La "tirania del present"

La convalescència aquests dies m'ha permès sobretot llegir. Tres llibres han ocupat simultàniament la capçalera: "Anatomia de un instante" de Javier Cercas. "Maquiavel en democràcia" d'Édouard Balladur i "El futuro y sus enemigos" de Daniel Innerarity. Anàlisi d'una etapa històrica el primer, anàlisi dels mecanismes del poder en la societat democràtica, el segon i reflexions filosòfico-morals sobre el pes del present i del futur en l'acció política, el tercer. El llibre de Cercas sobre l'entrellat del 23F m'ha ben enganxat. Potser perquè em recordava moments viscuts i noms i protagonistes ben coneguts. Interessant la distinció que fa al llarg de tot el llibre de la talla política d'Adolfo Suàrez que qualifica més aviat mediocre i del seu rellevant paper en la transició que considera molt reeixit fins a les postrimeries del seu mandat. Em va captivar el paral.l-lisme i el contrast personal i polític que dibuixa Cercas de tres parelles de protagonistes d'aquell moment: Suàrez-Armada, Tejero-Carrillo, Milans del Bosch-Gutiérrez Mellado.

El llibre de Balladur recopila els trets més destacables de la dinàmica del poder en temps de democràcia, les formes noves de seduir el poble (l'electorat) que té periòdicament en les seves mans la capacitat d'escollir els seus governants, les formes noves de guanyar aliats, les formes noves de vendre els èxits o de silenciar els errors, el pes dels mitjans de comunicació...

El llibre d'Innerarity és més filosòfic però es tracta no pas d'una filosofia de les essnències sinó la filosofia de l'acció política, de la política democràtica. Interessantíssim. Un dels punts que he trobat més interessants fa referència al que ell anomena la "tirania del present". Els polítics, diu Innerarity, estan excessivament condicionats pel present, per la immediatesa de la seva acció i de les seves decisions. El fet de tenir sempre unes eleccions a la vista i senzillament uns sondejos d'opinió sobre la valoració en el dia a dia que tenen els ciutadans del governant fa que les seves decisions o les seves reaccions estiguin condicionades a obtenir rendibilitat o en les urnes o en els enquestes d'opinió i no saben o no s'atreveixen a actuar en perspectiva de més llarg termini, en perspectiva sobretot de més enllà del seu propi mandat. Els reptes que tenen avui les societats modernes són reptes de futur però d'un futur que va més enllà dels períodes electorals però que cal preveure avui, que cal afrontar des d'avui mateix: reptes com el canvi climàtic, com l'energia nuclear per exemple, exigeixen decisions que no condicionen tant la generació actual com la que vindrà i els afectats de futur que encara no tenen avui ni veu ni vot per exigir polítiques que els condicionaran han de poder tenir portaveus cienjtífics, intel.lectuals però també polítics que demanin als governants garanties i condicions de vida de futur més justes i qualitatitvament més sostenibles. Governar no només per a la immediatesa, no només per als resultats mediàtics del moment sinó amb visió d'Estat, amb visió de governant de país que ha d'afrontar els reptes de futur amb decisions que potser avui no seran valorades per un electorat massa presonar del present.

Penso que caldria que els polítics i els intel.lectuals generéssim debats d'aquesta mena i féssim pedagogia d'una acció política no condicionada exclusivament per la immediatesa de la crítica o de l'aplaudiment dels tertulians "sabelotodo" que monopolitzen cada dia les àgores d'opinió dels nostres mitjans de comunicació.