El meu fill petit és arquitecte. L'apassiona la seva feina. Ha treballat com autònom amb tres despatxos d'arquitectes d'un cert renom. Reconeix que ha après molt. En tots els casos ha pogut aportar rigor i visió creativa en els projectes amb els quals ha treballat. Està dolgut tanmateix, no només per la precarietat laboral en què treballen els autònoms, sinó també per l'experiència de veure com s'abusa de l'arquitecte novell que estima l'ofici i s'hi entrega a fons. Els sous són molt baixos. S'han de pagar la seguretat social com a autònoms, sense baixes, sense atur automàtic, sense seguretats... Probablement, en aquesta societat regida pel mercat pur i dur de les professionals liberals, es consideri que es tracta d'etapes inicials a l'espera que el talent i el risc obrin l'expectativa d'aixecar el vol pel propi compte o tinguin l'avinentesa d'integrar-se en equips lligats a l'adminstració pública.
Faig aquesta introducció per explicar una conversa, si es vol anecdòtica, del meu fill que em truca la setmana passada per explicar-me que li havien ofert o demanat que com a arquitecte s'incorporés immediatament a un projecte d'una obra en la que de moment li garantien quatre mesos de dedicació plena. En preguntar per les condicions salarials li diuen que li pagarien 8 € l'hora! Sí, 8 Euros l'hora! El meu fill m'explicava que la seva reacció va ser de rebuig frontal amb un to d'indignació. "M'he sentit denigrat, pare,- em deia- però no puc acceptar que s'abusi de la precarietat laboral, de la crisi o de les ganes de treballar que tenim els joves arquitectes pagant un preu indigne". Li vaig donar la raó. No vull fer comparatives del preu de l'hora de serveis professionals dels que venen a fer una reparació a casa o als tallers d'automòbils o senzillament el que paguem a les dones de fer feina (superen a Sant Cugat els 10 € l'hora)
Probablement la crisi portarà a situacions d'aquestes però caldria denunciar aquells que arpofitant-se de la conjuntura exploten els col.lectius dels profesionals joves sorgits de les nostres facultats i els porten a la frustració negant-los aquelll estímul inicial indispensable per demostrar la seva capacitat, la seva creativitat i el valor afegit que poden aportar a la tasca de reactivació de l'activitat empresarial i econòmica del país.
dilluns, de gener 19, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada