I... malgrat tot, avancem!

Hi haurà un abans i un després de la sentència del TC. Vaig saber la notícia en un acte de ciutadans pel Canvi sobre Justícia Federal amb Montserrat Tura com a ponent. Vam buscar immediatament un aparell de televisió per escoltar el discurs del president Montilla. Compartíem tots la sensació de qui rep una bufetada a la plaça pública. Ens han castigat de cara a la paret -va dir un dels assistents- Sensació també d'impotència. El TC ha robat la paraula del poble i la d'aquells que el poble havia escollit amb tota nt com a representants polítics. Parlament, Congrés dels Diputats, Referèndum... tres instàncies deslegitimades per uns jutges, la meitat dels quals tenen el mandat caducat. Només la història podrà reparar el cop moral que hem rebut com a poble.
Resposta? Primer: Unitat en la protesta. Manifestació massiva, contundent. Que ho sentin la resta de pobles d'Espanya i del món. Catalunya no vol abaixar el cap.Continuarem lluitant per ampliar la nostra sobirania. No m'han agradat les paraules de ZP en dir que la sentència havia tancat definitivament el procés de descentralització autonòmica. Les dinàmiques socials no es paren amb sentències ni amb declaracions. Les decepcions col·lectives generen reaccions de més afirmació col·lectiva. Caldrà trobar camins per recuperar àmbits de poder retallats per altres vies i si ens diuen que només hi ha una interpretació restrictiva de la Constitució i en aquesta lectura nosaltres no hi som comptats caldrà començar a treballar per la reforma constitucional.


Mentrestant hem aprovat la llei del cinema. Com a ponent ha estat una experiència parlamentària impagable. El procés ha estat dur. La tramitació parlamentària m'ha permès tastar la duresa de la negociació entre els socis del govern primer, l'oposició catalanista després i finalment el sector empresarial. Una llei entra al Parlament d'una manera i en surt d'una altra i mai no és del gust de tots. Ha quedat un text legal exigent. Tal vegada el podríem haver flexibilitzat una mica més. Confio que el desenvolupament reglamentari i l'aplicació progressiva hi acabarà de possar seny i prudència per no trencar tots els ponts de la negociació que caldrà mantenir fins a l'entrada en vigor. Allò més important és haver aconseguit aprovar-la amb el vots de quatre grups parlamentaris. Els que l'hem aprovada, uns o altres, estarem o estaran governant en el moment de l'aplicació. Això és una garantia que fa preveure que la llei serà viable i no serà paper mullat.