Ha dimitit Rosa Regàs coma Directora General de la Biblioteca Nacional. El nou Ministre de Cultura va bastint el seu equip i no ha dissimulat la seva poca sintonia amb Rosa Regàs. Fins aquí ben poca cosa a comentar. No conec a fons el treball de la fins ara directora general en la reestructuració i funcionament de la Biblioteca Nacional, una tasca que no deu ser gens fàcil, però sí que conec el front mediàtic anti-Regàs que s'ha anat teixint aquests darrers anys arran de les preses de posició valentes sobre fets i situacions polítiques viscudes. La seva llibertat d'opinió, la seva presència en alguns fòrums d'opinió la van convertir en un blanc reiteratiu i despietat de la "brunete mediática". Ni tan sols podia anar pel carrer amb el diari "El País" sota el braç. M'ho deia no fa molt desesperada de l'aire irrespirable de la capital de l'Estat.
Ha dimitit com a directora general però no crec que dimiteixi com a pensadora, com a analista crítica de la vida d'aquest país amb la seva mirada de dona, amb la seva mirada sempre feta des de l'esquerra. Quan he conegut la seva dimissió li he fet unes ratlles que m'atreveixo a transcriure en aquesta pàgina personal el meu blog:
"Benvolguda Directora. Benvolguda Rosa i amiga.
Sóc en Josep M Balcells, ara diputat al parlament de Catalunya pel grup socialista--Ciutadans pel Canvi. Em recordaràs perquè ens hem saludat més d'una vegada.
Em dol quan algú ha de marxar perquè no és de la corda del de dalt. En el teu cas penso que s’hi han afegit altres coses i no hi ha estat aliena la pressió i la campanya mediàtica a què has estat sotmesa no pas per la gestió sinó per la teva llibertat d’expressió en un Madrid irrespirable. Uns altres s’han encongit i han començat a plegar veles pensant en els rèdits electorals imminents. Tanmateix tu has demostrat ser una dona lliure, lliure de pensament, lliure de les dependències de càrrecs i dels honors, lliure en l’ús de la paraula. Jo vull pensar que la renúncia a la direcció general reforçarà encara més la teva llibertat i els ciutadans una mica lúcids d’aquest país ho sabrem apreciar i gaudir.
Gràcies pel que has fet. Gràcies pel que has dit. Gràcies pel teu testimoni de dona valenta.
Si una dia tenim ocasió i ens retrobem ja ho comentarem. Disposa.
Una forta abraçada.
Josep M Balcells"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada