No em crec les dades de l'enquesta d'avui d'El Periodico. És foto fixa d'un moment condicionat per un estat d'opinió , induït per molts factors. Cal deixar que passi la campanya, els missatges més nets dels candidats i la mobilització de l'electorat més motivat.
He viscut de prop la tasca del govern i el treball parlamentari: lleis per consolidar serveis, per estructurar el país, per blindar la cohesió social. Inversions en escoles, hospitals, transport públic, carreteres, gestió de l'aigua, protecció civil, seguretat, recerca... Això s'ha d'explicar. Els mitjans han de centrar els debats en la feina feta i en els projectes de futur que cada formació política presenti. Els socialistes han acumulat un capital que només es pot qüestionar des del sectarisme o la manipulació.
Dissabte el Consell Nacional del PSC tancava les llistes que competiran per omplir els escons del Parlament en la IX legislatura. Hi ha cares noves. Hi ha cares joves. Hi ha perfils de llarga trajectòria política. Hi ha gent sectorialment molt competent. Hi ha "viejas glorias". Hi ha catalanistes de soca-rel. Els conec gairebé a tots. Amb molts d'ells he compartit grup parlamentari. Ara m'ho miro amb neguit perquè hi ha molta gent interessada en silenciar o amagar la feina feta. Però queden gairebé dos mesos per fer arribar el full de ruta. Ara, de fet, comença la cursa. Tot està per fer. Tot és possible. Alguns, des de l'oposició, ja fa setmanes que canten victòria. Uns altres, fins ara al govern, potser tinguin la moral baixa per les enquestes que marquen unes tendències negatives. Caldrà entrar en l'esprint final i veure com s'acaba decantant aquella gran bossa de vots indecisos i aquella altra no pas petita i que més em preocupa que és la dels vots en blanc.
Les llistes de cada candidatura sempre tenen infinitat de lectures. Uns no hi són perquè no han volgut. Uns altres no hi són perquè els han descartat. Uns altres no han passat determinats filtres. No és senzill d'ordenar una llista electoral si es vol tenir en compte els necessaris
equilibris de gènere, d'edat, de territori, de responsabilitat orgànica, de sensibilitats nacionals, de competència sectorial...
Especialment positiu el fet que J. Montilla hagi posat la M. Tura de numero dos. Avui l'he sentida a Catalunya Ràdio i ha projectat clarament el seu perfil catalanista i d'esquerres com la majoria, diria jo de la llista que encapçala José Montilla i que pot recollir l'aval d'aquest ampli sector de l'electorat de centre esquerra que és el que acaba decantant la contesa electoral a Catalunya. Si aquest sector vota, el PSC guanya. Si s'absté o, per les raons que sigui, vota en blanc, serà CiU que s'emportarà el gat a l'aigua.
De passada només i parlant de la llista confesso que m'ha estranyat l'absència de la diputada Lidia Santos, secretària de la Mesa i experta redactora i negociadora de l'Estatut. Penso, personalment, que és una pèrdua per al grup i per a la candidatura socialista.
Dissabte s'aprobava la llista del PSC i al mateix dia Ciutadans pel Canvi feia la seva XI Convenció. No va ser una jornada totalment tranquil·la. Al moment de debatre la renovació de la Junta Rectora i d'escollir la presidència de l'Associació va tenir lloc un debat intern viu i una mica tens però que, en definitiva, no deixava de reflectir aquest esperit propi de CpC d'apostar sempre per la transparència i el debat democràtic. Els estatuts de CpC diuen expressament que l'associació no donarà suport a un soci que es vulgui presentar a una llista electoral més enllà de dos mandats o legislatures i afegeix que els socis es comprometen a no acceptar un tercer mandat en llistes electorals. Atès que es donava el cas d'un soci que havia acceptat d'anar per tercer cop en la llista al Parlament i que al mateix temps optava o es presentava com a candidat a formar part de la nova Junta Rectora, es va posar en consideració de l'assemblea si aquest fet no contradeia la lletra i l'esperit d'uns estatuts que aposten per la limitació de mandats i que amb una hipotètica entrada a la Junta Rectora podria fer encara més visible la contradicció. Es va fer un debat viu però serè i finalment l'afectat, per al bé de l'associació, va reconsiderar la situació i va retirar la seva candidatura a la Junta. El seu gest, no pas fàcil, l'honora. Penso que va ser un exemple de debat polític i de coherència de tots, inclosa la de la persona de molta vàlua personal que lliurament ha optat per retirar-se de la direcció de CpC tot i mantenir la presència com a independent en les llistes del PSC. Llistes mínimament obertes i limitació de mandats amb excepcions tal vegada en les instàncies municipals, penso que són apostes de regeneració de la vida política que tots hauríem de defensar.
Finalment, l'Alvar Roda, regidor de CpC a l'ajuntament de Sant Cugat, va ser elegit president de Ciutadans pel Canvi. Serà una tasca feixuga per a una nova etapa plena d'interrogants, però tots farem pinya per trobar sortides i fer camí al servei d'una política gestionada també per la ciutadania des de les bases de la societat civil.
