El debat

Ahir vaig veure el debat Zapatero-Rajoy. No vaig poder deixar de mirar-m'ho com a periodista a més de diputat. Si haig de ser sincer confesso que en l'escenificació dialèctica del debat jo crec que Rajoy va tenir la iniciativa: va marcar el territori en cada un dels capítols que va iniciar. Va ser agressiu, amb una mirada incisiva (perduda en alguna ocasió) però sempre en atac al contrincant. Zapatero es va posar una mica més a la defensiva abans d'iniciar el contraatac . Potser no va cuidar prou la postura en el debat: Estava assegut a la punta de la cadira. Li donava una certa inestabilitat i s'inclinava cap al davant com si necessités ajuda postural per acabar de rematar.

Pel que fa als continguts Zapatero va haver de tirar mà del passat, un passat que en bona lògica retrata la manera de fer política del PP. En aquest sentit el va ajudar i li va permetre desemmascarar el caràcter més reaccionari del PP. Va explicar bé el que ha fet però potser li va faltar contundència a l'hora d'argumentar alguns punts claus de la seva política: la política antiterrorista i la seva política enfront de la immigració així com la seva concepció del model d'Estat i de les seves conviccions federals.

Rajoy va recórrer als punts més durs, més definitoris i alhora discutibles de la seva visió de les autonomies, de la llengua, de la immigració (xenòfob en el to i en les expressions). El van retratar. Es la dreta pura i dura.

No sé si el debat va servir per convèncer els indecisos. Penso més aviat que va reforçar als que ja saben a qui han de votar. Caldrà esperar el dilluns que ve per veure com arriben tots dos a aquesta franja de l'electorat indecís. Caldrà propostes, caldrà explicar amb convicció l'aposta per la descentralització, per les polítiques socials, per la sensibilitat cultural, pel benestar. col.lectiu.

El que ha permès el debat és fer veure que el dilema del dia 9 es troba entre Zapatero o Rajoy. Els tercers queden difuminats. Potser tampoc no és bo, però la veritat és que cal definir bé el pal de paller per després poder teixir aliances que jo voldria que es fessin amb tota l'esquerra.

Avui vaig a Ullastrell. M'ha cridat el Bru i la Mercè, de l'agrupació del PSC. Es agradable compartir amb les bases aquestes jornades prèvies a les eleccions. La campanya també es cou en aquesta base local.