Desafecció i antisistema

Des de fa una pila d'anys una colla de vells amics celebrem plegats la revetlla de Cap d'any. Cadascú aporta alguna cosa de menjar o de beure o de festa per compartir. Es una colla arrelada en la llar d'infants dels fills respectius que s'ha mantingut fins ara. Els fills ja estan gairebé tots aparellats i algú ja ha esdevingut pare. Compartim plegats una vella masia a les terres d'Osona que serveix de refugi o lloc de trobada de grans i joves en dates senyalades de l'any.
El sopar de Cap d'any, com la majoria d'àpats que compartim al llarg de l'any, va derivar en comentaris sobre l'actualitat política. Eren fresques les jornades de consulta sobre sobiranisme. Era imminent (?) la sentència del TC. El cas Millet i el cas Pretòria eren molt recents... I sobretot la crisi traspuava per tot arreu. En el grup hi ha mestres, hi ha empresaris, hi ha algun jubilat, algun professional lliberal, i jo sóc el polític declarat, referent, per tant, del debat sobre el moment actual de la política, del govern del tripartit i de les alternatives que es poden presentar en les properes eleccions.
Confesso que el debat que es va generar va ser dels més tensos. La incapacitat de confrontar ordenadament els punts de vista va derivar en un enfrontament dialèctic desagradable. Pels més radicals, el govern i de forma més global la classe política, era el blanc de la crítica. Jo em quedava sorprès de veure com els amics, que no són uns "passotes" es convertien en portaveus dels desenganyats de la política i es convertien, gairebé sense massa consciència en "antisistèmics". Descobria de forma virulenta el caldo de cultiu dels que desconfien de la política com a eina per trobar sortida a la crisi, als desequilibris, a la corrupció... Desenganyats, frustrats, consideraven qualsevol mesura contra la crisis o contra la desocupació com una forma més de la corruptela política generalitzada. Increïble. Desconcertant.
Vaig marxar preocupat, conscient del divorci creixent entre ciutadania i polítics. I em preguntava: serem capaços de refer els ponts i les aliances necessàries per donar resposta a les inquietuds i neguits de la gent? A pocs mesos de les eleccions considero que aquesta situació pot donar peu a l'abstenció massiva, al vot en blanc creixent, a noves ofertes electorals populistes que voldran pescar en aquest mar de descontentament general... La democràcia en sortirà enfortida o afeblida? Penso més aviat en la segona hipòtesi. Hi ha el risc de desmuntar el sistema de participació, de delegació, de representativitat que ens va costar tant de construir després de la dictadura...
Els polítics ens hem de calçar. El nostre missatge no pot quedar presoner de les declaracions orgàniques dels dirigents dels partits que només són vistos com una màquina de fabricar poder. És urgent una llei electoral que permeti una representativitat política més transparent més propera al poble, més flexible, més controlada....
Voldria treballar per fer-ho viable.