.
He viscut de prop la tasca del govern i el treball parlamentari: lleis per consolidar serveis, per estructurar el país, per blindar la cohesió social. Inversions en escoles, hospitals, transport públic, carreteres, gestió de l'aigua, protecció civil, seguretat, recerca... Això s'ha d'explicar. Els mitjans han de centrar els debats en la feina feta i en els projectes de futur que cada formació política presenti. Els socialistes han acumulat un capital que només es pot qüestionar des del sectarisme o la manipulació.
Dissabte el Consell Nacional del PSC tancava les llistes que competiran per omplir els escons del Parlament en la IX legislatura. Hi ha cares noves. Hi ha cares joves. Hi ha perfils de llarga trajectòria política. Hi ha gent sectorialment molt competent. Hi ha "viejas glorias". Hi ha catalanistes de soca-rel. Els conec gairebé a tots. Amb molts d'ells he compartit grup parlamentari. Ara m'ho miro amb neguit perquè hi ha molta gent interessada en silenciar o amagar la feina feta. Però queden gairebé dos mesos per fer arribar el full de ruta. Ara, de fet, comença la cursa. Tot està per fer. Tot és possible. Alguns, des de l'oposició, ja fa setmanes que canten victòria. Uns altres, fins ara al govern, potser tinguin la moral baixa per les enquestes que marquen unes tendències negatives. Caldrà entrar en l'esprint final i veure com s'acaba decantant aquella gran bossa de vots indecisos i aquella altra no pas petita i que més em preocupa que és la dels vots en blanc.
Les llistes de cada candidatura sempre tenen infinitat de lectures. Uns no hi són perquè no han volgut. Uns altres no hi són perquè els han descartat. Uns altres no han passat determinats filtres. No és senzill d'ordenar una llista electoral si es vol tenir en compte els necessaris
equilibris de gènere, d'edat, de territori, de responsabilitat orgànica, de sensibilitats nacionals, de competència sectorial...
Especialment positiu el fet que J. Montilla hagi posat la M. Tura de numero dos. Avui l'he sentida a Catalunya Ràdio i ha projectat clarament el seu perfil catalanista i d'esquerres com la majoria, diria jo de la llista que encapçala José Montilla i que pot recollir l'aval d'aquest ampli sector de l'electorat de centre esquerra que és el que acaba decantant la contesa electoral a Catalunya. Si aquest sector vota, el PSC guanya. Si s'absté o, per les raons que sigui, vota en blanc, serà CiU que s'emportarà el gat a l'aigua.
De passada només i parlant de la llista confesso que m'ha estranyat l'absència de la diputada Lidia Santos, secretària de la Mesa i experta redactora i negociadora de l'Estatut. Penso, personalment, que és una pèrdua per al grup i per a la candidatura socialista.
Dissabte s'aprobava la llista del PSC i al mateix dia Ciutadans pel Canvi feia la seva XI Convenció. No va ser una jornada totalment tranquil·la. Al moment de debatre la renovació de la Junta Rectora i d'escollir la presidència de l'Associació va tenir lloc un debat intern viu i una mica tens però que, en definitiva, no deixava de reflectir aquest esperit propi de CpC d'apostar sempre per la transparència i el debat democràtic. Els estatuts de CpC diuen expressament que l'associació no donarà suport a un soci que es vulgui presentar a una llista electoral més enllà de dos mandats o legislatures i afegeix que els socis es comprometen a no acceptar un tercer mandat en llistes electorals. Atès que es donava el cas d'un soci que havia acceptat d'anar per tercer cop en la llista al Parlament i que al mateix temps optava o es presentava com a candidat a formar part de la nova Junta Rectora, es va posar en consideració de l'assemblea si aquest fet no contradeia la lletra i l'esperit d'uns estatuts que aposten per la limitació de mandats i que amb una hipotètica entrada a la Junta Rectora podria fer encara més visible la contradicció. Es va fer un debat viu però serè i finalment l'afectat, per al bé de l'associació, va reconsiderar la situació i va retirar la seva candidatura a la Junta. El seu gest, no pas fàcil, l'honora. Penso que va ser un exemple de debat polític i de coherència de tots, inclosa la de la persona de molta vàlua personal que lliurament ha optat per retirar-se de la direcció de CpC tot i mantenir la presència com a independent en les llistes del PSC. Llistes mínimament obertes i limitació de mandats amb excepcions tal vegada en les instàncies municipals, penso que són apostes de regeneració de la vida política que tots hauríem de defensar.
Finalment, l'Alvar Roda, regidor de CpC a l'ajuntament de Sant Cugat, va ser elegit president de Ciutadans pel Canvi. Serà una tasca feixuga per a una nova etapa plena d'interrogants, però tots farem pinya per trobar sortides i fer camí al servei d'una política gestionada també per la ciutadania des de les bases de la societat civil.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada