Pactes i pedagogia política

El PSC, a més governar les quatre capitals catalanes, presideix 20 dels 23 ajuntaments de Catalunya de més de 50.000 habitants. Avui té 56 alcaldes més que el 2003. Fa quatre anys 4.660.896 persones vivien en municipis amb alcaldes socialistes. Ara en són 5.309.814.
CiU té molts alcaldes en poblacions petites però en té 111 menys que al 2003.
Els números canten: els socialistes han vist reforçat el seu poder municipal. Els convergents, que perden dues diputacions i més d’un centenar d’alcaldies, tasten una vegada més la duresa d’una situació que els deixa més pobres en poder i en capacitat de recursos.
Més enllà de les xifres, tanmateix, la configuració dels ajuntaments són també un element de pedagogia democràtica. Cal remarcar el ventall de combinacions que han donat de si els resultats a l’hora de configurar els equips de govern municipals. La veritat és que els ajuntaments s’han constituït en funció de moltes variables. Hi ha hagut pactes i aliances que responien a models i programes. Hi ha hagut pactes que s’han materialitzat o s’han fet inviables en funció de les persones. Uns altres senzillament per guanyar o no perdre el poder o les prebendes que poden anar lligades al seu exercici.
M’he preguntat i m’ha preocupat com ho ha pogut veure l’elector, tant el que ha votat, com el que s’ha abstingut o el que ha votat en blanc. I m’ha preocupat que la imatge de mercadeig hagi prevalgut en no pocs casos per damunt de programes i coherències d’afinitats polítiques. I que això pugui donar més raons als desencantats dels polítics. La veritat és que uns partits han jugat a la ‘puta i la ramoneta’ molt més que uns altres. Més d’un s’haurà de posar vermell si li retreuen discursos i grans principis que reclamen dels altres i justifiquen quan són ells els que els conculquen o no respecten.
El cas més significatiu que tinc a la ment: Vielha. Convergència ha fet alcalde a l’únic regidor del PP que va obtenir poc més de 200 vots, un 11% dels electors. Convergència va rebutjar l’oferta dels socialistes d’UA que li oferiren compartir l’alcaldia dos anys entre les dues formacions més votades.
On és la coherència amb el discurs tan repetit per part de CiU i del PP que cal que governi la llista més votada? On és la coherència amb els compromisos contrets a cal notari durant les autonòmiques?. Tan efímers són els principis?
Una darrera observació: quan els resultats no són del tot satisfactoris la repercussió més immediata es reflecteix en crisis internes en els partits. Només cal veure la primera lluita pel lideratge a dins de Ciutadans, partit de la ciutadania. Només cal veure el desconcert a dins d’ERC per definir espai, prioritats i aliances estratègiques. Només cal veure al si de Convergència i Unió la pugna Mas – Duran per situar-se en el marc de la política espanyola.
La propera cita de les generals posarà cadascú al seu lloc.

Electors i Partits

El marc dels electors. A destacar l’abstenció i el vot en blanc.

1. Abstenció molt alta: 2.479.044 (46’20%). Resposta ràpida: Hi ha fatiga per tantes convocatòries electorals: No deixa de ser una explicació massa fàcil. Potser sí que és una raó. Però no és pas la determinant. Hi ha fatiga potser de debats de precampanya no precisament municipalistes. Hi ha fatiga de picabaralles personals o partidistes que no tenen res a veure amb els reptes de les nostres ciutats i pobles. Hi ha fatiga alimentada per tertúlies mediàtiques que retreuen les contradiccions o deficiències del sistema més que no pas les iniciatives que milloren la qualitat de vida del territori i de les persones que hi viuen. Hi ha també perplexitat i desencís quan l’electorat comprova després de les eleccions que el joc imprescindible de pactar aliances de govern es tradueix de cara a la gent en una mena de mercadeig: les aliances no es materialitzen a partir de la confrontació o convergència de propostes de govern sinó amb una calculadora a la mà per comprovar què em dones si jo et dono...

2.- Vot en blanc: 89.617 (3’10%). Vot desencantat dels partits. Vot de denúncia. Vot que demana una altra manera de fer política. Interpreto que ens diuen: Tenim partits vells amb velles propostes per a una societat amb reptes nous i una generació que no vol saber massa del passat perquè intueix que un món nou està naixent. Volem respostes ambicioses, agosarades per respondre al problema de l’habitatge, de l’especulació, de la degradació del medi ambient, de la política participativa, del pes dels partits per damunt de la participació activa de la ciutadania.

Els partits: Consolidació del poder del PSC. Retrocés del poder de CiU. ERC descol·locada.

1.- No hi ha dubte que el PSC ha guanyat poder en aquestes eleccions. Després del 27M els socialistes gestionen els ajuntaments de les quatre capitals catalanes i els ajuntaments de l’àrea metropolitana. Han obtingut 289 regidors més que el 2003. Al llarg de quasi trenta anys el PSC ha consolidat aquella primera collita del 79. No és fàcil arribar a aquestes cotes però encara és més difícil mantenir-s’hi. O lidera les transformacions o pot veure qüestionada la seva hegemonia.

2.- CiU.- Ha perdut Tarragona, Ha perdut la Diputació de Lleida i ha perdut 293 regidors. Però no ha deixat d’aparèixer com l’oposició alternativa al PSC.

3.- ERC.- Ha guanyat la Diputació de Lleida. Ha guanyat 305 regidors i curiosament ha entrat en crisi interna. Quedar per sota de les expectatives fa que renunciï a refer el tripartit a Barcelona i veu com es qüestiona la direcció per una part de les bases i pel sector més radical que esperava la primera oportunitat per plantejar batalles de poder.

Futur a curt i mig termini.

A curt termini venen les generals. Estaran bipolaritzades: PSOE-PP. A Catalunya això tindrà també la seva traducció matisada pels partits nacionalistes (CiU-ERC) Els resultats i les aliances a Madrid determinaran també la força del govern d’Entesa i la solidesa o afebliment de l’oposició convergent.

A mig termini: Cal un pacte mediàtic per evitar la permanent frivolització de la política. Complir promeses electorals i explicar-les. Trobar noves fórmules de participació activa de la ciutadania. Nova llei electoral que primi el valor dels vots de cada elector i reguli el joc de les aliances.