Quatre imatges. Quatre missatges

Quatre imatges he retingut en les darreres hores que m'han semblat com retalls o imputs que resumien per a mi l'actualitat de les darreres 24 hores.



1- "Maragall vs. Alzheimer". És el títol del llibre de l'Àngela Vinent que ahir es va presentar al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona en presència de Pasqual Maragall. Aquell Saló meravellós de la Casa Gran havia estat escenari compartit per molts dels que vam treballar al costat de l'alcalde Maragall i que ahir ens vam retrobar per a la presentació del llibre escrit per la que va ser cap de premsa de PM i a la que jo vaig succeir en el càrrec l'any 1996. La lluita i el compromís de PM contra l'Alzheimer ens mostra un dels reptes que no és exclusiu dels afectats sinó que ens interpel·la tots. En el pròleg del llibre Maragall diu: "Hem anat i tornat de la lluna, però encara hem de tancar en residències, a manca d'altra cosa, els malalts que hauríem de tenir dormint a casa..."



2.- Revolta ciutadana a França en protesta per la reforma de les pensions per part del govern Sarkozy. Són impactants les mobilitzacions i és significatiu la implicació dels estudiants. El President els diu que planteja precisament la reforma per garantir-los a ells les pensions. Tanmateix, en el marc de la revolta, m'ha semblat suggestiu el comentari que he llegit per explicar el compromís dels estudiants dient que els joves no els mou tant la xifra dels 60 o 62 com la del 68. El 60/62 són els anys per entrar en la jubilació. el 68 és el referent històric de la revolta del maig del 68. Tanmateix, penso jo, que la lluita dels joves francesos avui no va tant dirigida "contra el sistema" sinó "contra un govern de dretes" que els està retallant uns drets conquerits al llarg de molts anys de lluita.



3.- Presa de possessió del nou govern Zapatero. Encarrilada la reforma, garantida l'aprovació dels pressupostos, ZP reestructura el govern per arribar fins al final de la legislatura. Reprèn l'alè i és una mostra de fermesa. Pren molt de relleu Alfredo Pérez Rubalcaba, capaç de reforçar el lideratge de ZP i de prendre el rellu si les circumstàncies ho aconsellen. La vicepresidència primera, doncs, està en bones mans! I al seu costat Ramon Jauregui, un home de diàleg amb els nacionalistes, un home que pot entendre lo de l'Espanya plural.

4.- Entrada de Joan Laporta al Camp Nou donant la mà a mossèn Ballarin. Què volia mostrar mossèn Ballarin assegut a la dreta de Joan Laporta? Li perdonava els possibles pecats com a president del Barça? L'avalava com a candidat de SI a la Presidència de la Generalitat? Tinc el convenciment que va ser Laporta qui va voler instrumentalitzar mossèn Ballarin i el bon capellà es va deixar estimar per tancar la setmana de glòria que li havia proporcionat a TV3 l'Albert Om.