Arenys: Problema Nacional no. 1 !

Avui el recull de premsa que ens arriba cada dia als diputats i que elabora el Centre de Documentació Política sota la direcció de Miquel Sellarès, remarcava com "la notícia del dia" el cas de la consulta d'Arenys. Podem dir que el Centre de Documentació consagra cada dia allò que considera que és més imporant i ho posa com a notícia del dia, com a notícia destacada i aplega tota mena d'articles que hi fan referència. Això fa que els programes de ràdio, les tertúlies i les declaracions que es reclamen al llarg del dia dels polítics siguin també arrossegades per aquesta selecció informativa. Es una dada que un altre dia m'agradaria comentar per destacar que la tria de les informacions de qualsevol mitjà no és neutra. Ho deixo només apuntat.
Per alguns, doncs, sembla que la consulta d'Arenys és la notícia més important del país i és la que que genera rius de tinta als diaris i anàlisis patriòtics a les tertúlies dels audiovisuals! Els aturats, la crisi de les empreses, les alternatives per sortir de la recessió, les propostes de canvi de model productiu, el pes i la responsabilitat del poder financer en aquest context de crisi congelada, el rol dels sindicats, la passivitat de la gent jove, la tendència mantinguda dels partits polítics no pas a aportar alternatives sinó a aprofitar-se de la crisi per desgastar un dia i un altre el govern... això no és objecte d'anàlisi, de debat ens els mitjans. Les causes identitàries tornen a eclipsar els grans reptes de país. No som ni tan sols capaços de mirar què fan a fora: com apliquen receptes noves, receptes pròpies per impulsar la recuperació. Pocs comentaris analítics a l'intent del president Obama per reformar la política sanitària als EUA que donaria peu a confrontar-la amb la nostra! ... Tot això són problemes l'anàlisi dels quals o no es fa o no engresquen la gent normal del carrer que té una oferta mediàtica prou potent per poder gaudir de la Vuelta, o de la cursa de Formula 1, o de motos o l'arrencada de la lliga de futbol... mentre que els "teòricament" més lúcids donen voltes i voltes a la possibilitat o no d'organitzar una consulta sobre l'autodeterminació... Ens hem begut l'enteniment! Es com si en un vaixell que s'enfonsa els tripulants estiguessim més pendents de salvar la bandera que oneja al capdemunt del màstil que de la seguretat dels passatgers.
No hi tinc res en contra del fet que es faci la consulta d'Arenys però no el convertim amb el referent del gran dilema col.lectiu del país i dels catalans. I quan es faci aquesta o una altra consulta similar vetllem tots per a que es compleixin tots les regles del joc democràtic: transparència, crida a la participació, informació àmplia i suficient i defensa pública de l'abast de totes les alternatives de resposta... Juguem net des del començament i no pretenguem que juguin només o majoritàriament aquells que avalen els resultats pretesos pels organitzadors de la consulta.