dimarts, d’octubre 26, 2010

Monzo-Rahola-Ramoneda

Un bon columnista suggereix, interpel·la, planteja interrogants...en una paraula, convida a pensar a partir de les seves reflexions o els seus punts de vista.
Avui m'han semblat interessants tres comentaris:
1.- Quim Monzó, a La Vanguardia en la columna que titulava "Siboney, en tu boca la miel uso su dulzor" Arran de la notícia que recollia fa uns dies que la Generalitat havia multat l'any passat 94 empreses per no etiquetar en castellà o que havia multat Ikea amb 8.000 € per deficiències en la informació al consumidor, entre d'altres perquè no tenia etiquetatge en castellà, Monzó constata que "la caverna no dice ni mu. Silencio absoluto. Ni una queja, ni un gemido, mucho menos un asomo de rebelión. Nada de: "Vaya atropello". Nada de "Ustendes no tienen derecho a decirme en qué lengua debo etiquetar mis productos". Ningún grito de "Libertad!". Por què no repiten ahora aquello tan sobado de "Prohibido prohibir"?
2.- Rahola en la columna que titula "Palabra de candidato" diu: "entiendo que el PSC necesite alejarse de un tripartito que lo fulmina en el recuerdo, pero sería mejor intentar despistar que vender algo indigerible, no en vano todos sabemos que con el tripartito el PSC pierde, pero sin el tripartito no es nada".
3- Ramoneda amb l'article a El País que poryta per títol "El exorcismo" diu: El PSc deja de priorizar la construcción de una izquierda nacional catalana, para regresar a la disputa identitaria, para volver a ser la alternativa al nacionalismo y sus diversas variantes. En realidad es un retorno a la anormalidad de un país sin alternativa. El PSC vuelve así a una cultura que siempre ha estado latente: sus eleccions son la locales y las españolas, no la catalanas. Es lo que de él espera el PSOE. Pero, cuidado, porque la pendiente de la derrota suele ser muy inclinada y genera efectos en cadena. El día después del entierro del tripartito, la pregunta es: ¿quién reconstruirá la izquierda nacional catalana?
...
Dels tres extractes el que més em preocupa és l'interrogant de Ramoneda: Qui reconstruirà l'esquerra nacional catalana? Considero que el PSC no pot o no ha de renunciar a ser el pal de paller d'aquesta reconstrucció. Potser ara no toca el tripartit. Potser ara estem en el punt i a part. Però aquest punt i a part no l'hem de convertir de cap manera en un punt i final.