Els diables salvaran el foc

Durant molts anys he viscut arran de terra l’entrada festiva de Sant Fèlix en la Festa Major de Vilafranca. La plaça, plena de gom a gom, trona amb els coets espetegant, les bengales enceses, els trabucaires disparant al cel, i el carro dels focs que cau damunt del portal de la Basílica de Santa Maria il·luminant les cares de milers de persones que durant tres minuts embadalits i muts viuen i senten a flor de pell les sensacions més compartides de la festa. Molts hauran viscut experiències similars a Berga o arreu del país.

És la tradició. És la festa mediterrània. És cultura ancestral heretada. Es un poble que sense renegar del seny expressa amb rauxa la joia compartida.

Vaig estar el dia 7, a la manifestació de Berga fent costat als col·lectius que per frenar la directiva europea 2007/23CE, reivindicaven la defensa i el manteniment de les tradicions populars que tenen el foc i la pirotècnia com elements festius inseparables.

Brussel·les mira les coses més fredament i prioritza la seguretat per damunt de tot: Estableix normes, obligacions per a fabricants, importadors, i distribuïdors de productes pirotècnics. Estableix categories i posa normes per a la venda, l’ús, les edats, les distàncies de seguretat d’aquests productes.

Ara aquesta normativa s’ha de traduir a cada país. I la realitat no és la mateixa al nord que al sud d’Europa. Venim de cultures i de tradicions diferents. Es per això que cal procedir de forma intel·ligent per fer que la transposició que el govern espanyol ha de fer abans del gener del 2010 determini el caràcter singular, cultural, tradicional i si cal excepcional de l’ús del foc en les seves més diverses manifestacions popular i festives que van des dels correfocs més clàssics fins a la Patum passant pels balls de diables, les falles o altres tradicions molt pròpies dels països mediterranis. Si la directiva té en compte només la seguretat nosaltres hi hem de saber introduir l’element festiu, cultural, tradicional, popular. Festa i seguretat han de ser compatibles, com ho han de ser i com ho ha estat sempre, el seny i la rauxa.

Caldrà pedagogia, caldrà explicar a qui no ho sàpiga de Brussel·les que a Catalunya els grups que manipulen el foc ho fan amb la deguda formació i assumint mesures de seguretat que han evitat fins ara accidents o desgràcies irreversibles. Així ho pensa el govern de Catalunya i així ho ha recollit el ministre d’Indústria espanyol Miguel Sebastián: Des del govern de l’Estat es traduirà la directiva europea en una reglamentació flexible i compatible del tot amb les nostres tradicions de festa i de foc. I no ens quedarem aquí. Treballarem també per reclamar la competència de la Generalitat en la regulació d’aquestes extraordinàries manifestacions festives.

A partir d’aquí i comptant amb totes les complicitats podem dir ben alt que guanyarem la batalla europea del foc!.