Cadascú al seu lloc

Porto dies sense escriure i em dol perquè han passat moltes coses. La més candent ara mateix és la crisi de l'aigua.
No s'ha gestionat bé i tothom ho aprofita per portar l'aigua al seu molí... vull dir per qüestionar el Conseller Baltasar sense aportar alternatives. Els silencis i les mitges veritats no acostumen a ser ben rebudes per part de la ciutadania. La transparència i la pedagogia en aquests casos han de primer pel damunt de qualsevol altra consideració.
Es l'hora dels experts, dels entesos, dels savis i no de les tertúlies frívoles que poden opinar sobre la solució més adequada sense entendre-hi ni un borrall. I és hora dels polítics. El govern central no es pot limitar a dir NO a una proposta del govern de la Generalitat sense exposar alternatives viables i garantir l'aigua de boca als catalans amb mesures raonables, ràides i si cal transitòries mentre es planifiquen les infraestructures hídriques a mig i llarg termini. I l'oposició ha de fer pinya davant d'una emergència nacional.

Setmana clau per a la formació del nou govern Zapatero. CiU no serà ni clau ni decisiva. Ho seran, això sí els 25 diputats del PSC a l'hora de la investidura i a l'hora de condicionar el govern de cara a les reivindicacions pendents: finançament, infraestructures, balances fiscals, papers de Salamanca, desplegament de l'Estatut, llei de dependència... Aquí hem de demostrar el nostre pes i la nostra eficiència política.

Pasqual Maragall. Ha estat protagonista aquestes dies: Català de l'any, llibre de Jordi Mercader Mil dies amb PM, i el de Josep M Vallès, Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi. Interessant tots dos llibres. Maragall el polític de referència com a valent, innovador necessitat, tanmateix, de suport orgànic i estructural que li han regatejat i l'han portat a la retirada prematura.
Avui viatjo am ell a Sarajevo. La capital de Bòsnia li vol retre un homenatge per suport i solidaritat durant la guerra amb la iniciativa imasginativa de l'onzè Districte de Barcelona... Em sento feliç de poder-lo acompanyar i compartir aquest reconeixement i afecte. Maragall serà sempre un referent per a la política catalana. Les seves intuicions i els seus somnis seran una pista per traçar camins de futur.