Amb interrogants i esperances

El blog ha dormit força temps i no per falta de ganes d'escriure sinó per les presses i per l'acumulació de fets, de situacions, de notícies, de sensacions contradictòries que voldrien una reflexió serena que no tinc.
Avui estic sol a casa i m'he decidit a picotejar l'actualitat més immediata.
Penso d'entrada en Euskadi. Demà Patxi López serà investit Lehendakari. Un dia històric carregat de tota mena de presagis. No hi ha dubte que és una fita que dóna un tomb a la política basca. Patxi López serà president d'Euskadi primer gràcies als vots dels seus votants i després gràcies als vots dels diputats del PP. Pot ser una hipoteca. Per a què no ho sigui faran falta dues voluntats: La del PSE de no recolzar-se exclusivament amb el PP i la del PNB si sap allargar la mà per una etapa de transició que superi la visió maquiavèlica que divideix el país en bons (nacionalistes-euskalduns) i els dolents o venuts a les "forces d'ocupació" (espanyolistes). Patxi Lópex té el repte de superar aquest binomi. Jo vull creure que té voluntat de fer-ho, de posar els instruments per aixecar barreres divisòries i construir un país de sensibilitats diverses però que aplega ciutadans que miren el futur d'Euskadi amb voluntat de sumar per fer possible la convivència, el silenci de les pistoles i el projecte compartit d'un País Basc obert a totes els projectes viables de futur.

He seguit la represa del columnista d'El País, Enric Gonzàlez, que ha estat quatre dies sense escriure i ha generat moltes especulacions. La seva columna d'avui és un acte de fe en el periodisme lliure. Lliure d'hipoteques empresarials o de presions d'interessos inconfessables. No és gens fàcil avui dia. "L'ésser humà -diu- és capaç del millor i del pitjor ..." i amb ironia continua: "en general, fem el pitjor i somniem el millor" i acaba citant en Manuel Vàzquez Montalbán quan diu "estem rodejats. Queda per veure si aquest setge acabarà com Numància o Estalingrad". El periodisme avui està molt condicionat per les empreses periodístiques, la seva línia editorial, les seves complicitats polítiques... I el periodista de base poca força té quan el mercat és precari. Jo voldria que els mitjans públics, alliberats de les pressions governamentals puguin ser un referent exemplar de periodisme lliure, crític (que no vol pas dir antigovernamental) sinó rigurós, contrastat, plural.

El President Montilla espera del govern central fets i no només bones paraules. El país no pot continuar posant nous terminis. sobre el finançament el President ha dit que ens separen encar "milions" però també "visions diferents respecte al model". M'agrada la fermesa del President Montilla. Vull pensar que Rodriguez Zapatero no jugarà amb foc en un moment que necessita d'avals generadors de confiança. Arribaràa al debat sobre l'Estat de la Nació amb tots els deures fets?.