represa des de l'hospital

Estic recuperant-me d'una intervenció de pròtesi de genoll a l'hospital de l'Esperança, a Barcelona. La tranquil.litat de l'habitació hospitalària, quan no tens visites, et permet llegir, pensar i escriure. Es una bona ocasió per reprendre la presència al blog que he descuidat durant moltes setmanes arrossegat per l'activitat del curs parlamentari. I, tanmateix, penso que cal trobar l'estona per escriure i per dir en veu alta allò que un sent o veu o pensa o llegeix... El blog l'entenc més com una pàgina personal d'expressió lliure sense massa miraments ni cap pretensió fora de la de obrir el cor i la ment i compartir pensaments o experiències o vivències.
Quan entres a l'hospital toques de prop un món nou, un món especial. Persones forçades a fer una parada curta o llarga en la seva vida "normal". Persones il·lusionades per recuperar la salut o més qualitat de vida. Persones deprimides que veuen que el seu cicle vital està en fase decadent.. Veus els malalts i veus també les persones que els acompanyen: família sobretot, amics... Sents com es valora l'afecte, l'amistat, la companyia, el detall de passar una estona...
Avui feia una passejada amb el genoll operat a la planta quarta de l'hospital. He anat fins a la sala on hi ha geriatria o els malalts de llarga durada. M'ha colpit. Sentia crits, crits que jo no entenia, repetits una i una altra vegada. Persones amb la demència senil accentuada que els passejaven també per aquells passadissos. M'ha impactat la imatge d'un ancià que cridava coses sense cap sentit que era passejat per una dona relativament jove que després he sabut que era la seva filla. Mentre ell criadava, ella molt dolçament li cantava gairebé a cau d'orella, el Virolai. Segur que per a l'ancià tenia una ressonància relaxant o pacificadora però la impressió externa era impactant.
Pensava en el personal. He parlat amb les infermeres. N'hi ha de vocació autèntica. N'hi ha de més funcionarials.. però es queixen totes de la precarietat laboral, dels recursos, dels mitjans tècnics, del manteniment.. tot i reconèixer que professionalment la nostra sanitat és molt bona.
Dies, doncs, per tocar de peus a terra, per entrar en contacte amb un món que sempre hi és però que no tonquem habitualment i que mereix atenció, reconeixement, recursos i ha de ser un referent de la nostra política socialista al servei de la qualitat de vida dels ciutadans.

Serà un agost especial. Sense vacances per poder estar en forma a l'arrencada del nou curs parlamentari. Un curs que serà tens, vital per consolidar l'aposta d'una política d'esquerres: això s'ha de veure i tocar en el camp de la salut, de l'educació, de la seguretat, del medi ambient, de la justícia, de la cultura.
Espero que em sigui una ocasió més per reforçar el compromís de servir al país.