Catalunya lliure sí. Catalunya pura no.

El gran repte que té avui Catalunya no és pas com aconseguir sortir d'Espanya sinó com aconseguir sortir de la crisi. La preocupació dels catalans és saber com els afecten les mesures contra la crisi aprovades pel govern i com repercutirà en la seva estabilitat laboral la reforma laboral plantejada.
Avui en el mercat, la Pepi , dependenta de la parada de xarcuteria, em comentava les converses de la gent que hi van a comprar. Tothom -em deia- està preocupat i cada cop són més els que tenen algú pròxim en situació precària. Anem bé, senyor Balcells? em preguntava. Anem ara mateix en la direcció correcta però és una ruta que fa pujada, li he contestat. I afegia: Ve costa amunt per a tots! A la conversa s'hi ha afegit un senyor que ha comentat: "N'hi, però, que tenen l'oportunitat de posar la mà a la cartera dels altres". Es referita al cas Millet i al cas Pretòria. La Pepi m'ha preguntat: en treuran aigua clara?
Aquests són els temes de preocupació que sortien avui en el Mercat: crisi i corrupció.
S'apropa la campanya electoral. Farem molts discursos però el que cal és prendre molts compromisos. Compromís ètic per damunt de tot. No ens dediquem a la política com una opció professional sinó com un compromís de servei democràtic al país. Catalunya sortirà enfortida de la crisi si apostem tots per un model productiu basat en el coneixement, en el valor afegit de la recerca, en la incentivació de nous talents, en la complicitat dels sindicats per reivindicar llocs de treball productius, en una administració que eviti que hi hagi sectors o col·lectius que es quedin a la cuneta. La crisi no pot afectar la qualitat de l'educació ni l'atenció a la salut de tots. De la Universitat han de sortir nous emprenedors i nous cervells que sàpiguen combinar creixement i sostenibilitat....
Són desitjos. Són somnis. Uns altres somnien en una Catalaunya independent. Hi tenen dret però avui no és prioritari. I sobretot no m'agrada que aquest somni legítim acabi sent només un miratge.
Sóc dels que creuen que la Catalaunya pura és el pitjor enemic de la Catalunya lliure.