He participat aquest vespre a un debat a TeleTaxi. Resulta sumament incòmode participar en un debat en el que algun dels seus tertulians busca només la desqualificació i el descrèdit dels advesaris polítics. Es el gran problema dels espais amb format de debat a la ràdio o a la televisió que conviden representants de tots els partitis polítics. La impressió que moltes vegades tens quan escoltes o quan participoes en algun d'aquests debats és que t'han portat en un circ o en un quadrilàter de boxa per oferir un espectacle de joc d'artificis dialèctics encaminats només a la desqualificació de l'adversari.
Avui m'ha tocat un cop més compartir debat amb Xavier Garcia Albiol, regidor badaloní del PP. L'agressivitat verbal que destil.len les seves intervencions obliga a la resta a reaccionar també de forma contundent, però aquesta dinàmica degrada el debat polític. Personalment he arribat a la conclusió que si defenso les formes més racionals de fer política no puc acceptar que em posin en una mena d'escenari del pim pam pum... Es millor no anar-hi!.
Un debat ha de poder ser una reflexió constructiva sobre punts de vista discrepants o divergents o oposats, però sempre fet des de la racionalitat, des de la dialèctica del diàleg que permet arribar a conclusions diferents de les inicialment exposades. El diàleg ens ha de portar a acceptar punts de vista o matisos, si més no, de l'altre. Els debats polítics són sempre la defensa successiva de posicionaments inamobibles que expressen el que despectivament anomenem les "consignes" de la direcció...
Hauríem de canviar l'aspecte formal del debat i aquest canvi podria portar fins i tot a admetre que l'adversari potser té raó en alguna de les seves apreciacions...
Al Parlament també passa una mica el mateix amb formes més educades, si es vol, però el debat no serveix massa per apropar posicions sinó per consolidar les pròpies i desmuntar les dels adversaris. Malament!
Avui a TeleTaxi, m'he vist com a forçat a fer el paper que detesto: defensar sense massa matisos les polítiques governamentals. I, tanmateix, no cal necessàriament està d'acord al 100% amb les decisions que pren el propi govern. Penso que en la plena complicitat amb les línies de fons es pot acceptar que la gestió de la crisi, per exemple, no està sent un exemple irrefutable de clarividència.
Juntament amb els periodistes, els polítics que participem a determinades tertúlies hauríem de pactar un codi específic i una dinàmica acadèmica i alhjora mediàtica, que permetés projectar en un debat constructiu les diverses formes d'encarar els reptes i una manera clara d'explicitar els diferents punts de vista o d'enfocaments dels problemes que es volen analitzar o les propostes d'acció que es poden proposar per fer-hi front.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada