Només dues alternatives?

Avui el diari El País es fa ressò de la proposta de Ciutadans pel Canvi recollida en el que hem anomenat "decàleg federal". Coincideix amb un article al mateix diari de Juan José Lopez Burniol titulat "El problema español". Ni que hagués estat exprés. Lopez Burniol planteja el problema de les relacions Espanya-Catalunya. M'ha agradat quan diu: No és "el problema català" sinó que és "el problema espanyol".
La transisió va ser possible gràcies a un pacte constitucional que intentava superar el repte de l'Espanya centralista i va donar peu a l'Espanya de les Autonomies. Jo afirmo amb tota contundència que aquesta aposta ha estat polítiament positiva i rendible, però la maduració del model autonòmic ha acabat mostrant que el vestit fet a mida ha quedat petit i hi ha el perill que si no torna al sastre acabi estripant-ho tot. És urgent no només refer les mides del vestit sinó buscar un nou model que tingui en compte l'adquació als nous temps derivats precisament de l'experiència històrica viscuda.
El nou model que considerem que pot donar resposta a aquest repte és precisament el model federal. Des de Ciutadans pel Canvi hem perfilat un decàleg que recull els continguts del model : repartiment del poder entre l'Estat federal i les comunitats federades, les competències assumides per prestar eficientment els serveis des del territori, el finançament, la distribució e les seus de l'Estat federal, el Senat plurinacional. Recull també, en el desè punt, la "lliure federació" que inclou la lliure "desfederació" democràticament pactada per totes ls parts concernides.
De moment cal esperar la sentència del TC. Aquesta sentència serà el punt que condicionarà la celeritat del nou procés. Caldrà reaccionar però no només per protestar o qüestionar la sentència sinó per dibuixar les noves fites, el tempus i l'estratègia raonada i raonable per a fer-ho viable.