, he donat la cara com a portaveu a la Comissió de Cultura. He defensat els interessos del territori, del nostre Vallès. Gairebé un centenar de lleis hem aprovat en aquesta legislatura al servei del desenvolupament del país i d’una millor convivència i una major qualitat de vida de tots els catalans. Hem desplegat i defensat l’Estatut. Hem modernitzat el país, hem blindat la llengua, hem garantit els serveis de salut, d’educació, de mobilitat per a tothom, amb més infraestructures, amb més inversions, amb pactes socials per donar sortida a la crisi. I ho hem fet no només malgrat el contenciós del TC o les resistències de vegades del govern central sinó també malgrat les dificultats pròpies d’un govern de coalició i malgrat la nul·la disponibilitat per part de l’oposició, sobretot de CiU, de fer passar els interessos del país pel damunt dels del partit. Lamentable.
Deixo ara l’escó defensant la dignitat del compromís i la dedicació a l’activitat política però afegint que aquesta dedicació no ha d’esdevenir mai un modus vivendi, que la limitació de mandats s’hauria d’anar introduint en els programes electorals i que la renovació generacional en la classe política ha de deixar de ser un eslògan per convertir-se en la praxis de tots els partits.
El 28N serà una nova prova de foc. El marc de crisi que ens acompanya té aquesta vegada un risc: que els cants de sirena de lideratges populistes basats en somnis d’afirmació exclusivament identitària puguin distorsionar el discurs dels qui, com el PSC, amb l’aval de la feina ben feta, tornarà a oferir-se per desplegar l’Estatut i l’autogovern.
Segur que després de les eleccions, guanyi qui guanyi, s’encetarà una nova etapa política a Catalunya. Els resultats pot ser que generin una sacsejada política i social de grans dimensions. S’obriran probablement nous reptes per repensar de dalt a baix la política catalana, el paper i la representativitat dels partits i la implicació de la ciutadania en el compromís polític.
Jo hi voldré participar.

Josep M Balcells
Encara diputat.