Casdascú amb el seu preàmbul

A 'debat.cat' em van demanar un article sobre el debat al Parlament de la sentència del TC. Vaig escriure això:

....

En el darrer segon i en un cop d’audàcia, el President Montilla es va treure un as de la mànega i va salvar in extremis el Ple extraordinari sobre la sentència de l’Estatut aconseguint aprovar, per una gran majoria, una proposta que reproduïa el preàmbul de l’Estatut del 2006. Era qüestió de dignitat. Era un gest de fermesa en la defensa irrenunciable dels principis inspiradors de l’Estatut.Al llarg del Ple, pocs diputats van estar absents de l’hemicicle durant les intervencions dels portaveus de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. Menys quòrum, durant els parlaments del PP i del Grup Mixt. Val a dir, tanmateix, que el de divendres va ser un Ple de monòlegs successius. Després d’una contundent declaració del president Montilla, en la que és feu ressò de l’impacte negatiu de la sentència i del rebuig de la mateixa per part de la ciutadania, cada grup, cada portaveu, en la seva intervenció, va posicionar-s’hi. Cada intervenció va sonar com una síntesi de l’argumentari que ressonarà d’aquí a pocs mesos en la campanya per a les autonòmiques. Cadascú va trobar la manera d’ensenyar el carril per on pensa transitar per competir en la cursa autonòmica.Quatre grups parlamentaris, 115 diputats, van votar la proposta del president Montilla que recull la filosofia de la llei orgànica que dóna cobertura al nostre autogovern. El preàmbul és com el compendi de les regles del joc democràtic i constitucional que els signants es comprometen a defensar i compartir.Però en la “prèvia”, en el discurs inicial de cadascú, més enllà de la desqualificació dels àrbitres per haver qüestionat seriosament algunes de les regles del joc estatutari, el que van fer els portaveus, l’un darrere l’altre, va ser ensenyar el mostrari més significatiu i més atractiu de la seva oferta política. Una proclama de missatges i frases de bon sentir per als ‘hooligans’ respectius i un recordatori de tòtems o de crits de guerra per reforçar-ho degudament.Albert Rivera centra el discurs en la desqualificació dels que critiquen els àrbitres i demana explícitament l’expulsió dels contestataris del terreny de joc.El PP, acusat per la resta de ser la causa de tots els mals, lamentava de fet que els àrbitres s’haguessin quedat curts en la interpretació de les regles del joc i estava a l’espera que els recursos pendents acabarien reblant el clau per deixar KO la nostra llei de lleis.CiU pretenia nedar i guardar la roba. Tocar campanes i anar a processó. Tenia clara la denúncia però quedava desconcertada a l’hora de marcar la pista a seguir. Cal canviar de ruta, deia Mas, potser també de bandera, entenien uns altres, però no va poder aclarir on vol o on pot portar el camí alternatiu. Perquè han perdut la brúixola. ERC feia creu i ratlla. Es donava de baixa i anunciava que s’inventaria una altra competició amb uns altres regles de joc. De moment, Puigcercós ensenyava el nou escut, la nova bandera convençut que engrescava la seva afició i retenia els que escolten altres sirenes.ICV va demostrar que s’havia llegit la sentència però es negava a abandonar el camp a l’espera que els aliats acabessin de capgirar els resultats.Els socialistes van ocupar tot el terreny de joc. Ni canviarem de bandera, va dir Iceta, ni deixarem la competició. La lliga continua. Els àrbitres seran substituïts. Tornarem a marcar el camp i podrem jugar el nostre joc. Les targetes vermelles del TC seran un esperó per canviar el model de competició, que farem federal amb la complicitat dels que des de fora senten també com a seva la causa de Catalunya.Divendres passat es va escenificar un preàmbul, preàmbul que anuncia una cruïlla. Cadascú s’hi va retratar. A la tardor, els ciutadans podran posar la qualificació de tots els participants.