Catalunya causa comuna

Vaig participar a la conferència Catalunya causa comuna. Més de 1500 persones repartits en set àmbits vam dialogar, discutir, intercanviar idees, propostes, suggeriments per construir, no partidísticament sinó col.lectivament Catalunya.
Va ser un debat obert, fresc, suggerent. Vaig prendre notes. Recullo algunes idees, algunes expressions que reflecteixen la voluntat de la renovació política.
Una aposta estratègica i transversal va ser avançar cap al federalisme. L'alternativa a l'Estat de les autonomies no és tradueix només en l'independentisme. La via federal amb la reforma que comporta de la constitució és l'aposta més compartida dels participants a l'Asemblea que defensen l'estat plurnacional amb sobirnanismes molt repartits.
De la intervenció de Montilla em va agradar quan defensava el compromís polític: La política ha d'il·lusionar, però no és una il:lusió. És divertida però no és una diversió. No pot ser teatre però ha de ser creació col·lectiva.
Vaig participar en el debat sobre catalanisme. Es van dir moltes coses però una ides de fons enllaçava la majoria d'intervencions. Construir Catalunya no és patrimoni de cap grup particular ni de cap partit concret. Es un repte col·lectiu, de tots. També dels que han vingut de fora i han esdevingtut els nous catalans subjectes també de la construcció nacional de Catalunya.
Es percep una estratègia de la dreta encaminada a radicaitzar el catalanisme per generar com a contrrapartida la divisió i la confrontació interna. La resposta és la unitat cívica amb el reconeixement dels drets i deures de tots els que viuen, treballen i senten Catalunya com la seva pàtria i la dels seus fills.
No al multiculturalisme que construeix un país amb mosaic impermeable. Sí a interculturalitat que barreja la diversitat.
Catalunya no es fa ailladament, al marge del que passa a l'entorn. Ni es fa només des de la política. El món globalitzat traspassa fronteres, crea sinèrgies comercials, logístiques, empresarials que s'han d'aprofitar per bastir espais relacionals més amplis com hauria de ser l'euroregió.
Es va insistir en la necessitat de treballar la complicitat i la sinèrgia amb els intel.lectuals espanyols. Es defensava la visualitzció de l'estat plurilingüe. No hem de defensar només el català com a llengua pròpia de
Catalunya. Hem d'aconseguir que l'Estat se la consideri també una llengua seva.

Interesant el debat. Caldrà aprofundir i donar-li continuitat. Es va suggerir la conveniència de generar consells cívis arreu del territori per fomentar el debat polític plural, no partidista però des d'una visió d'esquerres. Això vol dir compromís i dedicació.