1. Abstenció molt alta: 2.479.044 (46’20%). Resposta ràpida: Hi ha fatiga per tantes convocatòries electorals: No deixa de ser una explicació massa fàcil. Potser sí que és una raó. Però no és pas la determinant. Hi ha fatiga potser de debats de precampanya no precisament municipalistes. Hi ha fatiga de picabaralles personals o partidistes que no tenen res a veure amb els reptes de les nostres ciutats i pobles. Hi ha fatiga alimentada per tertúlies mediàtiques que retreuen les contradiccions o deficiències del sistema més que no pas les iniciatives que milloren la qualitat de vida del territori i de les persones que hi viuen. Hi ha també perplexitat i desencís quan l’electorat comprova després de les eleccions que el joc imprescindible de pactar aliances de govern es tradueix de cara a la gent en una mena de mercadeig: les aliances no es materialitzen a partir de la confrontació o convergència de propostes de govern sinó amb una calculadora a la mà per comprovar què em dones si jo et dono...
2.- Vot en blanc: 89.617 (3’10%). Vot desencantat dels partits. Vot de denúncia. Vot que demana una altra manera de fer política. Interpreto que ens diuen: Tenim partits vells amb velles propostes per a una societat amb reptes nous i una generació que no vol saber massa del passat perquè intueix que un món nou està naixent. Volem respostes ambicioses, agosarades per respondre al problema de l’habitatge, de l’especulació, de la degradació del medi ambient, de la política participativa, del pes dels partits per damunt de la participació activa de la ciutadania.
Els partits: Consolidació del poder del PSC. Retrocés del poder de CiU. ERC descol·locada.
1.- No hi ha dubte que el PSC ha guanyat poder en aquestes eleccions. Després del 27M els socialistes gestionen els ajuntaments de les quatre capitals catalanes i els ajuntaments de l’àrea metropolitana. Han obtingut 289 regidors més que el 2003. Al llarg de quasi trenta anys el PSC ha consolidat aquella primera collita del 79. No és fàcil arribar a aquestes cotes però encara és més difícil mantenir-s’hi. O lidera les transformacions o pot veure qüestionada la seva hegemonia.
2.- CiU.- Ha perdut Tarragona, Ha perdut la Diputació de Lleida i ha perdut 293 regidors. Però no ha deixat d’aparèixer com l’oposició alternativa al PSC.
3.- ERC.- Ha guanyat la Diputació de Lleida. Ha guanyat 305 regidors i curiosament ha entrat en crisi interna. Quedar per sota de les expectatives fa que renunciï a refer el tripartit a Barcelona i veu com es qüestiona la direcció per una part de les bases i pel sector més radical que esperava la primera oportunitat per plantejar batalles de poder.
Futur a curt i mig termini.
A curt termini venen les generals. Estaran bipolaritzades: PSOE-PP. A Catalunya això tindrà també la seva traducció matisada pels partits nacionalistes (CiU-ERC) Els resultats i les aliances a Madrid determinaran també la força del govern d’Entesa i la solidesa o afebliment de l’oposició convergent.
A mig termini: Cal un pacte mediàtic per evitar la permanent frivolització de la política. Complir promeses electorals i explicar-les. Trobar noves fórmules de participació activa de la ciutadania. Nova llei electoral que primi el valor dels vots de cada elector i reguli el joc de les aliances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada