A dos dies de les eleccions a Galícia i a Euskadi. Tot va molt de pressa. Amb 38 escons (probablement) Núñez Feijoo serà investit president de Galícia. Pérez Touriño deixa la primera fila del PSG i s'obre el parèntesi d'un nou lideratge socialista a Galícia. A Euskadi Patxi López, malgrat ser el lider de la segona força més votada, té tots els números per esdevenir el nou Lehendakari. El PNB ja ha avisat que s'ho prendrà com una agressió i amença en retirar el suport a Madrid al govern Zapatero. Em pregunto: No és el PNV qui deia durant la campanya que la política autonòmica no ha d'estar condicionada (i per tant no ha de condicionar) la política espanyola? Ara ja sí?
No es pot negar que el mapa polític ha donat un tomb i ho notarem en les properes setmanes. Posats a llegir la lletra grssoa dels resultats haurem de convenir que, numèricament, repassant xifres i fent comparatives s'hauria de concloure que hi ha hagut petites variacions respecte al resultat des les darreres eleccions però en realitat el petit ball de sumes i restes dóna peu a un gran canvi tant a Galícia com al País basc.
A Galícia el PP passa de 37 a 38/39. Un o dos escons suficients per a la majoria absoluta i comporten un canvi de govern. Touriño ha presentat la dimissió. El PP de Mariano Rajoy estan eufòrics perquè a més de recuperar el poder a Galícia i gaudeixen d'una treva en els seus problemes interns. El retorn del vot massiu al PP considero que no ha estat tant una aposta pel partit de Fraga com una mostra de desengany del bipartit que no sabut presentar un model nou i diferent de governar Galícia. S'han canviat els noms de les poltrones però no s'ha canviat la manera de transformar un territori i un país que porta hipoteques del passat que l'esquerra no ha sabut transformar en polítiques de futur. S'ha gestionat, però no s'ha introduit noves formes de fer política ni s'ha sabut projectar un nou model d'estructura social i de dinàmica democràtica.
A Euskadi valoro l'oportunitat d'un canvi. No voldria veure senzillament l'alternança entre un 50% "nacionalista" i un altre 50% "espanyolista". Voldria veure un mapa polític nou en el que s'alterna el lideratge en el marc d'una nova correlació de forces. Patxi López necessitarà dels vots del PP per ser investit però això no equival ni a compartir amb els populars el govern ni a fer una mena de pacte programàtic o de legislatura. Patxi Lópex no és el lider d'una fracció frontista a Euskadi. Es el líder d'un partit que ha après que al País basc no es pot governar sense tenir en compte tot el que suposa el nacionalisme. Patxi López, tard o d'hora -jo diria que tan de bo fos més d'hora que tard- haurà de pactar els grans temes del país amb el PNV. D'entrada ha volgut recordar una cosa: que el PNV no és Euskadi. No és -ha dit- ni el règim ni la religió d'Euskadi. S'ha d'acostumar a veure's com un pasrtit politic que ha estat governant i que pot estar a l'oposició. A partir d'aquñi, dialogar, dialogar i pactar sense exclusions.
Em preocupen els més de 100.000 vots nuls. És una mostra que la situació no és de plena normalitat. No pot ser que 100.000 bascos vulguin participar en el joc electoral i no trobin un referent per als seus posicionaments. No m'agrda la llei de partits però vull creure que si Aralar s'ha guanyat un espai democràtic molt important en aquests comicis pot ser un senyal de la possibilitat que es consolidi un referent per als abertzales que d'una vegada per totes renunciin a la violència per defensar el seu projecte sobiranista.
Etapa interessant. Apassionant. Veurem com condiciona altres realitats i altres aliances en el futur immediat.
dilluns, de març 02, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada