noms propis

Jordi Estadella.- Tenia 61 anys. No sé si són molts o pocs però podem dir que era jove d'esperit. Portava sobre l'esquena una llarguíssima trajectòria professional. Era un bon comunicador, sobri, però amb una gran càrrega d'humor, d'humor subtil i franc. En Jordi era un home d'una gran humanitat. Home que estimava la feina. Cuidava els detalls, mimava els amics. Amant de la bona taula i dels vins selectes. Recordo que va ser ell qui em va portar per primera vegada al Suquet de l'Almirall, a la Barceloneta. Em deia que sempre hi tenia taula. Allí vaig descobrir que el chef era de l'Espluga Calba, el meu poble. Estadella va ser un creatiu de la ràdio. Va passar amb èxit per la televisió, va saber explotar la seva professionalitat en el doblatge. Vaig intervenir en la proposta d'encarregar-li un programa gastronòmic a Com Ràdio que ha dirigit fins a les vigílies del seu traspàs. Jordi Estadella era persona de paraula. Mantenia per damunt de tot la seva independència professional però no va tenir cap inconvenient en participar en la presentació d'alguns actes electorals amb Pasqual Maragall. Jordi Estadella ha mort als 61 anys però els amics hem coincidit en dir que ha mort massa jove.

President Montilla.- Estic llegint el llibre d'en Pernau, "Descobrint Montilla". Descriu la coherència d'una trajectòria personal i un compromís polític, però confesso que jo he descobert José Montilla des de la proximitat de la feina parlamentària que m'ha permès veure de prop el perfil polític del President. Potser han sorprès a més d'un les seves intervencions en defensa del català o de la immersió lingüística en les sessions de control parlamentari. Montilla diu i repeteix que és catalanista, que es federalista, que és un home compromès amb la justícia social. Però aquests darrers dies més que mai s'ha visualitzat la seva fermesa en la defensa de l'Estatut. S'ha visualitzat la capacitat de liderar un posicionament unitari davant el contenciós del Constitucional. Ha deixat ben clar que la defensa de Catalunya està per damunt de qualsevol altre compromís. Montilla està consolidant no només per als catalans sinó per a tota Espanya que la Presidència de la Generalitat sigui un referent de lideratge en la defensa de l'autogovern i de les aspiracions més ambicioses per a Catalunya.

Antoni Castells.- Conseller de competència reconeguda en el seu àmbit d'economia i finances però alhora amb un perfil polític de llarg recorregut. Davant de l'amenaça d'una sentència adversa avala el front català al Senat i al Congrés. Es una mesura de força que si es materialitzés marcaria una fita històrica. Castells demana que ZP no s'arronsi davant l'ofensiva de la dreta que qüestiona el pacte constitucional. L'Estatut és també un actiu per a Zapatero. Ens hi juguem no només l'autogovern de Catalunya sinó el model de l'Espanya plural, embrió de l'Espanya Federal a la que no hem de renunciar. Castells saps que sense la unitat política a Catalunya no avançarem però sense la complicitat dels socialistes espanyols tampoc. Hem de saber sumar aquests dos factors. En cada moment hi pot haver un factor determinant. Confio que Castells ajudi amb fermesa a trobar aquesta complicitat.