Església pecadora. Societat hipòcrita

Quin escàndol! Quin terratrèmol està sacesejant l'església catòlica. Arriba fins al capdamunt. Afecta personalment al Papa. L'aparició simultània de casos de pederàstia a Irlanda, Alemanya, Estats Units, Itàlia... ha abonat la sospita d'abusos delictius generalitzats entre el clergat de l'església catòlica.
Una cosa queda clara: En termes eclesiàstics es pot dir que s'ha posat de relleu que hi ha pecadors, de pecat mortal, en un sector representatiu de l'església. En termes de dret penal és clar que han aparegut delinqüents que haurien d'estar posats en mans de la justícia i ser castigats d'acord amb la legislació penal civil. La jerarquía no ho ha volgut fer i apareix com a còmplice.
Pecadors a l'església? No és cap novetat. Encobridors del pecador? També és tradició a si de l'estament clerical-episcopal. Les dues coses són greus: el pecat perquè no és una cosa exclusivament personal o de consciència sinó que hi ha víctimes, víctimes innocents que no s'han pogut defensar i que han viscut amb el trauma de la seva infantesa o joventut sense poder acusar, sense poder veure castigats els corruptors.
Tancada en si mateixa l'església no sap reaccionar o reacciona a la defensiva. No n'hi ha prou en la comporensió envers el pecador. Cal una condemna i cal entendre que són accions penades per la justícia de qualsevol país civilitzat. L'Església hauria de ser la més interessada en posar en mans e la justícia els clergues que han abusat dels menors i hauria de sortir amb l'anunci d'un compromís per a separar del sacerdoci els que han delinqüit i alhora defensar els milers de sacedots i religiosos o religioses que continuen servint la fe i el poble amb el seu ministeri.
Església pecadora sí, però església servidora també i segurament que pesa més el servei mantingut de sempre que els casos dels que han prostituit la seva vocació.
Al costat d'aquest drama des de la societat civil denunciem els fets, demanem justícia sense pal.liatius però en no pocs casos s'ha donat la impressió d'aprofitar els delictes d'uns pocs per atiar un anticlericalisme que tampoc no és just. Pedòfils i pederastes n'hi ha a l'església i a la societat civil i a tots els estaments de la nostra societat benestant. Pocs columnistes han aprofitat l'ocasió per revelar casos de pederastes que han tingut com a subjectes destacats prohoms del món de les lletres, de la política o de la cultura . Hi ha una hipocresia en la societat que ens permet acusar un sector especialment blindat però no estimula a desemmascarar les xarxes de prostitució i d'abusos de menors d'una societat que ha fet del sexe una mena de bandera de la llibertat.
Església pecadora, sí, església servidora, també. Societat defensora del dret, denunciadora dels delictes, protectora dels menors i dels febles, sí, però lamentablement hem de reconèixer que també estem davant d'una societat hipòcrita que veu la brossa en l'uld del veí i no veu la biga dels seus propis ulls.