El ministre de Justícia ho ha expressat amb tota claredat: Validar o no l'Estatut de Catalunya marcarà el futur del model autonòmic de l'Estat. Ens trobem en una fase decisiva del desplegament de l'Espanya de les autonomies. La Constitució va dibuixar un marc prou flexible per encaixar un model d'Estat descentralitzat que després d'uns anys de funcionament i a partir de l'experiència de cada autonomia i de la constatació dels dèficits i alhora de les seves potencialitats han permès obrir camins nous i recollir-ho en la reforma dels respectius estatuts. Després de l'etapa de la transició podem dir que estem en el moment clau de configuració més definitiva del model d'estat. O ens quedem en la reforma simple d'Estat descentralitzat o avancem de forma decisiva cap al model federal. La sentència del TC sobre l'Estatut de Catalaunya donarà les pistes de fins a quin punt el Constitucional considera que avançar cap a l'Espanya Federal és compatible o no amb la Constitució. Moment clau, doncs, per al futur no només de Catalunya sinó també d'Espanya.
El dilema, per tant, no és només si el text estatutari és constitucional o no, sinó si el text constitucional ens permet anar més enllà en la configuració de l'Espanya plural. La resposta negativa donaria arguments als que propugnen obertament l'opció independentista. Aquests sectors desitgen en el fons que la sentència del TC sigui negativa o restrictiva per avalar la dinàmica de ruptura. Els que considerem constitucional l'Estatut aspirem a poder-lo desplegar en tota la seva potencialitat i permetre que Catalunya esdevingui el motor d'una reforma en profunditat de l'Estat.
La proximitat de la sentència del TC dóna peu aquests dies a posicionar-se tant per part dels partits polítics com de l'anomenada societat civil. Es dibuixen clarament dues línies: els que convoquen directament a la protesta i al rebuig de la sentència, sense esperar saber-ne el contingut o l'abast i els que estan a l'aguait de veure'n l'abast per poder calibrar la contundència de la resposta col.lectiva. Per als primers, més que la defensa de l'Estatut, que potser molts ni el van defensar ni el van refrendar en el seu moment, preval el rebuig radical del marc polític que li pot donar sentit. Més d'un desitja apassionadament la sentència negativa per justificar objectius rupturistes. L'antiespanyolisme és molt més fort que la defensa de l'Estatut. Per als segons hi ha un primer moment de prudència a l'espera de conèixer el contingut de la sentència. Si aquesta qüestiona punts claus del text estatutari és evident que la reacció política haurà de ser valenta, col.lectiva, agosarada per recordar, primer que tot, on radica la sobirania que avala una llei orgànica aprovada a les Corts Generals i refrendada pel poble de Catalunya i en segon lloc perquè, qüestionar-la per part del tribunal intèrpret de la Constitució, obligaria a plantejar-se la prevalènça de les instàncies on recau la sobirania democràtica. Grinyolaria, sens dubte, l'estructura orgànica de l'Estat. La resposta seria un posicionament no antiespanyolista sinó una pressió exigent per refer els pactes d'Estat en el marc d'un nou model d'estructuració de l'Espanya plural. Si l'Estatut no cap en la Constitució, potser el que cal és canviar la Constitució. O encara més fàcil, canviar el Tribunal Constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada