dimarts, d’abril 22, 2008

El 9M obliga a redefinir-se

Ha passat un mes i mig després de les eleccions. A la nit electoral tots els partits troben el millor discurs per justificar els propis resultats, però la realitat és tossuda i acaba obligant a agafar el toro per les banyes. Al PP més enllà del drama o del sainet Rajoy-Esperanza Aguirre ens trobem a Catalunya amb un PPC sense lideratge amb la disjuntiva de confirmar Daniel Sirera, imposat arran del relleu de Piqué o optar per la diputada díscola que intueix que cal renovar el discurs però que no té els suports de la militància. Finalment l'Alberto Fernàndez Días s'acaba de decidir a postular-se també per a la presidència. Fernàndez és un pes pesant però és passat. No sé què farà el seu germà Jorge. Ni l'un ni l'altre voldrà perdre el control del partit amb Presidència o sense. A l'ombra de cada un dels presidenciables a hores d'ara no sé si hi ha l'Esperanza Aguirre o el Rajoy. Tanmateix, un embolic perquè el grup parlamentari està molt dividit.

A CiU o més aviat a CDC pot donar la impressió que les aigües baixen tranquil·les però la veritat és que hi ha sectors convergents que no estan disposats a ser reconeguts només per l'etiqueta sobiranista i pretenen fer política més definida pels reptes globals de país on el marc identitari no ho condicioni tot. Sorgeix la figura de Recoder, el meu alcalde de Sant Cugat: intel·ligent, lúcid, obert, de mà estesa. S'hi ha afegit l'alcalde de Figueres i diputat, Santi Vila: Veus assenyades que demanen que parlin els dirigents territorials. No sé què hi pot aportar el reaparegut angel Colom, ex dirigent d'ERC que aboca el partit a l'escisiò, que s'aixopliuga a CDC i ara pretén fer de pont amb els seus antics adversaris d'ERC. Sabrem com acaben els equilibris abans de l'estiu.

ERC: Aquí sí que tenen un embolic. Quatre candidatures difícilment disposades a una síntesi. Segons com acabi el debat i la confrontació, pot tenir conseqüències primer en el partit amb risc d'una nova escisió i després al govern si les tesis guanyadores aposten per refer pactes i aliances...

PSC. Ha sortit molt reforçat de les eleccions però ara cal veure el pes que ZP li donarà a Madrid en l'àrea del govern i en l'àmbit parlamentari. S'han aixecat veus (Castells i Maragall) recordant la reivindicació de grup parlamentari. No vull pensar que només sigui una estratègia per tenir més pes en el congrés de juliol. Tanmateix, jo m'hi apunto tot i considerant que si no és viable en aquest moment caldrà trobar la forma de fer sentir la veu dels diputats socialistes catalans a Madrid. Cal tenir un portaveu que expliciti el posicionament dels socialistes catalans en els grans temes d'Estat tant si afecten Catalunya com si no. Es imprescindible trobar la fòrmula que eviti que en les grans lleis la veu de Catalunya s'expressi només amb òptica convergent. En el Congrés del PSC penso que aquesta dimensió hauria de quedar molt definida més enllà que es pugui fer o no grup parlamentari propi.