La decisió de l’executiva del PSOE de lliurar el govern de Navarra a la UPN m’ha caigut com un gerro d’aigua freda. En els darrers dies he mantingut una intensa relació epistolar amb el Secretari General de l’Agrupació socialista de Valtierra: un vell i històric dirigent del partit que el dia de les eleccions va compartir l’eufòria de la pèrdua de la majoria absoluta per part de la UPN i que obria la porta a la fita que s’havien proposat en el campanya: Vèncer entre tots el Partit Popular i obrir una etapa nova, plural, progressista a la Comunitat de Navarra. Dubtes inicials en alguns dirigents, , advertiments des de Ferraz de no donar passos en fals... Però fermesa en les bases que fins al final han exigit d’apostar per la coalició amb NA-BAI i IU “con o sin el beneplácito de Madrid” .
Però Jose Blanco ha dit NO i ha adduït raons d’interès general. Allò que va ser possible a les Illes Balears. Allò que va ser rebut amb entusiasme a Galícia de fer fora el PP del govern malgrat ser, amb escreix, la força més votada, no ha estat vàlid per a Navarra. S’ha preferit desautoritzar les bases territorials per evitar les crítiques que vindrien del PP que trauria l’argument d’una hipotètica submissió a les tesis d’ETA. Nafarroa Bai és un partit legal. Es un partit que va trencar amb ETA. És un partit que ha condemnat la violència. Però és cert que és un partit nacionalista i euskaldun. Perquè des de Madrid es produeix aquesta malfiança?
Em pregunto si el PSC no fos un partit sobirà, des de Ferraz haurien donat el vist i plau al govern d’entesa? Probablement no. José Montilla va ser valent. Nosaltres, com a Ciutadans pel Canvi li vam donar tot el suport i Catalunya està vivint una legislatura amb moltes iniciatives progressistes que ens enorgulleixen a tots. Perquè no a Navarra?
Els socialistes navarresos estan decebuts. El meu amic de Valtierra m’ho ha dit gairebé plorant. Hi haurà crisi. Em dol. I em preocupa la manera com pot afectar el prestigi del President José Luis Rodríguez Zapatero. Venen eleccions: Es percep una certa decepció en sectors progressistes que, després del relatiu fracàs en el procés de pau, intueixen que ha prevalgut la por i que s’ha fet una frenada en alguns àmbits de la política de l’Estat . Un té la impressió que hi ha por dels adversaris, de les seves crítiques, de la seva prepotència mediàtica. Tanmateix no sé perquè em temo que pot ser que s’apaivaguin momentàniament aquelles crítiques però que al mateix temps anirà en augment la frustració en les files dels electors potencials socialistes.
Avui llegia les editorials dels dos diaris barcelonins amb una anàlisi contraposada. Deia el director de la Vanguardia: “Por encima de coyunturas e intereses electorales, debemos felicitarnos de que se haya roto esa dinámica perversa que consiste en arrebatar el poder al partido ganador a cualquier coste”. En canvi l’editorial d’El Periodico deia: “Al tancar així el possible pacte de Navarra, el PSOE fa un clar pas enrere en la seva defensa de l’Espanya plural i actua amb una formació clarament centralista" .
Dues visions. Dues anàlisis contraposades. Em sento més a prop de la segona. Com podrà repercutir aquesta situació en les eleccions del mes de març? Ningú no ho sap, però penso que no és bo donar signes de feblesa davant la dreta i per damunt de tot voldria dir que, si bé les estratègies globals s’han de prendre des de les direccions generals, és difícilment digerible que una direcció general desautoritzi les decisions debatudes en el territori en la lògica d’una campanya electoral que tenia com a primer objectiu desbancar la dreta que portava anys i panys al govern de Navarra. S’ha donat aquesta possibilitat i ara es diu NO. Qui ho pot entendre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada