dissabte, de febrer 09, 2008

Marroc: veí pròxim que sembla molt llunyà

Demà surto cap al Marroc formant part d'una delegació del grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi que hi anem convidats pel grup parlamentari socialista del Marroc. Encapçala la delegació Higini Clotas, el vicepresident del Parlament. Serem nou els diputats/des que mantindrem una colla de contactes amb membres del Parlament, amb dirigents del partit socialista i amb autoritats locals del marroc. Com no podia ser d'una altra manera el company Mohamed Chaib és l'enallç i coordinador d'aquest viatge d'intercanvis. Amb poc més d'una hora ens plantarem a Casablanca i ens trobarem amb una realitat política, social, cultural, econòmica ben diferent de la nostra: com dos mons amb històries compartides en el passat i en el present separats per barreres culturals i recels heretats d'aquella història i també per litigis fronterers i sobiranistes.
Penso que si Espanya diem que és la porta del sud d'Europa, el Marroc és la porta del nord dels països àrabs africans. El mur, la muralla cultural que ens separa ha fet o fa difícil el diàleg i la comunicació. Hi ha barreres que hem de trencar. Tanmateix, la immigració està forçant aquest diàleg. Un diàleg que per ser autèntic ha de ser multilateral, en les dues direccions. Escoltar, no jutjar, respectar, no imposar, explicar-se, preguntar, comprendre...
Tinc ganers de fer-ho aquests quatre dies. Es una oportunitat que eem dóna el fet de ser parlamentari. A la tornada escriuré les meves impressions.